Pere Sardà i Cailà: diferència entre les revisions

El 1815 va ser un dels accionistes de l'empresa reusenca de diligències entre Reus i Barcelona, promoguda per [[Josep Brunet Anguera|Josep Brunet]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Anguera|nom = Pere|títol = "El Círcol": 125 anys d'una societat|url = |edició = |llengua = |data = 1977|editorial = El Círcol|lloc = Reus|pàgines = 18|isbn = }}</ref> El 1820, formava part de la Societat Patriòtica reusenca, on acudien els més aferrissats defensors del sistema constitucional, com ara Pere Mata, pare de [[Pere Mata Fontanet]], Cristòfol Montblanch, també metge, el farmacèutic Pere Joan Nadal, el jutge Paulino de los Arcos i els militars [[Juan van Halen i Sarti|Juan van Halen]] i [[Antoni Baiges]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Arnabat|nom = Ramon|títol = Verds i Blancs: el trienni liberal a Reus i al Baix Camp (1820-1823)|url = |edició = |llengua = |data = 2002|editorial = Associació d'Estudis Reusencs|lloc = Reus|pàgines = 88-89|isbn = 8493232416}}</ref> Fou diverses vegades regidor per exemple el 1820 al primer ajuntament del [[Trienni Liberal|Trienni liberal]], i [[Batlle municipal|batlle]] constitucional de la ciutat, per exemple el 1839-1840, a l'inici de la regència d'[[Espartero]], cosa que significa que comptava amb la confiança de les autoritat establertes i dels primers contribuents de la població. Es deuen a les seves gestions alguns dels avantatges que la seva ciutat obtingué del govern, tals com la cessió a l'Ajuntament dels convents de [[Sant Francesc de Reus|Sant Francesc]], [[Hospital de Sant Joan (Reus)|Sant Joan]] i Seminari, que foren destinats a cases de beneficència, hospital i escoles públiques i la rehabilitació del Port de Salou, cosa que va poder tramitar perquè era vocal de la Junta d'Obres del Port.<ref>{{ref-llibre|cognom=Olesti Trilles|nom=Josep|títol=Diccionari biogràfic de reusencs|pàgines=597|lloc=Reus|editorial=l'Ajuntament|any=1991}}</ref> Promotor de l'empresa reusenca de diligències, que fou la primera que es creà en tot l'estat espanyol. Per la seva actuació com a Comandant de la [[Milícia Nacional]], l'estructura armada d'ordre dels liberals vuitcentistes, va obtenir la [[Orde d'Isabel la Catòlica|creu d'Isabel la Catòlica]]. Va participar en la fundació del [[Gas Reusense]] i en diverses legislatures fou diputat a Corts i senador del regne. El [[1852]] fou un dels fundadors i primer president de la Societat [[El Círcol]] de Reus.<ref>{{ref-llibre|cognom=Anguera|nom=Pere|títol=El Círcol: 125 anys d'una societat|pàgines=17-18|lloc=Reus|editorial=El Círcol|any=1977|isbn=844002749X}}</ref>