Tommaso Portinari: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint {{Infotaula persona}} #QQ16
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
| nom =
[[Fitxer:Hugo_van_der_Goes_-_Triptyque_Portinari_détail_2.jpg|thumb|Tommaso Portinari, detall del ''[[Retaule de Portinari|Tríptic de Portinari]]'' d'[[Hugo van der Goes]]]]
| imatge = Hugo_van_der_Goes_-_Triptyque_Portinari_détail_2.jpg
'''Tommaso Portinari''' (1424?-1501) era un banquer italià de la Banca Medici a [[Bruges]]. Fou un membre d'una prominent família [[Florència|Florentina]], originària de Portico di Romagna, proper de [[Forlì]]; dins la família hi havia la que va ser [[Muses|musa]] de [[Dante Alighieri|Dante]], [[Beatrice Portinari]]. El seu pare va ser director de la banca Medici, i després de la seva mort el 1421, Tommaso i els seus germans orfes van ser adoptats i educats a la casa de [[Cosme de Mèdici|Cosimo de Medici.]]<ref>{{Cite book|author=Parks, Tim|year=2005|title=Medici Money: Banking, Metaphysics, and Art in Fifteenth-Century Florence|publisher=W. W. Norton & Company|isbn=0393058271 }}</ref>
[[Fitxer:Hugo_van_der_Goes_-_Triptyque_Portinari_détail_2.jpg|thumb| peu = Tommaso Portinari, detall del ''[[Retaule de Portinari|Tríptic de Portinari]]'' d'[[Hugo van der Goes]]]]
| nom_naixement =
| data_naixement =
| lloc_naixement =
| data_defuncio =
| lloc_defuncio =
| alies =
| residencia =
| nacionalitat =
| educacio =
| alma_mater =
| conegut_per =
| ocupacio =
| periode_actiu =
| organitzacio =
| ocupador =
| obres_notables =
| genere =
| moviment =
| carrec =
| escut_carrec =
| inici =
| final =
| partit_politic =
| conjuge =
| honors =
| premis =
| signatura =
| lloc_web =
| notes =
}}
'''Tommaso Portinari''' (1424?-1501) era un banquer italià de la Banca Medici a [[Bruges]]. Fou un membre d'una prominent família [[Florència|Florentinaflorentina]], originària de Portico di Romagna, proper de [[Forlì]]; dins la família hi havia la que va ser [[Muses|musa]] de [[Dante Alighieri|Dante]], [[Beatrice Portinari]]. El seu pare va ser director de la banca MediciMèdici, i després de la seva mort el 1421, Tommaso i els seus germans orfes van ser adoptats i educats a la casa de [[Cosme deel MèdiciVell|CosimoCosme de Medici.Mèdici]].<ref>{{Cite book|author=Parks, Tim|year=2005|title=Medici Money: Banking, Metaphysics, and Art in Fifteenth-Century Florence|publisher=W. W. Norton & Company|isbn=0393058271 }}</ref> És recordat per l'encàrrec de dues pintures a pintors [[primitius flamencs]]. En la cultura popular Portinari apareix com a personatge secundari de la novel·la ''Niccolò Rising'' (1986), de Dorothy Dunnett, on és un dels ajudants de banquers de Bruges el 1459. Un estruç destinat com a regal ducal se li menja els anells dels seus dits.
 
Portinari va ser un empleat de la sucursal a Bruges [ (de la banca MediciMèdici durant un llarg període],) més de 25 anys, però mai va passar de director adjunt i gestor de negocis, aparentment per decisió de [[Cosme deel MèdiciVell]], qui no hi va confiar en ell. Després de la mort de Cosimo, esdevingué accionista i director general en la branca a l'edat de 40. (Els seus germans feia temps que havien estat directors de la sucursal de Milà del banc). Quan la influència de Francesco Sassetti va eliminar la prohibició de concedir préstecs a llarg termini a funcionaris seculars el 1471, Portinari va utilitzar la seva posició per fer préstecs sense garantia, a llarg termini i molt arriscats a [[Carles I de Borgonya|Carles el Temerari]], uns préstecs que mai van ser tornats i varen suposar fortes pèrdues pel banc. Inicialment va prestar 6.000 [[groat]], més de dues vegades el capital total de la sucursal; el préstec només va créixer en deute, fins que va arribar a ser de 9.500 groat el 1478. En correspondència pels seus bons serveis, Portinari va esdevenir conseller favorit de Carles el Temerari. A la mort d'aquest últim en una batalla, el préstec va ser, essencialment, caigut en fallida. A més, una bona part dels diners va ser llançada a les escombraries quan es va prestar a l'[[Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic|Arxiduc Maximilià d'Àustria]], el successor de Carles. Una petita part d'aquest préstec va ser finalment retornada.
És recordat per l'encàrrec de dues pintures a pintors [[primitius flamencs]].
 
Va ser demandat en ''Ruffini'' vs. ''Portinari'' el 1455, un dels primers casos legals de separació de societats i responsabilitat legal: va ser demandat pel milanès Damiano Ruffini per "embalatge defectuós de nou fardells de llana comprats pel demandant de la branca de MediciMèdici a Londres". L'acusat va assenyalar que les bales no pertanyien a la branca de Bruges i que el demandant havia de reclamar contra la sucursal de Londres. Portinari va testificar que les dues branques eren legalment i comercialment separades, aparentment persuadint el jutge que va rebutjar la demanda de Ruffini, però va reconèixer el seu dret a demanar al gerent de la sucursal de Londres.
== Biografia ==
Portinari va ser un empleat de la sucursal a Bruges [ de la banca Medici durant un llarg període], més de 25 anys, però mai va passar de director adjunt i gestor de negocis, aparentment per decisió de [[Cosme de Mèdici]], qui no hi va confiar en ell. Després de la mort de Cosimo, esdevingué accionista i director general en la branca a l'edat de 40. (Els seus germans feia temps que havien estat directors de la sucursal de Milà del banc). Quan la influència de Francesco Sassetti va eliminar la prohibició de concedir préstecs a llarg termini a funcionaris seculars el 1471, Portinari va utilitzar la seva posició per fer préstecs sense garantia, a llarg termini i molt arriscats a [[Carles I de Borgonya|Carles el Temerari]], uns préstecs que mai van ser tornats i varen suposar fortes pèrdues pel banc. Inicialment va prestar 6.000 groat, més de dues vegades el capital total de la sucursal; el préstec només va créixer en deute, fins que va arribar a ser de 9.500 groat el 1478. En correspondència pels seus bons serveis, Portinari va esdevenir conseller favorit de Carles el Temerari. A la mort d'aquest últim en una batalla, el préstec va ser, essencialment, caigut en fallida. A més, una bona part dels diners va ser llançada a les escombraries quan es va prestar a l'[[Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic|Arxiduc Maximilià d'Àustria]], el successor de Carles. Una petita part d'aquest préstec va ser finalment retornada.
 
Quan va arribar al cim de la seva carrera, es va immortalitzar en pintures religioses. Una d'elles, el [[Retaule de Portinari]], es pot veure actualment a Florència. Encarregant-lo, es podia comparar amb el seu predecessor a la sucursal de Bruges, Angelo Tani. També es considera que va encarregar ''[[El Judici Final (Memling)|El Judici Final]]'', de [[Hans Memling]], on l'ànima del pecador que s'està pesant en la bàscula de sant [[Miquel (arcàngel)|Miquel]] és de fet un retrat de donant de Portinari. Aquesta pintura, destinada a una església florentina, va ser segrestat per pirates del [[Mar Bàltica|mar Bàltic]], un fet que va comportar un llarg plet contra la [[Lliga Hanseàtica]] per obligar-los a la seva devolució. Ell i la seva dona, Maria Baroncelli, són retratats com a donants en escenes de la pintura de c.1470 feta per [[Hans Memling]], [[Escenes de la Passió de Crist (Memling)|Escenes de la Passió de Crist]], actualment a la [[Galeria Sabauda]] de Torí.
Va ser demandat en ''Ruffini'' vs. ''Portinari'' el 1455, un dels primers casos legals de separació de societats i responsabilitat legal: va ser demandat pel milanès Damiano Ruffini per "embalatge defectuós de nou fardells de llana comprats pel demandant de la branca de Medici a Londres". L'acusat va assenyalar que les bales no pertanyien a la branca de Bruges i que el demandant havia de reclamar contra la sucursal de Londres. Portinari va testificar que les dues branques eren legalment i comercialment separades, aparentment persuadint el jutge que va rebutjar la demanda de Ruffini, però va reconèixer el seu dret a demanar al gerent de la sucursal de Londres.
 
Els problemes financers amb la venda d'[[alum]] del càrtel conjunt Papat-MediciMèdici i les males inversions, com dues [[Galera|galeres]] que es varen enfonsar o van ser capturades pels [[corsari]]s, juntament amb les liquidació pendents dels mals préstecs a [[Carles I de Borgonya|Carles el Temerari]], van causar que els MediciMèdici finalment renunciessin a Bruges el 1478, quan varen dissoldre de forma unilateral l'associació. Portinari va ser acomiadat i van començar temps durs. Va fer una reaparició intermediant com a [[diplomàtic]] (implicat, per exemple, a l’''Intercursus Magnus'').<ref>"El 1496 Portinari va estar entre els negociadors del ''Intercursus Magnus'', el gran tractat que per molts anys va regular les relacions comercials entre el [[Regne Unit]] i els [[Països Baixos]]". de Roover (1966).</ref>
Quan va arribar al cim de la seva carrera, es va immortalitzar en pintures religioses. Una d'elles, el [[Retaule de Portinari]], es pot veure actualment a Florència. Encarregant-lo, es podia comparar amb el seu predecessor a la sucursal de Bruges, Angelo Tani. També es considera que va encarregar ''[[El Judici Final (Memling)|El Judici Final]]'', de [[Hans Memling]], on l'ànima del pecador que s'està pesant en la bàscula de sant [[Miquel (arcàngel)|Miquel]] és de fet un retrat de donant de Portinari. Aquesta pintura, destinada a una església florentina, va ser segrestat per pirates del [[Mar Bàltica|mar Bàltic]], un fet que va comportar un llarg plet contra la [[Lliga Hanseàtica]] per obligar-los a la seva devolució. Ell i la seva dona, Maria Baroncelli, són retratats com a donants en escenes de la pintura de c.1470 feta per [[Hans Memling]], [[Escenes de la Passió de Crist (Memling)|Escenes de la Passió de Crist]], actualment a la [[Galeria Sabauda]] de Torí.
 
Irònicament, la major utilitat del fet de ser diplomàtic va ser que podia retornar a casa seva a [[Florència]] sense ser [[Presó|empresonat]] per deutor. Els seus intents per començar el seu propi banc varen fallar; els seus antics serveis als MediciMèdici i al [[Ducat de Borgonya|Duc de Borgonya]] van ser oblidats, i va morir com un indigent a l'[[Hospital de Santa Maria Nuova]], que el seu avantpassat Folco di Ricovero Portinari havia fundat el 1288. El seu estat era tan pobre i els seus negocis eren tan dubtosos que el seu fill hereu es va negar a rebre l'herència, a fi d'evitar qualsevol possibles deutes pendentpendents.
Els problemes financers amb la venda d'[[alum]] del càrtel conjunt Papat-Medici i les males inversions, com dues [[Galera|galeres]] que es varen enfonsar o van ser capturades pels [[corsari]]s, juntament amb les liquidació pendents dels mals préstecs a [[Carles I de Borgonya|Carles el Temerari]], van causar que els Medici finalment renunciessin a Bruges el 1478, quan varen dissoldre de forma unilateral l'associació.
Portinari va ser acomiadat i van començar temps durs. Va fer una reaparició intermediant com a [[diplomàtic]] (implicat, per exemple, en el Intercursus Magnus).<ref>"El 1496 Portinari va estar entre els negociadors del ''Intercursus Magnus'', el gran tractat que per molts anys va regular les relacions comercials entre el [[Regne Unit]] i els [[Països Baixos]]". de Roover (1966).</ref>
 
Irònicament, la major utilitat del fet de ser diplomàtic va ser que podia retornar a casa seva a [[Florència]] sense ser [[Presó|empresonat]] per deutor. Els seus intents per començar el seu propi banc varen fallar; els seus antics serveis als Medici i al [[Ducat de Borgonya|Duc de Borgonya]] van ser oblidats, i va morir com un indigent a l'[[Hospital de Santa Maria Nuova]], que el seu avantpassat Folco di Ricovero Portinari havia fundat el 1288. El seu estat era tan pobre i els seus negocis eren tan dubtosos que el seu fill hereu es va negar a rebre l'herència, a fi d'evitar qualsevol possibles deutes pendent.
 
== En la cultura popular ==
* És un personatge secundari de la novel·la ''Niccolò Rising'' (1986), de Dorothy Dunnett, on és un dels ajudants de banquers de Bruges el 1459. Un estruç destinat com a regal ducal se li menja els anells dels seus dits.
 
==Referències==
Linha 24 ⟶ 49:
 
== Bibliografia ==
* {{citar ref| surname=De Roover (1904-1972)|given=Raymond Adrien|author-link=| any=1948|títol=The Medici Bank: its organization, management, and decline|place=New York; London|editorial=[[New York University Press]]; [[Oxford University Press]] (respectively)|ID=|URL= }} <!-- De Roover, 1948 --> (Largely a reprint of three articles De Roover published in ''[[The Journal of Economic History]]''.)
* {{citar ref| surname=De Roover (1904-1972)|given=Raymond Adrien|author-link=|any=1963|títol=The rise and decline of the Medici Bank, 1397-1494; (Harvard studies in business history; no. 21)|place=Cambridge MA|editorial=[[Harvard University Press]]|ID=|URL= }} <!-- De Roover, 1963 --> (A complete rewrite of the above book, based on original research in the Florentine archives.)
 
{{commonscat}}
* {{citar ref| surname=De Roover (1904-1972)|given=Raymond Adrien|author-link=|any=1948|títol=The Medici Bank: its organization, management, and decline|place=New York; London|editorial=[[New York University Press]]; [[Oxford University Press]] (respectively)|ID=|URL=}} <!-- De Roover, 1948 --> (Largely a reprint of three articles De Roover published in ''[[The Journal of Economic History]]''.)
* {{citar ref| surname=De Roover (1904-1972)|given=Raymond Adrien|author-link=|any=1963|títol=The rise and decline of the Medici Bank, 1397-1494; (Harvard studies in business history; no. 21)|place=Cambridge MA|editorial=[[Harvard University Press]]|ID=|URL=}} <!-- De Roover, 1963 --> (A complete rewrite of the above book, based on original research in the Florentine archives.)
{{Autoritat}}
 
[[Categoria:banquers europeus]]
[[Categoria:Florentins]]