Diferència entre revisions de la pàgina «Pere el Gran»

267 bytes afegits ,  fa 3 anys
(imatge)
 
Durant el regnat de Pere II el Gran, entre els anys [[1280]]/[[1300]], es va iniciar la construcció de les [[Drassanes Reials de Barcelona|drassanes reials de Barcelona]], que constaven d'un ampli edifici emmurallat de planta rectangular amb quatre torres als seus angles, de les quals dues encara existeixen. Inicialment no estaven cobertes, i no fou fins al regnat de [[Pere el Cerimoniós|Pere III el Cerimoniós]] que les drassanes reials de Barcelona foren cobertes, gràcies a l'aportació de 10.000 [[Florí d'or d'Aragó|florins]] en set anys del [[Consell de Cent de Barcelona]].
 
[[Fitxer:Messina, pietro e costanza d'aragona, oro, 1282-1285, 02.JPG|thumb|Moneda d'or de Pere el Gran i la seva dona [[Constança de Sicília|Constança de Sicilia]]. ''Pietro e Costanza d'Aragona,'' [[Messina]], [[Regne de Sicília|Sicilia]] (1282-1285)]]
 
=== Conquesta del Regne de Sicília ===
[[Fitxer:Nuova cronica. f.123v.jpg|right|250px|thumb|Pere III d'Aragó, dit "el Gran" rep la visita de dos [[Orde dels Predicadors|frares dominics]] enviats pel [[papa Martí IV]] abans de la conquesta de [[Sicília]]. extracte de la ''[[Nuova Cronica]]'' de ''[[Giovanni Villani]]''|esquerra]]
[[Fitxer:Batalla-golf-napols-roger-lluria-carles-salerno-anjou.jpg|thumb|200px|[[Batalla del golf de Nàpols]]. Obra de [[Ramon Tusquets i Maignon]], 1885. "Roger de Flor: ''"cap peix gosarà alçar-se sobre el mar, si no porta un escut o un senyal del rei d'Aragó en la cua"'']]
{{principal|Guerra de Sicília (1282-1289)}}
 
=== Desafiament de Bordeus ===
[[Fitxer:Nuova cronica. f.137v.jpg|250px|thumb|Pere II el Gran és ferit el [[1285]] durant la croada]]
{{principal|Desafiament de Bordeus}}
En el context de la conquesta de Sicília, el desafiament de Bordeus fou un desafiament llançat per Carles d'Anjou al rei Pere el Gran, segons el qual s'havia de celebrar un torneig a Bordeus entre 40 cavallers del Regne de França i 40 cavallers de la corona d'Aragó,<ref>{{ref-llibre |cognom=de Puigpardines |nom=Berenguer |títol=Sumari d'Espanya |url=http://books.google.cat/books?id=QDg8Ttgcw_cC&pg=PA244&dq=Berenguer+de+Santa+Eug%C3%A8nia&hl=ca&sa=X&ei=rMrQULKELuaw0QWj34HoDA&ved=0CDsQ6AEwAQ#v=onepage&q=Berenguer%20de%20Santa%20Eug%C3%A8nia&f=false |editorial=Universitat de València |data=2000 |pàgines=p.122 |isbn=8437042542}}</ref> en el qual es jugarien els seus regnes; s'hauria d'haver celebrat l'1 de juny de 1283. Pere el Gran es va disfressar de criat, travessà la frontera i arribà a Bordeus, on s'identificà davant de les autoritats locals provant que havia complert el compromís; per contra, Carles d'Anjou no s'atreví a presentar-se i restà a Nàpols.
 
=== Privilegi general d'Aragó ===
[[Fitxer:Nuova cronica. f.123v.jpg|right|250px|thumb|Pere III d'Aragó el Gran rep la visita de dos frares dominics enviats pel papa Martí IV abans de la conquesta de Sicília]]
{{principal|Privilegi General d'Aragó}}
La política expansionista mediterrània que inicià el rei en Pere II el Gran amb la [[Guerra de Sicília (1282-1289)]] i que provocà la [[Croada contra la Corona d'Aragó|croada contra la corona d'Aragó]] havia suposat un fort desgast en les finances de la corona. El [[1283]] el rei va reunir les [[corts de Tarassona]] (1283-1284), i pressionat per la [[Unió d'Aragó]], va haver de concedir el [[Privilegi General d'Aragó|privilegi general d'Aragó]], que confirmava els privilegis d'Aragó, Terol, Ribagorça i València, i atorgava que el Parlament aragonès es convocaria cada any, que el rei no declararia la guerra sense escoltar el Parlament d'Aragó, i que el [[justícia d'Aragó]] intervindria en els plets que arribessin a la cort.
42

modificacions