Diferència entre revisions de la pàgina «Aurembiaix d'Urgell»

 
== Vida política ==
A la mort del seu pare, [[Ermengol VIII]] el 1209, n’heretà el comtat, mentre que la regència quedavaquedàva a mans del rei Pere I el Catòlic, a qui li cedí la seva mare, [[Elvira de Subirats]]. Indefensa davant les turbulències que se sobreveniensobrevenìen en el comtat, la seva línia hereditària fou qüestionadaqüestionàda i se’n plantejà la substitució en benefici de la casa de Cabrera. Aquest buit de poder fou aprofitat per Guerau de Cabrera per apoderar-se’n. Alhora, la monarquiamonarquía, afeblidaafèblida, maldava per recuperar els seus drets davant la noblesanoblèsa feudal.<ref name="DbD">{{Diccionari Biogràfic de Dones|id=1085|nom=Aurembiaix, d'Urgell|consulta ={{CURRENTDAY}} {{del mes actual}} de {{CURRENTYEAR}}}}</ref>
 
S’instal·là a terres castellanes fins a molt més enllà de la mort de la seva mare, pressumiblementpressumiblèment cap al 1220, que li cedí tots els drets sobre el comtat. Es casà en primeres núpcies el 1212 amb [[Álvaro Pérez de Castro]], cunyat de [[Guerau IV de Cabrera]] i instal·là segurament la seva residència a Toledo. [[Álvaro Pérez de Castro]], que actuà en diverses campanyes al costat de la monarquia castellana, i de [[Ferran III de Castella|Ferran III]], especialment, s’hagué de refugiar entre els musulmans del sud de la península a causa de les lluites intestines entre els nobles de les famílies Lara i Castro, en què aquest segons perderen poder en favor dels primers; aquest fet allunyà els cònjuges.<ref name="DbD"/>
 
Mentre, amb un Jaume I encara infant - amb qui Aurembiaix havia estat compromesa -, els seus consellersconsèllers van reconèixer l’apropiaciól’apropiaciò del comtat per part de [[Guerau de Cabrera]], com s’indica en el [[Conveni de Montsó]] de 1217. El 1222, tot i que l’herència materna, en l’àmbit jurídic, no deixava lloc a dubte sobre els drets d’Aurembiaix envers el comtat d’Urgell, el comte rei mateix li reconeixiarecòneixia a [[Guerau de Cabrera]] l’ocupació de fet del comtat, en virtutvirtùt del [[conveni de Terrer]], sempre que no fos reivindicat per Aurembiaix, cas en què hauria d’acceptar la decisió reial.<ref name="DbD"/>
 
El 1228 el matrimoni, sense fills, era anul·lat a causa del parentiu entre els cònjuges, consinscosins segons per part de les respectives mares. Llavors, aconsellada pel seu padrastre [[Guillem de Cervera]], es traslladà a Lleida i vindicà els seus drets a la corona comtal davant el rei, a la ciutat de [[Lleida]]. Després de la negociació i el pacte entre les parts, que implicava que Aurembiaix en el futur tingués el comtat en feu, fou necessari que el rei emprengués una campanya militar que retornà a la família Cabrera al vescomtat d’Àger. De fet, a finals d’aquell mateix any, se signava un controvertit contracte de concubinatge entre el monarca i la comtessa a Agramunt, per bé que tot just el 1229, Aurembiaix es casava a Valls amb [[Pere de Portugal]], fill del rei [[Sanç I de Portugal]], emparentat amb els Castro i els Cabrera.<ref name="DbD"/>
 
Dos anys després, el 1231, Aurembiaix moria sense descendència, i deixava el comtat a mans del seu marit, que més tard l’intercanviarial’intercanviàría amb el mateix [[Jaume I]] pel feuféu del regne de Mallorca. I novament els Cabrera tornarientornaríen a apoderar-se del comtatcomptat, amb el suport de la noblesanoblèsa del territori, i s'encetavacomençaba una nova dinastiadinastía urgellenca.<ref name="DbD"/>
 
{{Inicia taula}}
41

modificacions