Diferència entre revisions de la pàgina «Àrtic»

26 bytes afegits ,  fa 3 anys
cap resum d'edició
(thioufxc)
[[Fitxer:Arctica surface.jpg|thumb|300px|right|Mapa topogràfic de l'Àrtida acolorit artificialment]]
[[Fitxer:arctic.svg|thumb|300px|dreta|La línia vermella indica la isoterma de 10°C de mitjana el juliol, a vegades utilitzada per definir la frontera de la regió àrtica]]
hola klaneros
 
+
 
la major part d'aquests territoris com a [[subàrtic]]s.
 
L'Àrtida constitueix un [[ecosistema]] únickjh oyi8qrygi de la Terra, format per una extensa [[banquisa]] (un oceà cobert de gel, a vegades considerat com la part nord de l'[[oceà Atlàntic]]) envoltada per [[permagel]] amb absència absoluta d'arbres. La vida a l'Àrtida consta d'organismes adaptats al gel, [[zooplàncton]] i [[fitoplàncton]], peixos, mamífers marins, ocells, animals terrestres, plantes i societats humanes totalment adaptades a les condicions extremes de l'entorn.
 
Degut a l'[[escalfament global]], les [[isoterma|isotermes]] avancen en direcció nord a un ritme superior als 50 km per dècada durant els últims 30 anys, de manera que si definim l'àrtic a partir de la temperatura o de la línia d'arbres la seva extensió està disminuint, essent l'efecte més visible, la reducció de la banquisa. Existeix una gran diferència entre els diferents models de predicció sobre la desaparició del mar de gel àrtic. La meitat d'ells en preveuen la total o pràctica desaparició el setembre del 2100. Les prediccions es mouen des del setembre del 2040 les menys optimistes, fins ben passat el 2100 les altres.<ref name="Serreze, Mc; Holland, Mm; Stroeve, J 2007 1533–6">{{ref-publicació|doi=10.1126/science.1139426|any=2007|mes=Mar|autor=Serreze, Mc; Holland, Mm; Stroeve, J|article=Perspectives on the Arctic's shrinking sea-ice cover|volum=315|exemplar=5818|pàgines=1533–6|pmid=17363664|publicació=Science (New York, N.Y.)}}</ref>
Usuari anònim