Felip Font Trullàs: diferència entre les revisions

afegeixo dades amb referència
(Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula)
(afegeixo dades amb referència)
Es va dedicar a l'advocacia exercint a Reus. El [[1871]] fou elegit [[Llista d'alcaldes de Reus|alcalde]], càrrec que va mantenir fins al [[1875]]. Quan el general carlí [[Joan Francesch i Serret]] va entrar a Reus el 1872, va aconseguir que la ciutat no fos saquejada, negociant el pagament d'una quantitat i retardant la negociació fins que les forces lliberals es van reorganitzar i van expulsar els carlins, morint el general Francesch.<ref>{{ref-llibre|cognom=Olesti Trilles|nom=Josep|títol=Diccionari biogràfic de reusencs|pàgines=272|lloc=Reus|editorial=l'Ajuntament|any=1991}}</ref>
 
El febrer de [[1873]] va proclamar la [[Primera República Espanyola|República]] des del balcó principal de l'ajuntament, i va salvar la [[Prioral de Sant Pere de Reus]] dels revolucionaris que volien cremar-la. Va ser destituït com a alcalde després del cop d'estat del general [[Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque|Pavía]] i substituït a mitjans de febrer de 1874 per [[Marià Pons i Espinós|Marià Pons]], que, notot va poderi prendre possessió idel càrrec, va haver de dimitir per la pressió ciutadana, que li feia el buit.<ref name=":0" /> Segons [[La Redención del Pueblo|''La Redención del Pueblo'']], era una persona antipàtica "en política" a quasi tots els reusencs i el seu nomenament havia revifat "odios y rencores".<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Alcalde|publicació=La Redención del Pueblo|url=|data=20-01-1874|pàgines=}}</ref> Va ser substituït al seu torn per [[Antoni Soler i Clariana]] fins que el 2 de gener de 1875 prenia possessió un nou ajuntament presidit , ara si, per Marià Pons.<ref>Anguera, Pere. "Entre la reacció i la revolució (1800-1875)" A: ''Història general de Reus''. Reus: l'Ajuntament, 2003. Vol. III, pàg. 126-127. ISBN 8489688206</ref> Amic de [[Güell i Mercader]], i de [[Castelar]], Felip Font va presidir el Comitè Democràtic [[Partit Demòcrata Possibilista|Possibilista]] a la comarca el 1879, i va ser elegit diputat provincial el 1884.<ref name=":0">{{ref-llibre|cognom=Iglésies|nom=Josep|títol=Don Pau Font de Rubinat dins l'àmbit reusenc|pàgines=13-14|lloc=Reus|editorial=Associació Excursionista de Reus|any=1961}}</ref> Va ser President de la "Sociedad Hidrofórica" i membre de la Junta del [[Carrilet de Reus a Salou]]. Va ser també soci capitalista de la refineria de petrolis "La Pensilvània", fundada per [[Joan Vilella i Llauradó]].<ref>{{ref-llibre|títol=Pau Font de Rubinat (Reus 1860-1948): vida i actuacions d'un bibliòfil catalanista|pàgines=13|lloc=Reus|editorial=Museu Comarcal Salvador Vilaseca|any=1997|isbn=8492083182}}</ref> Va morir a Reus el [[1889]].
 
== Referències ==
41.037

modificacions