Acte de fe: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: utilitzava → feia servir AWB |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Francisco de Goya - Escena de Inquisición - Google Art Project.jpg|thumb|250 px|[[Auto de fe de la Inquisició|Acte de fe de la Inquisició]] pintat per [[Francisco de Goya]] a principis del {{segle|XIX|s}}.]]
Un '''acte de fe''' era una gran cerimònia costosa i multitudinària que realitzava la [[Inquisició]] als [[regnes hispànics]] en el seu moment de màxima activitat durant l'[[edat moderna]],<ref>{{GEC|0074640|acte de fe}}</ref> per a provar la seva fe no només amb paraules, però també amb actes. S'inspira de la idea central de l'[[Epístola de Sant Jaume|Epístola de Jaume]] que «la fe sense obres és morta». En el llenguatge popular, «fer un acte de fe» significa confiar en algú sense necessitat de basar-se en la raó o l'experiència.<ref>[http://www.elrefranyer.com/~311zu «Fer un acte de fe»], ''El Refranyer'' [consulta de 21 gener de 2014]</ref>
==Història== Els actes de fe se celebraven sobretot amb motiu de la proclamació de les seves macabres sentències, per decretar algun nou edicte i com a pròleg de les execucions, que no en feien part. Consistien en un [[sermó]], una professió de [[fe]] col·lectiva i una [[processó religiosa]] pels carrers. Al llarg del temps l'acceptació i el poder que tenia cada tribunal condicionaven en certa mesura la quantitat i l'espectacularitat dels seus actes de fe.<ref name="Diccionari">«Acte de fe», ''Diccionari d'Història de Catalunya,'' Barcelona, Edicions 62, Barcelona, 1998, pàgina 9, ISBN 84-297-3521-6</ref> Aquests actes multitudinaris pretenien sobretot servir d'exemple i avís a la societat perquè es mantingués dins de les pautes de comportament que el catolicisme en general, i el tribunal en particular, considerava vàlides. El tractament degradant dels inculpats suposava de fet la seva mort civil.<ref name =tv3/> Teològicament, les execucions no feien part de l'acte de fe, però seguien immediatament després. A la fi de l'acte, el Tribunal de la inquisició lliurava els condemnats a les autoritats civils, que procedien aleshores a l'execució al mateix lloc de la cerimònia. El que donà com a resultat que per al poble acte de fe va esdevenir sinònim d'[[execució]], com que semblava l'apoteosi de l'acte. L'església feia servir aquesta subtilitat juridicoteològica per tal d'evitar que el clergat hagués d'infringir el [[deu manaments|sisè manament]] «no mataràs».
La cerimònia va trobar el seu màxim èxit després de la butlla del Papa [[Sixt IV]] ''Exigit sincerae devotionis affectus'', del 1478, que va autoritzar els [[Reis Catòlics]] d'organitzar el seu propi Tribunal del Sant Ofici a la Corona de Castella. El 1483, [[Ferran el Catòlic|Ferran II el Catòlic]] decidí d'estendre'l a la Corona d'Aragó però va trobar una gran resistència per part de molts sectors de la societat de l'època. Tot i així, entre 1487 i 1505 el tribunal de Barcelona processà més de mil persones, de les quals només vint-i-cinc van ser absoltes.<ref name =tv3>[http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/cronologia/cron169134131.htm «La Inquisició»], Històries de Catalunya, [[TV3]], s.d.</ref>
== Referències ==
| |||