Jaume el Conqueridor: diferència entre les revisions

 

=== Primer matrimoni ===

Amb '''[[Elionor de Castella i d'Anglaterra|Elionor de Castella]]''', filla d'[[Alfons VIII de Castella]], el [[6 de juny]] de [[1221]] a [[Ágreda]]. Se'n divorcià el [[1229]]. Fill:

* 1 [[Príncep Alfons d'Aragó|Alfons d'Aragó]] ([[1222]]-[[1260]]), hereu de la corona fins a la seva mort.

&nbsp;&nbsp;'''Primera amant''': [[Elo Álvarez]]<br />

&nbsp;&nbsp;'''Segona amant''': [[Aurembiaix d'Urgell]], filla del [[comtat d'Urgell|comte d'Urgell]]

 

=== Segon matrimoni ===

&nbsp;&nbsp;'''Vuitena amant''': [[Sibil·la de Saga]]<ref>[http://www.esferallibres.com/libros/librodetalle.html?libroISBN=9788497346122 Maria Carme Roca: ''Les dones de Jaume I'']</ref>

 

 

 

=== Baptisme ===

Els testimonis documentals confirmen que el primer nom que s'escollí per al futur rei conqueridor no havia estat el de Jaume, sinó que s'hauria d'haver dit Pere, talment com el seu pare. Amb aquest nom figura en el contracte matrimonial que el [[1210]] pactà el seu pare el rei Pere ''el Catòlic'' entre el seu fill i la comtessa d'Urgell; i també figura amb el nom de ''Pere'' en el nou contracte matrimonial firmat el [[1211]] amb la filla de [[Simó IV de Montfort]]. A més, en el text primitiu de les ''[[Gesta comitum Barchinonensium et Regum Aragonum]]'' se l'anomena per dues vegades ''Pere Jaume''. I el fet és que en el [[Casal de Barcelona|llinatge del Casal de Barcelona]] els noms tradicionals havien estat els de ''Borrell, Ramon i Berenguer'' i les combinacions d'aquests; i en la [[Casa d'Aragó]] durant la [[dinastia Ximena]] els noms tradicionals havien estat ''Alfons i Pere''. El nom de Jaume no comptava amb cap antecedent en cap dels dos llinatges, així com tampoc apareix en el llinatge de la reina [[Maria de Montpeller]].

 

 

== Captiveri de l'Infant Jaume i mort del rei Pere "el Catòlic" en la Batalla de Muret (1211-1213) ==

[[Fitxer:Battle of Muret.jpg|thumb|200px|dreta|Miniatura de la [[Batalla de Muret]]]]

{{principal|Croada albigesa|Batalla de Muret}}

 

 

 

=== Restitució de l'infant Jaume ===

Després de la mort del rei Pere en la [[batalla de Muret]], Maria de Montpeller, la mare de l'Infant Jaume, anà a Roma i pregà al [[Innocenci III|Papa Innocenci III]] que obligués Simó de Monfort a retornar-li el fill.<ref name="Sapiens121"/> Per la seva part, el [[Regne d'Aragó]] i [[Catalunya]] enviaren una delegació a Roma formada per l'antic ''[[majordom del Regne d'Aragó]]'' [[Ximeno Cornel I]], [[Guillem IV de Cervera]], el ''[[mestre de l'Orde del Temple]]'' fra [[Guillem de Mont-rodon]] i [[Pero d'Ahones]]. Davant la negativa inicial de Simó de Monfort, el [[22 de gener]] del [[1214]] el [[Innocenci III|Papa Innocenci III]] trameté una nova carta al comte en què li manava que restituís l'infant i fes acatament i submissió al legat papal, el cardenal [[Pietro di Benevento]]. El [[18 d'abril]] del [[1214]] el legat papal arribà a [[Narbona]] i entre aquest dia i el [[25 d'abril]] del [[1214]] va efectuar-se la restitució de l'Infant Jaume.<ref name="HNC-RV-IV">Rovira i Virgili, Antoni; Història Nacional de Catalunya, Vol. IV</ref> El varen rebre el comte [[Sanç de Barcelona i d'Aragó|Sanç d'Aragó]], el ''[[mestre de l'Orde del Temple]]'' fra [[Guillem de Mont-rodon]], així com el gran prior de l'[[Orde de l'Hospital]] i una comissió de magnats aragonesos i catalans entre els quals figuraven [[Dalmau de Creixell]] i [[Guillem I de Cardona]]. Tanmateix, l'Infant Jaume va quedar sota la custòdia i protecció directa del legat del [[Innocenci III|Papa Innocenci III]].

 

=== Sota la protecció de l'Orde del Temple ===

[[Fitxer:Castillo monzon.jpg|thumb|200px|dreta|El [[Castell de Montsó]], on fou educat l'infant '''Jaume''' dels 6 als 9 anys]]

 

=== Regència de Sanç d'Aragó (1216-1218) ===

 

 

=== Sortida de Montsó ===

 

Primerament fou conduït al [[Santa Maria de Sixena|Reial Monestir de Santa Maria de Sixena]], on reté honors a la sepultura del seu pare, el difunt rei [[Pere el Catòlic|Pere "el Catòlic"]].

 

=== Conquesta del Regne de València ===

{{principal|Conquesta del Regne de València|Edat Mitjana al País Valencià}}

Començà el [[1232]]. El [[1238]], tropes catalanes i aragoneses entren a la [[ciutat]] de [[València]], que depenia del [[califa]] de [[Bagdad]] [[Al-Mústansir bi-L·lah]].

El [[pactisme]] és la fórmula de repartiment del poder que es va començar a establir entre els monarques de la [[Corona d'Aragó]] i els grups més privilegiats. La [[noblesa]] i l'església varen ser els primers a exercir el pactisme amb el rei, però des del {{segle|XIII}} s'hi va afegir les classes emergents ciutadanes, sobretot de Barcelona ([[ciutadans honrats]]). El pactisme va permetre un equilibri entre l'autoritarisme reial i els interessos econòmics de noblesa, clergat i burgesia rica. El pactisme es desenvolupa a les [[corts catalanes]], on estan representats els tres [[braç]]os i no hi són representats ni camperols ni menestrals. Els grups privilegiats van aprofitar els moments en què el rei necessitava el seu ajut monetari per forçar-lo a aprovar acords que reforçaven els seus privilegis.

 

En [[1247]], el rei Jaume I d'Aragó va convocar Corts Generals del Regne en [[Osca]] amb la intenció de continuar l'obra legisladora de la Corona, compilant en un sol document la legislació vigent: era el naixement del ''[[Vidal Mayor]]''. El bisbe [[Vidal de Canyelles]] va rebre l'encàrrec de redactar aquesta compilació seguint les deliberacions consensuades en les Corts d'Osca. La intenció del rei era aplicar aquests Furs en tot el regne, incloent-hi el [[Sobrarbe]], la [[Ribagorça]], la [[Vall d'Aran]] i algunes comarques castellonenques en substitució d'anteriors furs particulars, que tenien la seva base en el [[Fur de Jaca]], i que van ser derogats després de la compilació que suposava el ''Vidal Mayor''. El bisbe [[Vidal de Canyelles]], [[conseller reial]] i expert jurista, va redactar una primera versió en llatí, que es coneix com ''Compilatio minor'', en la qual es va limitar a ordenar per matèries els preceptes consensuats en les Corts d'Osca, sistematitzant-los sota títols adequats a la manera del [[Digest]] que marcava la tradició del [[Corpus Iuris Civilis]].

 

=== Recopilació dels Usatges de Barcelona ===

Els [[Usatges de Barcelona]] (en llatí ''Usatici Barchinonae'') van començar a recollir, a partir del [[segle XII]], textos de diversa procedència normativa: resolucions de la cort comtal, fragments del dret romà i del dret gòtic, i [[Cànon (religió)|cànons]] religiosos. Encara que tradicionalment s'atribueix la promulgació dels Usatges a [[Ramon Berenguer I|Ramon Berenguer el Vell]], sembla que la redacció definitiva es va fer durant el regnat de '''Jaume el Conqueridor'''. Davant les discòrdies entre els juristes que prenien partit per la llei gòtica i altres pel dret romà, Jaume I ho va dirimir a les [[Corts de Barcelona (1251)]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Güell i Barceló |nom=Manel |títol=Camí a la revolta (1625-1640) |url= http://books.google.cat/books?id=gkQWWeQM7pkC&pg=PA93&dq=usatge+princeps+namque&hl=ca&sa=X&ei=-O1-Uf3SGu6N7AaUm4CgAg&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=usatge%20princeps%20namque&f=false |llengua= | editorial=Universitat de Lleida |data=2008 |pàgines=93 |isbn=8484093646}}</ref> on establí la prioritat dels Usatges de Barcelona, i en defecte d'aquests calia recórrer als costums provats o al seny natural. Molts juristes van utilitzar la via del [[seny]] per aplicar el dret comú. Pel [[Tractat de Perpinyà]], els Usatges havien de tenir vigència al [[Rosselló]] i la [[Cerdanya]], malgrat llur separació de la [[Corona d'Aragó]].

 

=== Els Furs del Regne de València ===

Els [[Furs de València]] i, per extensió, Furs del Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren el dret territorial valencià durant més de quatre segles, des del [[1261]], quan [[Jaume I]] els va jurar i promulgar, durant la reunió de les [[Corts Valencianes (història)|Corts Valencianes]] el mateix any. Els furs s'originen en ''els costums'', sèrie de normes de la vida comuna i ordenació de la ciutat de [[València]], que es van creant adaptant (però separadament) de les normes aragoneses ([[furs d'Aragó]]) i les normes de [[Catalunya]] (els [[Costums de Lleida]] i els [[Usatges de Barcelona]]). També s'incorporen als costums (o almenys no es deroga) un tribunal instaurat pels regnes moros, el [[Tribunal de les Aigües de València]]. El primer ''costum'' va ser promulgat per [[Jaume I]] el [[21 de març]] de [[1238]] a [[Xàtiva]], conferint jutges civils i criminals, així com la cambra dels jurats de València, a la recent conquestada València. Aquesta creació de lleis pròpies per a València va ser en contra de la noblesa aragonesa que volia estendre els Furs d'Aragó a València. És el [[1251]] quan, inspirat pel nom dels furs d'Aragó, es comença a referir als costums com a ''furs'', després de l'ordre reial de recollir totes les normes que s'havien estat promulgant en els primers anys de la València cristiana. Aquest any, Jaume I ordena que els jutges s'atinguen als furs. El [[7 d'abril]] de [[1261]], a València, Jaume I, i reunides per primera vegada les Corts Valencianes, jura els furs de València. A més, l'[[11 d'abril]] promulga un privilegi al nou Regne, pel qual tots els successors del monarca també hauran de signar-los a València, en un mes del començament del seu regnat.

 

== Política econòmica ==

{{principal|Consolat de Mar}}

 

 

 

== Consellers de Jaume I ==