Diferència entre revisions de la pàgina «Joaquim Casas i Carbó»

cap resum d'edició
(Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula)
 
==Precursor del discurs sociolingüístic==
El 1891 va publicar un assaig on va defensar l'origen cèltic dels catalans.<ref>{{ref-llibre|títol=El antisemitismo en España: la imagen del judío, 1812-2002|pàgines=243|cognom=Álvarez Chillida|nom=Gonzalo|editorial=Marcial Pons Historia|lloc=Madrid|data=2002|isbn=84-95379-44-9}}</ref> Va realitzar una conferència a l'[[Ateneu Barcelonès]] el dia [[23 d'abril]] de [[1896]] amb el títol "''Catalunya trilingüe''". La intervenció fou publicada junt amb un "Auto-comentari" signat el [[13 de març]] de [[1908]] en el llibre ''Catalònia'' (''Assaigs nacionalistes'') Crida l'atenció el subtítol de la conferència "''Estudi de biologia lingüística''", coherent amb l'època en què es va escriure. Avui seria considerat un estudi sociolingüístic. Aquest assaig és una reflexió de la situació, els orígens i les perspectives de la situació [[Sociolingüística del català|sociolingüística catalana]], en la línia del que farà posteriorment [[Delfí Dalmau]]. La rigorositat del termes emprats i la minuciosa anàlisi de la realitat i dels orígens d'aquesta realitat s'aparta totalment del discurs efusiu de cert [[catalanisme]] i forma part del que podríem anomenar el discurs de la modernitat que travessa tot el segle XX. En l'assaig hi predomina l'anàlisi i la descripció de la realitat i dels mecanismes sociopolítics i psicosocials que hi intervenen. Delimita acuradament el domini lingüístic del [[català]] "llengua autòctona i que com a tal dóna caràcter de nacionalitat" enfront del [[castellà]] i el [[francès]] "llengües importades i que amb caràcter purament complementari viuen superposades a la catalana dins d'aquest territori".
 
Usa el concepte de ''superposició'', adoptat posteriorment per la [[sociolingüística]] i es refereix a la "col·lectivitat lingüística" com a sinònim de [[comunitat lingüística]]. L'autor descriu teòricament la situació d'un idioma normalitzat, d'una [[llengua nacional]] i conclou que per tal que algun parlant pugui continuar conservant l'ús de la seva llengua dins d'una comunitat on la llengua nacional i general és una altra, haurà d'utilitzar mecanismes defensius.
7.587

modificacions