Santiago Rusiñol i Prats: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
|||
Línia 26:
El [[1888]], es revela com a escriptor col·laborant regularment amb articles al diari ''La Vanguardia''.{{sfn|Doñate |Mendoza|1997|p=20}} El [[1889]] trenca la relació amb la família, ruptura que durarà deu anys; tanmateix, manté el contacte amb la filla.{{sfn|Coll|2000|p=63}} El 1889 se'n va a estudiar a [[París]]{{sfn|Doñate |Mendoza|1997|p=27}}, on resideix a temporades durant la primera meitat de la dècada dels noranta, període important en la seva trajectòria creativa.
El [[1893]] instal·la a [[Sitges]] el seu estudi, conegut com el ''[[Cau Ferrat]]'', per la col·lecció de ferros antics que conté.{{sfn|Laplana|2002|p=83}} La vila es converteix en un punt de referència [[modernista]] d'artistes, escriptors i músics promogut per Rusiñol, que hi organitza les [[festes modernistes]],
El [[1899]], arran d'una greu malaltia, es retroba amb la seva dona. Quan millora, se'n va a [[França]] amb ella i amb la filla per desintoxicar-se de l'addicció a la morfina.{{sfn|Coll|2000|p=63}} Un any després, se sotmet a una intervenció quirúrgica que el deixa amb un sol ronyó, fet que marca una nova etapa vital en la seva trajectòria.{{sfn|Laplana|Palau-Ribes O'Callaghan |2004|p=76}} El [[1903]], ja és un artista reconegut i durant la primera dècada del segle XX es consolida el seu prestigi com a pintor i escriptor prolífic, tant a Barcelona com arreu d'[[Espanya]] i a [[París]]. Rep més premis i nominacions. A França, el reconeixement oficial li arriba el [[1908]], quan obté el títol de ''sociétaire'' del [[Saló de París]].{{sfn|Laplana|1997|p=263}}
| |||