Diferència entre revisions de la pàgina «Jaume el Conqueridor»

imatges
m (Revertides les edicions de 195.57.72.10. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
(imatges)
 
=== Primer matrimoni ===
[[Fitxer:Jaume_I_Palma.jpg|thumb|Retrat a l'oli de Jaume I de l'Ajuntament de Palma (fi del s. XVI), exposat a la Festa de l'Estendard.]]
Amb '''[[Elionor de Castella i d'Anglaterra|Elionor de Castella]]''', filla d'[[Alfons VIII de Castella]], el [[6 de juny]] de [[1221]] a [[Ágreda]]. Se'n divorcià el [[1229]]. Fill:
* 1 [[Príncep Alfons d'Aragó|Alfons d'Aragó]] ([[1222]]-[[1260]]), hereu de la corona fins a la seva mort.
&nbsp;&nbsp;'''Primera amant''': [[Elo Álvarez]]<br />
&nbsp;&nbsp;'''Segona amant''': [[Aurembiaix d'Urgell]], filla del [[comtat d'Urgell|comte d'Urgell]]
[[Fitxer:Tomba Violant d'Hongria.JPG|esquerra|thumb|197x197px|Tomba de [[Violant d'Hongria]], Reina consort d'Aragó. Segona muller d'en rei Jaume.]]
 
=== Segon matrimoni ===
&nbsp;&nbsp;'''Vuitena amant''': [[Sibil·la de Saga]]<ref>[http://www.esferallibres.com/libros/librodetalle.html?libroISBN=9788497346122 Maria Carme Roca: ''Les dones de Jaume I'']</ref>
 
== EngendramentEngèndrament i baptisme de l'infant Jaume (1208-1211) ==
La història sobre l'engendramentengèndrament i el baptismebàptisme del rei en Jaume són recollits pel mateix rei en el ''[[Llibre dels fets|Libre dels feyts]]'' i estanestán envoltats d'una aura llegendària.
 
=== Engendrament Engèndrament ===
[[Fitxer:Pedro2 marie.jpg|esquerra|thumb|200x200px|El engèndrament d'en Jaume. Maria de Montpeller amb el rei Pere el Catòlic, enganyat, es sorprés per els notaris i els testimonis de dit engèndrament.]]
[[Fitxer:Montpellier Cathedrale.jpg|thumb|200px|dreta|Catedral de [[Montpeller]]]]
Sobre l'engendramentengèndrament del rei Jaume, fill de [[Pere el Catòlic]] i de [[Maria de Montpeller]], comestá documentàt que el rei Pere rebutjavarebutjàva la seva muller i hom estavaestàva preocupat per l'absència d'un hereu legítim, s'ordíòrdí una trama per a enganyar-lo. Als primers de maig del [[1207]], aprofitant que elen rei Pere era a Montpellerla ciutat de Montpèller, li digueren que una dama montpellerinamontpèllerina que desitjava tenirser tinguda per amistançada, l'esperava en un palau de la ciutat. Però en comptes de la dama fou [[Maria de Montpeller]] qui passà la nit amb elen rei Pere, mentre a les fosques aquest pensavapensàva que jeiajèia amb la dama que desitjava. A fi de donar fe de l'engendramentengèndrament, [[Maria de Montpeller]] havia estat acompanyada per 24 prohoms i 2 notaris, abats i priors, l'oficial del bisbe i diversos religiosos, dotze dames i altres tantes donzelles. Quan arribà el matí, entrarenentràren tots a la cambra i [[Maria de Montpeller]] revelà la seva identitat, explicant-li al rei Pere el que haviahavía succeït; aleshores ellel rei digué que ''"pus així era, que plagués a Déu que fos complit llur enteniment"'', i aquell mateix dia marxà de MontpellerMontpèller a cavall. Passat el temps de ld'embaràs, el rei en Jaume I d'Aragó va nàixer al [[Palau dels Tornamira]] de MontpellerMontpèller la nit de l'[[1 de febrer|1]] al [[2 de febrer]] delde [[1208]].<ref>Joan Amades, ''Les millors llegendes populars'', ed.Selecta, Barcelona, 1981, p.119</ref>
 
=== Baptisme ===
[[Fitxer:Candle-calendarMontpellier Cathedrale.jpg|thumb|200px|dreta|El nom del rei Jaume escollit d'entre els noms dels apòstols enCatedral unde ciri[[Montpeller]]]]
Els testimonis documentals confirmen que el primer nom que s'escollí per al futur rei conqueridor no havia estat el de Jaume, sinó que s'hauria d'haver dit Pere, talment com el seu pare. Amb aquest nom figura en el contracte matrimonial que el [[1210]] pactà el seu pare el rei Pere ''el Catòlic'' entre el seu fill i la comtessa d'Urgell; i també figura amb el nom de ''Pere'' en el nou contracte matrimonial firmat el [[1211]] amb la filla de [[Simó IV de Montfort]]. A més, en el text primitiu de les ''[[Gesta comitum Barchinonensium et Regum Aragonum]]'' se l'anomena per dues vegades ''Pere Jaume''. I el fet és que en el [[Casal de Barcelona|llinatge del Casal de Barcelona]] els noms tradicionals havien estat els de ''Borrell, Ramon i Berenguer'' i les combinacions d'aquests; i en la [[Casa d'Aragó]] durant la [[dinastia Ximena]] els noms tradicionals havien estat ''Alfons i Pere''. El nom de Jaume no comptava amb cap antecedent en cap dels dos llinatges, així com tampoc apareix en el llinatge de la reina [[Maria de Montpeller]].
 
 
== Captiveri de l'Infant Jaume i mort del rei Pere "el Catòlic" en la Batalla de Muret (1211-1213) ==
[[Fitxer:Batalla de Muret.jpg|esquerra|thumb|244x244px|''[[Llibre dels fets|Llibre dels feyts del rei en Jacme]].'' Fragment sobre la [[Batalla de Muret]]'','' dictat per el mateix Jaume.]]
[[Fitxer:Battle of Muret.jpg|thumb|200px|dreta|Miniatura de la [[Batalla de Muret]]]]
{{principal|Croada albigesa|Batalla de Muret}}
 
Després de la victòria cristiana sobre els [[almohade]]s a la [[batalla de Las Navas de Tolosa]] al [[1212]], el seu pare iel rei [[Pere el Catòlic]] s'implicà en la [[Croada albigesa]] on morí un any després, l'any 1213. El rei Pere era vassall de la [[Santa Seu]] des que es féu coronar pelper el [[Innocenci III|Papa Innocenci III]] a Roma l'any [[1204]] i la seva ortodòxia catòlica era indubtable.<ref name="Sapiens121"/> Per aquesta raó, [[Ramon VI de Tolosa]], el [[Comtat de Foix|comte de Foix]], el [[Comtat de Comenge|comte de Comenge]] i el comte de [[Bearn]] s'hi reteren com a [[Vassallatge|vassalls]] buscant un senyor poderós i inqüestionable. Malgrat que el rei Pere mai no va ser favorable envers l'[[Catarisme|heretgia càtara]], car ja des del [[1198]] havia pres mesures contra l'heretgia als seus dominis, va intervenir-hi per defensar els seus nous vassalls i l'hegemonia política adquirida per la [[Corona d'Aragó]] a [[Occitània (regió)|Occitània]], que es veia amenaçada per [[Simó IV de Montfort]] (5º Earl of Leicester), cabdill dels [[Croat (guerrer)|croats]] francesos (en els temps que [[Blanca de Castella i d'Anglaterra|Blanca de Castella]] era la reina Regent de França, casualment).
[[Fitxer:People burned as heretics.jpg|esquerra|thumb|Gent cremada, acusats d'herètgía càtara. Pere el Catòlic, pare de Jaume I va morir en el contexte de la [[Croada albigesa|croada Albigesa]] (començada a [[Albi (Llenguadoc)|Albi]]) defensant els seus vassals dels Croats.]]
En un primer intent per trobar una sortida pacífica al conflictecònflicte, el rei Pere va pactar casar el seu fill primogènit, l'Infant Jaume (futur [[Jaume I d'Aragó]]), amb la filla de [[Simó IV de Montfort]], [[Amícia de Montfort]]., Aper tal fi, el rei Pere entregà com a penyora l'infant [[Jaume I d'Aragó|Jaume]], (que el [[1211]] tan sols tenia 3 anys,) a [[Simó IV de Montfort]]. Però un cop aquest va tenir al nadó sota el seu poder, el recloguérèclogué al [[Trencavell|Palau Trencavel]] de la ciutat de [[Carcassona]] i continuà atacantatàcant els vassalls del rei d'Aragó i s'imposà finalment la via militar com a única sortida al conflicte. El [[12 de setembre]] de [[1213]] es lliurà la [[batalla de Muret]] en la qual morí el rei Pere. La [[Corona d'Aragó]] s'havia quedat sense rei, amb el successor en captiveri i en una situació financera crítica a causa de la guerra.
 
El [[12 de setembre]] de [[1213]] es lliurà la [[batalla de Muret]] en la qual morí el rei Pere. La [[Corona d'Aragó]] s'havia quedat sense rei, amb el successor i ùnic hèreu Jaume I en captiveri i en una situació financera crítica a causa de les guerres; primer ajudant al rey [[Alfons VIII de Castella|Alfonso VIII de Castella]] en contra els arabs a la [[Batalla de Las Navas de Tolosa|batalla de Las Navas de Tolosa,]] i seguidament defènssant els seus senyors vassals d'Occitania contra una Creuada insòlita de cristiàns contra cristiàns, sota una promesa de terres i riqueses als cavallers creuats disfressada de guerra santa. .
En un primer intent per trobar una sortida pacífica al conflicte, el rei Pere va pactar casar el seu fill primogènit, l'Infant Jaume (futur [[Jaume I d'Aragó]]), amb la filla de [[Simó IV de Montfort]], [[Amícia de Montfort]]. A tal fi, el rei Pere entregà com a penyora l'infant [[Jaume I d'Aragó|Jaume]], que el [[1211]] tan sols tenia 3 anys, a [[Simó IV de Montfort]]. Però un cop aquest va tenir al nadó sota el seu poder, el reclogué al [[Palau Trencavel]] de la ciutat de [[Carcassona]] i continuà atacant els vassalls del rei d'Aragó i s'imposà finalment la via militar com a única sortida al conflicte. El [[12 de setembre]] de [[1213]] es lliurà la [[batalla de Muret]] en la qual morí el rei Pere. La [[Corona d'Aragó]] s'havia quedat sense rei, amb el successor en captiveri i en una situació financera crítica a causa de la guerra.
 
== InterregneInterrègne i regència (1213-1218) ==
A conseqüència del vassallatge que el rei [[Pere el Catòlic|Pere "el Catòlic"]] haviahavìa retutrèndit a la [[Santa Seu]] l'any 1204, la [[Corona d'Aragó]] era jurídicament sota la sobiraniasobirànía directa del [[Innocenci III|Papa Innocenci III]]. A més, [[Maria de Montpeller]], mare de l'Infant Jaume, també li havia encomanat al Sant Pare [[Innocenci III]] la protecció de l'Infant Jaume. Les disposicions d'aquest s'encaminaren ràpidament a la restitució de l'infant Jaume i a l'organització de la [[Corona d'Aragó]] per tal que s'establís una regència durant la minoria d'edat de l'Infant.
=== Restitució de l'infant Jaume ===
[[Fitxer:Narbonne panorama.jpg|thumb|200px|dreta|A [[Narbona]] l'infant '''Jaume''' fou restituït a l'amparaàmpar de la [[Santa Seu]]]]
Després de la mort del rei Pere en la [[batalla de Muret]], Maria de Montpeller, la mare de l'Infant Jaume, anà a Roma i pregà al [[Innocenci III|Papa Innocenci III]] que obligués Simó de Monfort a retornar-li el fill.<ref name="Sapiens121"/> Per la seva part, el [[Regne d'Aragó]] i [[Catalunya]] enviaren una delegació a Roma formada per l'antic ''[[majordom del Regne d'Aragó]]'' [[Ximeno Cornel I]], [[Guillem IV de Cervera]], el ''[[mestre de l'Orde del Temple]]'' fra [[Guillem de Mont-rodon]] i [[Pero d'Ahones]]. Davant la negativa inicial de Simó de Monfort, el [[22 de gener]] del [[1214]] el [[Innocenci III|Papa Innocenci III]] trameté una nova carta al comte en què li manava que restituís l'infant i fes acatament i submissió al legat papal, el cardenal [[Pietro di Benevento]]. El [[18 d'abril]] del [[1214]] el legat papal arribà a [[Narbona]] i entre aquest dia i el [[25 d'abril]] del [[1214]] va efectuar-se la restitució de l'Infant Jaume.<ref name="HNC-RV-IV">Rovira i Virgili, Antoni; Història Nacional de Catalunya, Vol. IV</ref> El varen rebre el comte [[Sanç de Barcelona i d'Aragó|Sanç d'Aragó]], el ''[[mestre de l'Orde del Temple]]'' fra [[Guillem de Mont-rodon]], així com el gran prior de l'[[Orde de l'Hospital]] i una comissió de magnats aragonesos i catalans entre els quals figuraven [[Dalmau de Creixell]] i [[Guillem I de Cardona]]. Tanmateix, l'Infant Jaume va quedar sota la custòdia i protecció directa del legat del [[Innocenci III|Papa Innocenci III]].
 
=== Sota la protecció de l'Orde del Temple ===
[[Fitxer:Castillo monzon.jpg|thumb|200px|dreta|El [[Castell de Montsó]], on fou educat l'infant '''Jaume''' dels 6 als 9 anys]]
A mitjan agostàgost del [[1214]] el legatllegat papal es reuní a [[Lleida]] amb una assemblea de magantsmagnats. Allí, [[Aspàreg de la Barca]], bisbe de Pamplona, els mostrà l'infant Jaume i tots juraren respectar-lo i defensar-lo. A l'assemblea, però, no hi assistirenassistìren ni [[Sanç de Barcelona i d'Aragó|Sanç d'Aragó]], ni [[Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)|Ferran d'Aragó]], [[abat de Mont Aragón|abàt de Mont Aragón]]; segons diu el rei en la seva crònica, el motiumotìu seriaserìa que ambdós aspiravenaspiràven a la corona. Després d'aquesta assemblea i seguint els designis fixats en el testament de [[Maria de Montpeller]], mare de l'infant Jaume, el mestre dedel l'[[Orde del Temple]], fra [[Guillem de Mont-rodon]], es féu càrrec de l'infant Jaume quan aquest comptava uns 6 anys. Els [[Cavallers Templers]] l'instruïren com a rei al [[Castell de Montsó]] des dels 6 fins als 9 anys. Al [[Castell de Montsó]] també s'hi educavaeducàva l'infant Ramon Berenguer, el futur [[Ramon Berenguer V de Provença]], qui era cosí de l'infant Jaume.
 
=== Regència de Sanç d'Aragó (1216-1218) ===
El legatllegat papal, el cardenal [[Pietro di Benevento]], féu les funcions de procurador (regent) provant d'ordenar els temes de la corona per tal d'evitar que s'estengués el caos. Primerament designà el jueu Azac com a mediador per tal d'establir una treva entre la [[Corona d'Aragó]] i els sarraïns. AconseguitAconsèguit aquest objectiu, es procedí a l'elecció oficial del [[Procurador general|Procurador de la Corona d'Aragó]] (el regent) i el nomenament recaiguérecaiguè en el sexagenari [[Sanç de Barcelona i d'Aragó|Sanç d'Aragó]], [[comtat de Rosselló|comte de Rosselló]], [[comtat de Provença|Provença]] i [[comtat de Cerdanya|Cerdanya]], tercer fillfìll de [[Ramon Berenguer IV de Barcelona]] i [[Peronella d'Aragó]], qui havia d'ésser assessorat per un [[Consell de la Procuradoria|Consell de la Procuradoría]]. El nomenament degué efectuar-se el mes de novembrenovèmbre del [[1214]];<ref name="HNC-RV-IV"/> ben aviat però, la seva designació fou posada en entredit per un oncle de l'infant Jaume, l'''[[abat de Mont Aragón]]'' [[Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)|Ferran d'Aragó]], qui també aspiravaaspiràva a la regència.
 
El [[Consell de la Procuradoria]] fou organitzat definitivament pelper el [[Innocenci III|Papa Innocenci III]] amb la [[butlla]] del [[23 de gener]] del [[1216]]. En aquest document consten els següents consellers: pel [[Regne d'Aragó]]: el ''[[bisbe de Tarassona]]'' [[García Frontín I]], l'antic ''[[majordom del Regne d'Aragó]]'' [[Ximeno Cornel I]] i [[Pero d'Ahones]]; per [[Catalunya]]: l'''[[arquebisbe de Tarragona]]'' [[Aspàreg de la Barca]], els magnatsmagnàts catalans [[Guillem I de Cardona]] i [[Guillem IV de Cervera]], així com el ''[[mestre de l'Orde del Temple]]'' i educador de l'infant Jaume mentre residiaresidía al castell de Montsó, fra [[Guillem de Mont-rodon]].
 
=== Sortida de Montsó ===
[[Fitxer:Cathars expelled.JPG|esquerra|thumb|La [[Croada albigesa|Croada contra els Catars]], on villes d'[[Occitània (regió)|Occitània]] ( territoris de la corona d'Aragó i vassals) foren assetjàdes i plebèus i nobles foren cremats vius. ]]
[[Fitxer:Pere-II-aragó-tomba-sixena.jpg|thumb|200px|dreta|Tomba del rei [[Pere el Catòlic|Pere]] destruïda pels anarquistes l'any [[1936]] al [[Reial Monestir de Santa Maria de Sixena]]]]
La política pel regent [[Sanç de Barcelona i d'Aragó|Sanç d'Aragó]] continuà la del difunt rei [[Pere el Catòlic]] i es caracteritzà pel suport a la causa occitana i l'ànsia per venjar la mort del rei ocorregudaocòrreguda en la [[Batalla de Muret]].<ref name="Sapiens121"/> Aquesta política topà novament amb la [[Santa Seu]] i el nou Papa, [[Honori III]], successor d'[[Innocenci III]] i defensor de Simó IV de Montfort, amenaçà novament amb una croada contra la mateixa [[Corona d'Aragó]] si el regent no deturava el seu suport a la causa occitana. Aquesta situació de màxima tensió amb el papat fou aprofitada per l'''[[abat de Mont Aragón]]'' [[Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)|Ferran d'Aragó]], per posar novament en dubte la regència de [[Sanç de Barcelona i d'Aragó|Sanç d'Aragó]]. Davant d'aquest creixent clima de tensió, un grup de magnats aragonesos i catalans optaren per traure l'infant Jaume del castell de Montsó i posar fi a les disputes per la regència. Així, entre els dies [[20 de juny|20]], [[21 de juny|21]] o [[22 de juny]] del [[1217]], a l'edat de 9 anys, l'infant Jaume sortí del castell de Montsó.
 
Aquesta situació de màxima tensió amb la Santa Sede fou aprofitada per l'[[abat de Mont Aragón]] [[Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)|Ferran d'Aragó]], per posar novament en dubte la regència de [[Sanç de Barcelona i d'Aragó|Sanç d'Aragó]]. Davant d'aquest creixènt clima de tènsió, un grup de magnàts aragonesos i catalans optàren per traure l'infant Jaume del castell de Montsó i posar fi a les disputes per la regència. Així, entre els dies [[20 de juny|20]], [[21 de juny|21]] o [[22 de juny]] del [[1217]], a l'edat de 9 anys, l'infant Jaume sortí del castell de Montsó.
 
Primerament fou conduït al [[Santa Maria de Sixena|Reial Monestir de Santa Maria de Sixena]], on reté honors a la sepultura del seu pare, el difunt rei [[Pere el Catòlic|Pere "el Catòlic"]].
 
=== Conquesta del Regne de València ===
[[Fitxer:EntradaValència de Jaumejaume I a València.jpg|thumb|200px274x274px|dreta|EntradaEstatua de Jaume I<br />a Madīna Balansiya<br />el '''9Conqueridor. d'octubre[[València|Ciutat de 1238'''València]].]]
[[Fitxer:Entrada de Jaume I a València.jpg|thumb|231x231px|Entrada de Jaume I<br />a Madīna Balansiya<br />el '''9 d'octubre de 1238'''|esquerra]]
{{principal|Conquesta del Regne de València|Edat Mitjana al País Valencià}}
Començà el [[1232]]. El [[1238]], tropes catalanes i aragoneses entren a la [[ciutat]] de [[València]], que depenia del [[califa]] de [[Bagdad]] [[Al-Mústansir bi-L·lah]].
El [[pactisme]] és la fórmula de repartiment del poder que es va començar a establir entre els monarques de la [[Corona d'Aragó]] i els grups més privilegiats. La [[noblesa]] i l'església varen ser els primers a exercir el pactisme amb el rei, però des del {{segle|XIII}} s'hi va afegir les classes emergents ciutadanes, sobretot de Barcelona ([[ciutadans honrats]]). El pactisme va permetre un equilibri entre l'autoritarisme reial i els interessos econòmics de noblesa, clergat i burgesia rica. El pactisme es desenvolupa a les [[corts catalanes]], on estan representats els tres [[braç]]os i no hi són representats ni camperols ni menestrals. Els grups privilegiats van aprofitar els moments en què el rei necessitava el seu ajut monetari per forçar-lo a aprovar acords que reforçaven els seus privilegis.
 
=== El [[Vidal Mayor]]: primera recopliaciórecopilació dels Furs del Regne d'Aragó ===
[[Fitxer:Vidal mayor.jpg|thumb|dreta|El [[Vidal Mayor]], la primera compilació de [[Furs d'Aragó]]|esquerra]]
En [[1247]], el rei Jaume I d'Aragó va convocar Corts Generals del Regne en [[Osca]] amb la intenció de continuar l'obra legisladora de la Corona, compilant en un sol document la legislació vigent: era el naixement del ''[[Vidal Mayor]]''. El bisbe [[Vidal de Canyelles]] va rebre l'encàrrec de redactar aquesta compilació seguint les deliberacions consensuades en les Corts d'Osca. La intenció del rei era aplicar aquests Furs en tot el regne, incloent-hi el [[Sobrarbe]], la [[Ribagorça]], la [[Vall d'Aran]] i algunes comarques castellonenques en substitució d'anteriors furs particulars, que tenien la seva base en el [[Fur de Jaca]], i que van ser derogats després de la compilació que suposava el ''Vidal Mayor''. El bisbe [[Vidal de Canyelles]], [[conseller reial]] i expert jurista, va redactar una primera versió en llatí, que es coneix com ''Compilatio minor'', en la qual es va limitar a ordenar per matèries els preceptes consensuats en les Corts d'Osca, sistematitzant-los sota títols adequats a la manera del [[Digest]] que marcava la tradició del [[Corpus Iuris Civilis]].
[[Fitxer:MestreEscriva Usatges Lleida parcial 01.jpg|thumb|274x274px|''Usaticis Barchinonensis'' Usatges de Barcelona (Detall)]]
 
=== Recopilació dels Usatges de Barcelona ===
[[Fitxer:Vidal mayor.jpg|thumb|dreta|El [[Vidal Mayor]], la primera compilació de [[Furs d'Aragó]]]]
Els [[Usatges de Barcelona]] (en llatí ''Usatici Barchinonae'') van començar a recollir, a partir del [[segle XII]], textos de diversa procedència normativa: resolucions de la cort comtal, fragments del dret romà i del dret gòtic, i [[Cànon (religió)|cànons]] religiosos. Encara que tradicionalment s'atribueix la promulgació dels Usatges a [[Ramon Berenguer I|Ramon Berenguer el Vell]], sembla que la redacció definitiva es va fer durant el regnat de '''Jaume el Conqueridor'''. Davant les discòrdies entre els juristes que prenien partit per la llei gòtica i altres pel dret romà, Jaume I ho va dirimir a les [[Corts de Barcelona (1251)]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Güell i Barceló |nom=Manel |títol=Camí a la revolta (1625-1640) |url= http://books.google.cat/books?id=gkQWWeQM7pkC&pg=PA93&dq=usatge+princeps+namque&hl=ca&sa=X&ei=-O1-Uf3SGu6N7AaUm4CgAg&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=usatge%20princeps%20namque&f=false |llengua= | editorial=Universitat de Lleida |data=2008 |pàgines=93 |isbn=8484093646}}</ref> on establí la prioritat dels Usatges de Barcelona, i en defecte d'aquests calia recórrer als costums provats o al seny natural. Molts juristes van utilitzar la via del [[seny]] per aplicar el dret comú. Pel [[Tractat de Perpinyà]], els Usatges havien de tenir vigència al [[Rosselló]] i la [[Cerdanya]], malgrat llur separació de la [[Corona d'Aragó]].
 
=== Els Furs del Regne de València ===
Els [[Furs de València]] i, per extensió, Furs del Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren el dret territorial valencià durant més de quatre segles, des del [[1261]], quan [[Jaume I]] els va jurar i promulgar, durant la reunió de les [[Corts Valencianes (història)|Corts Valencianes]] el mateix any. Els furs s'originen en ''els costums'', sèrie de normes de la vida comuna i ordenació de la ciutat de [[València]], que es van creant adaptant (però separadament) de les normes aragoneses ([[furs d'Aragó]]) i les normes de [[Catalunya]] (els [[Costums de Lleida]] i els [[Usatges de Barcelona]]). També s'incorporen als costums (o almenys no es deroga) un tribunal instaurat pels regnes moros, el [[Tribunal de les Aigües de València]]. El primer ''costum'' va ser promulgat per [[Jaume I]] el [[21 de març]] de [[1238]] a [[Xàtiva]], conferint jutges civils i criminals, així com la cambra dels jurats de València, a la recent conquestada València. Aquesta creació de lleis pròpies per a València va ser en contra de la noblesa aragonesa que volia estendre els Furs d'Aragó a València. És el [[1251]] quan, inspirat pel nom dels furs d'Aragó, es comença a referir als costums com a ''furs'', després de l'ordre reial de recollir totes les normes que s'havien estat promulgant en els primers anys de la València cristiana. Aquest any, Jaume I ordena que els jutges s'atinguen als furs. El [[7 d'abril]] de [[1261]], a València, Jaume I, i reunides per primera vegada les Corts Valencianes, jura els furs de València. A més, l'[[11 d'abril]] promulga un privilegi al nou Regne, pel qual tots els successors del monarca també hauran de signar-los a València, en un mes del començament del seu regnat.
[[Fitxer:Colsolat mallorca 1320.jpg|thumb|251x251px|Coberta de l'edició del [[Llibre del Consolat de Mar|llibre del Consolat de Mar,]] editat a Ciutat de [[Regne de Mallorca|Mallorca]] el [[1320]], on s'aprecien els escuts dels regnes de la Corona Catalana : [[Principat de Catalunya]], [[Regne de Mallorca]], [[Regne d'Aragó]] i [[Regne de Sicília|Regne de Sicilia]].]]
 
== Política econòmica ==
{{principal|Consolat de Mar}}
'''L'expansió i supremaciasupremacía comercial i marítima [[Catalunya|catalana]] de la [[Corona d'Aragó]] té el seu fonament en el [[Consolat de Mar]]''', que va ser l'organisme del [[dret]] marítim]] [[Catalunya|català]] i altres zones a la vora del mar de la [[Corona d'Aragó]], per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicciójurisdicciò penal. La competència l'exerceixenexèrcien dos cònsols de mar i un jutge d'apel·lació, amb independència del govern establert. Aquest Consolat de Mar evoluciona com a [[Dret|codi jurídic]] i té les seves arrels en el tribunal de la [[Carta Consular de Barcelona]] ([[1258]]), que té la base en els costums marítims i de comerç tradicionals de [[Barcelona]], dèscrits en el llibre [[Usatges de Barcelona|Usatges i costums de Barcelona)]].
 
'''Les normes jurídiques que regulen el dret marítim català, seranforen aplicades primerinternacionalment per tota la [[Mediterrània]] com a [[dret mercantil]] i de navegació,''' passantpassànt més tard a l'atlàntic com a dret internacional. El [[Consolat de Mar]] va néixer a l'època del que es coneix com a ''ius mercatorum''. El ("dret dels mercaders"), que regulavaregulaba les relacions entre els comerciants de l'època. Aquests comerciants, en una societat bàsicament feudal, agrària i rural, es trobaventrovàven a les ciutats, entre elles Barcelona. Val a dir que el ''ius mercatorum'' representa les arrels de l'actual [[dret mercantil]]. Va néixer ''per i per als'' comerciants, de manera que podem parlar d'un dret corporatiu, atès que calia estar inscrit a la corporació per a poder rebre l'aplicació d'aquest dret. Al mateix temps era d'aplicació autònoma, atès que es va crear una jurisdicciójurisdicciò pròpia que tractavatractàva el ''ius'' ''mercatorum.''
 
Una d'aquestes jurisdiccionsjurisdicciòns és el Consolat de Mar a Barcelona. Finalment cal dir que les fonts d'aquest dret van ser el costum mercantil, l'ús del comerç, els estatuts de les corporacions i les resolucions dels tribunals d'aquestes. El següent pas en l'evolució del dret mercantil el trobem a l'edat moderna. L'expansió i supremacia comercial i marítima [[Catalunya|catalana]], amb els Consolats de Mar arreu d'[[Europa]], té com a conseqüència que el dret marítim català transcendeixitranscèndis les fronteres polítiques a tota la [[mar Mediterrània]] i el llevant de l'[[oceà Atlàntic|Atlàntic]].
 
== Consellers de Jaume I ==
42

modificacions