Fèlix III: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
amplio contingut |
||
Línia 22:
}}
'''Sant Fèlix III''' (? - [[Roma]], [[1 de març]] de [[492]]), sovint també anomenat '''Fèlix II''', fou escollit [[Papa]] el [[13 de març]] de [[483]]. Fou un aristòcrata romà, fill d'un sacerdot. Va tractar d'establir la pau amb Orient. Va tenir dos fills, al seu torn ancestres dels papes [[Agapit I]] i [[Gregori el Gran |Gregori I]]. Actualment es considera el Papa [[Fèlix II]] un [[antipapa]], però quan va accedir al pontificat Fèlix III no se'l reconeixia com a tal. Per tant, el segon Papa Fèlix reconegut actualment per l'Església Catòlica ostenta l'ordinal III, circumstància que també afecta el Papa [[Fèlix IV]].
== Biografia ==
Fèlix va néixer en una família senatorial romana, els [[gens Anicia|Anicia]]; fill d'un clergue<ref>Josef Gelmi, ''I papi'', Rizzoli, Milano, 1987</ref>, sembla que abans d'accedir als [[orde sacerdotal|ordes sagrats]], estava casat i hauria tingut un fill, Gordià, que seria pare del futur [[papa Agapit I]] i de Palatí, que pel seu costat va ser pare d'un segon Gordià i avi del [[Papa Gregori I]].
En realitat de Fèlix, que va rebre el [[títol cardenalici|títol]] [[cardenal]]ici de ''[[Santi Nereo e Achilleo (títol cardenalici)|Fasciolae]]'', no se sap res amb seguretat fins que va succeir el [[papa Simplici]] el 483.
L'elecció del Papa es va dur a terme a la pràctica amb l'elecció feta pel poble de Roma i la ratificació imperial, però, com que ja no existia l'emperador d'Occident, va ser [[Odoacre]] qui reivindicà aquest dret per a sí. Per tant envià a Roma el funcionari Cecina Basili, que es va presentar amb un decret, signat deia ell pel [[Papa Simplici]], on prescrivia que l'elecció d'un Papa s'havia de fer a partir d'ara amb l'assistència de delegats regals. Ningú es va oposar al suposat decret i després de les consultes es va elegir a Fèlix, que va ser consagrat el 13 de març del [[483]].
=== La heretgia monofisita ===
En aquest moment l'Església encara era a la meitat del seu llarg conflicte amb l'[[heretgia]] d'[[Eutiques]]. L'any anterior l'emperador [[Zenó (emperador)|Zenó]] , a suggeriment del [[Patriarca de Constantinoble]] [[Acaci (patriarca de Constantinoble)|Acaci]], havia emès un edicte conegut com ''[[Enotico|Henotikon]]'' (o "Acte d'unió") en el qual va declarar que cap símbol d'una fe diferent als establerts a [[Concili de Nicea|Nicea]] , amb les addicions del [[381]], podria ser reconegut. L'edicte va ser interpretat com una obligació de la reconciliació entre catòlics i els eutiquians , però va causar un conflicte més greu que mai i dividí l'Església d'Orient en tres o quatre faccions. En un moment en què els catòlics van rebutjar el decret, l'emperador va substituir als patriarques d'Antioquia i d'Alexandria. [[Pere Ful·ló]], un conegut [[monofisisme|monofisita]], es va instal·lar a la seu d'Antioquia i [[Pere Monge]] ocupà la d'Alexandria. En el seu primer [[sínode]] Fèlix [[excomunió|excomunicà]] a Pere Ful·ló, que també va ser condemnat per Acaci en un sínode a Constantinoble. El [[484]] Fèlix també va excomunicar a Pere Monge, un acte que va donar lloc a un [[cisma]] entre Orient i Occident i no es va recomposar durant els propers 35 anys. Pere Monge, però, es congracià amb l'emperador i Acaci signant l<nowiki>'</nowiki>''Henotikon'' i, per a disgust de molts [[bisbe]]s , va ser readmès a la [[plena comunió]] per Acaci.
Fèlix, després d'haver convocat un nou sínode, va enviar [[llegat pontifici|llegats]] a l'emperador i al patriarca Acaci ordenant que Pere Monge va haver de ser expulsat d'Alexandria i Acaci havia de presentar-se a Roma per explicar la seva conducta. Els llegats, però, van ser detinguts, empresonats i més tard, sota la pressió d'amenaces i promeses, van entrar en comunió amb heretges introduint el nom de Pere Monge a la lectura dels sagrats [[díptic]]s . Quan la seva traïció va ser anunciat a Roma per Simeó, un dels monjos ''Acaemeti'', Fèlix va convocar un sínode de 77 bisbes a la [[Sant Joan del Laterà|basílica del Laterà]], que excomunicà Acaci i els llegats papals. Recolzat per l'emperador, Acaci ignorà l'excomunió, el Papa va eliminar el nom dels díptics sagrats i va romandre a la seva seu fins a la seva mort, que es va produir el 489. El seu successor Fravita, va enviar missatgers a Fèlix amb la seguretat que no havien estat en comunió amb Pere Monge, però quan el Papa entengué que això era una mentida, el cisma va continuar. Pere, que mentrestant ja havia mort Etim, el successor de Fravita, va intentar tornar a la comunió amb Roma, però el Papa es va negar, ja que el nou bisbe no va eliminar els noms dels seus dos predecessors dels díptics sagrats. El cisma, conegut com Cisma Acacià, no va acabar fins el [[518]], durant el regnat de [[Justinià I]].
=== La heretgia arriana ===
A l'[[Àfrica (província romana)|Àfrica]], el [[vàndal]] [[Genseric]] i el seu fill [[Huneric]] havien perseguit a l'Església durant més de 50 anys i havien obligat a molts a catòlics a marxar a l'exili. Quan es va restablir la pau, molts dels que per por havien caigut en l'heretgia i s'havien rebatejat [[Arrianisme|arrians]], desitjaven tornar a l'Església. A causa de que van ser rebutjats pels que havien romangut lleials, van apel·lar a Fèlix, qui va convocar a un [[Concili del Laterà (487)|sínode del Laterà]] el [[487]], i va enviar una carta als bisbes d'Àfrica en la que explicava les condicions en què podrien ser readmesos en l'Església.
Fèlix va morir el [[492]], després de 8 anys, 11 mesos i 23 dies de regnat. Va ser enterrat a la tomba de la família de la [[basílica de Sant Pau Extramurs]].
Fèlix de Anici, que en vida no tenia número, hauria d'haver portat el [[nom pontifícial]] de Fèlix II, car [[Antipapa Fèlix II|Fèlix II]], arrià, va ser [[antipapa]] contra [[Liberi]]. No obstant això, atès que l'antipapa Félix II va ser confós amb el mateix nom de San Fèlix Màrtir, venerat per l'[[Església Catòlica]] com a [[sant]] , durant molts segles també es va considerar en la numeració.
== Culte ==
La [[memòria (litúrgia)|memòria litúrgica]] de Sant Fèlix III cau l'1 de març.
== Notes ==
<references/>
== Bibliografia ==
* [[Catholic Encyclopedia]], Volume VI. [[New York]] 1909, Robert Appleton Company. [[Nihil obstat]], 1º settembre 1909. Remy Lafort, S.T.D., Censor. [[Imprimatur]] +[[Cardinale]] [[John Murphy Farley]], [[Arcidiocesi di New York|Arcivescovo di New York]];
* Giovanni Sicari, ''Reliquie Insigni e "Corpi Santi" a Roma'', 1998, collana Monografie Romane a cura dell'Alma Roma.
* Claudio Rendina, ''I Papi. Storia e segreti'', Roma, Newton & Compton, 1983.
== Vegeu també ==
*[[Concili del Laterà (487)]]
{{commonscat}}
| |||