Realitat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint plantilla:Viccionari-lateral |
m nombres |
||
Línia 31:
Per a [[Immanuel Kant|Kant]], l'ontologia és la ciència del coneixement sintètic ''a priori'' de les coses, d'aquells principis de l'enteniment que fan possible el coneixement de les coses.
Posteriorment, [[Edmund Husserl|Husserl]], a començaments del segle XX, introdueix la noció d'«ontologies regionals», que consisteixen en la descripció de l'essència de la natura, la societat, la moral i la religió. [[Nicolai Hartmann|Hartmann]] va intentar una nova fonamentació de l'ontologia tot distingint dues maneres bàsiques de ser: els particulars (''el ser real'') i els universals (''el ser ideal''), i dins de cada manera diversos estrats de ser (l'orgànic, l'inorgànic, el conscient, el cultural, per una banda, i per l'altra, les essències, els valors, els
[[Martin Heidegger|Heidegger]] conclou que l'ontologia no és una altra que el coneixement del ser de l'individu. El positivisme lògic considerarà que no té sentit qualsevol supòsit enunciat metafísic i, per això mateix, i després del gran impuls de la filosofia analítica, les preguntes de tipus ontològic són preguntes sobre el significat (en quant que consideren que no té sentit qualsevol enunciat metafísic).
Línia 38:
{{AP|Neopositivisme}}
Els neopositivistes van negar de soca-rel el contingut significatiu de qualsevol expressió sobre la realitat. Aquesta pretensió és, segons ells, un pseudoproblema.
Enunciar si la [[matèria]] o el [[jo]] o qualsevol cosa tenen o no tenen realitat és [[hipòstasi (filosofia)|hipostatitzar]] qualsevol entitat. Les entitats no sols són objectes quotidians, com ara cadires o persones, sinó també propietats, relacions, esdeveniments,
Només és real allò que [[existència|existeix]] i, per fer-ho, necessàriament ha de ser quantificable; és a dir, ser individual, bé independent o com a element d'un sistema.
| |||