Llast (nàutica): diferència entre les revisions

L'L’'''aigua de llast''' (en [[anglès]]: ''ballast water'' en anglès) són emprades en la [[navegació]] per a procurar l'estabilitat d'un [[vaixell]]. La tècnica consisteix en l'admissió o presa directa d'[[aigua]] de l'entorn en què es troba el vaixell en aquell moment, per a la inundació total o parcial d'uns dipòsits o tancs especialment dissenyats a l'interior del [[buc]]. El procés pot invertir i l'aigua és expulsada del vaixell, en un lloc que, en general, sol estar allunyat del punt original de presa.

La capacitat necessària d'aigües de llast és proporcional a la mida del vaixell i les seves condicions de càrrega. Pot transportar des d'uns centenars de litres fins a 100 .000 tones en les quals també s'inclouen sediments i particularment, éssers vius animals i vegetals, incloent virus, bacteris i altres microorganismes.

Aquesta tècnica va ser desenvolupada a finals del [[segle XIX]] en substitució del tradicional ús de sòlids per al llastat, la preparació era més costosa, però amb el temps ha estat reconeguda com un problema mediambiental de primer ordre, provocat per la introducció artificial d'[[espècie intraduïda|espècies alienes]] en ecosistemes que en aguns casos acaben per desequilibrar en entrar en competència amb espècies autòctones.

Entre els casos més greus d'intrusió afavorida per la tècnica d'aigües de llast es troba el del musclo zebra '' [[Dreissena polymorpha]] '', originari del [[mar Caspi]] i [[mar Negre|Negre]], i estès a les aigües continentals d'[[Amèrica del Nord]] i [[Europa meridional]], com la [[conca de l'[[Ebre]] a [[Espanya]], el del Gobi rodóde ('' [[Neogobius melanostomus]] ,''), també procedent dels mars Caspi i Negre, així com les anomenades [[marea roja|marees vermelles]], o invasions d'algues.

El 1991 el "Comitè de Protecció del Medi Ambient Marí" (MEPC en les seves sigles en anglès), va adoptar la resolució 50 (31) - Normes per prevenir la introducció d'organismes no desitjats i patògens per la descàrrega de l'aigua de llast i sediments dels vaixells - mentre que la "[[Conferència sobre Medi Ambient i Desenvolupament de les Nacions Unides]]" (UNCED), portadaduta a terme en [[Rio de Janeiro]] a [[1992]], va reconèixer l'assumpte com una preocupació internacional major. L'any 2004, es va adoptar el Conveni Internacional per al Control i Gestió de l'Aigua de Llast i Sediments dels Bucs " (''BWM Convention'') que requereix a tots els vaixells implementar un Pla de Gestió d'Aigua de Llast i Sediments aprovat per l'Administració Marítima dels governs, i l'entrada en vigor tindrà lloc a la ratificació d'almenys 30 estats. A data 30 de setembre de [[2007]], 10 estats (entre ells Espanya) representant un 3,42% del tonatge mundial havien ratificat el Conveni.

Entre les tècniques emprades per al tractament de les aigües de llast eshi trobenah les[[filtració (mètode de [[separació)|filtració]] i separació, la [[desinfecció]] per [[ozó]], [[llum ultraviolada]], corrents elèctriqueselèctrics o tractament tèrmic, l'ús de [[biocides]] o [[germicida|germicides]], o les tècniques de [[diàlisi]], [[osmosi]] o [[osmosi inversa]].

* [http://globallast.imo.org/index.asp Lloc oficial del programa Globallast de l'Organització Marítima Internacional] (en anglès)]