Diferència entre revisions de la pàgina «Àrtic»

1.473 bytes afegits ,  fa 3 anys
m
Revertides les edicions de 83.43.171.57. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
m (Revertides les edicions de 83.43.171.57. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
[[Fitxer:Arctica surface.jpg|thumb|300px|right|Mapa topogràfic de l'Àrtida acolorit artificialment]]
[[Fitxer:arctic.svg|thumb|300px|dreta|La línia vermella indica la isoterma de 10°C de mitjana el juliol, a vegades utilitzada per definir la frontera de la regió àrtica]]
L''''Àrtic''' (també anomenada '''Àrtida''') és la [[zona geogràfica]] de la [[Terra]] que envolta el [[pol Nord]], a l'extrem oposat de l'[[Antàrtida]]. L'Àrtida inclou l'[[oceà Àrtic]] (on hi ha el pol Nord), [[Islàndia]], [[Groenlàndia]] (administrada per [[Dinamarca]]) i les regions més septentrionals del [[Canadà]], [[Alaska]] ([[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]), [[Rússia]], [[Finlàndia]], [[Suècia]] i [[Noruega]].
hola klaneros
 
Etimològicament, àrtic prové del [[grec]] ''αρκτικός'' (''arktikos''), "prop de l'ós, àrtic, del nord" que alhora prové de la paraula ''άρκτος'' (''arktos''), que significa [[ós]]. El nom fa referència tant a la [[constel·lació]] [[Óssa Major]], que destaca a la secció septentrional de l'[[esfera celeste]], com a l'[[Óssa Menor]], que inclou l'[[estrella polar]], al [[pol nord celeste]].
+
 
Hom pot definir l'Àrtida com la regió de latitud superior al [[cercle polar àrtic]] (66° 33′ N), que és el límit aproximat del [[sol de mitjanit]] i de la [[nit polar]]. Alternativament, hom pot considerar-la com la regió on la temperatura mitjana del mes més calorós (juliol) no assoleix el 10 °C o com l'àrea més al nord delimitada per la línia de creixement dels arbres. La superfície inclosa en les dues últimes definicions és bastant semblant. Socialment i política, la regió àrtica inclou els territoris septentrionals dels vuit estats àrtics malgrat que les [[ciències naturals]] consideren la major part d'aquests territoris com a [[subàrtic]]s.
la major part d'aquests territoris com a [[subàrtic]]s.
 
L'Àrtida constitueix un [[ecosistema]] kjh oyi8qrygiúnic de la Terra, format per una extensa [[banquisa]] (un oceà cobert de gel, a vegades considerat com la part nord de l'[[oceà Atlàntic]]) envoltada per [[permagel]] amb absència absoluta d'arbres. La vida a l'Àrtida consta d'organismes adaptats al gel, [[zooplàncton]] i [[fitoplàncton]], peixos, mamífers marins, ocells, animals terrestres, plantes i societats humanes totalment adaptades a les condicions extremes de l'entorn.
 
Degut a l'[[escalfament global]], les [[isoterma|isotermes]] avancen en direcció nord a un ritme superior als 50 km per dècada durant els últims 30 anys, de manera que si definim l'àrtic a partir de la temperatura o de la línia d'arbres la seva extensió està disminuint, essent l'efecte més visible, la reducció de la banquisa. Existeix una gran diferència entre els diferents models de predicció sobre la desaparició del mar de gel àrtic. La meitat d'ells en preveuen la total o pràctica desaparició el setembre del 2100. Les prediccions es mouen des del setembre del 2040 les menys optimistes, fins ben passat el 2100 les altres.<ref name="Serreze, Mc; Holland, Mm; Stroeve, J 2007 1533–6">{{ref-publicació|doi=10.1126/science.1139426|any=2007|mes=Mar|autor=Serreze, Mc; Holland, Mm; Stroeve, J|article=Perspectives on the Arctic's shrinking sea-ice cover|volum=315|exemplar=5818|pàgines=1533–6|pmid=17363664|publicació=Science (New York, N.Y.)}}</ref>
322.791

modificacions