Ahmed Hassan Zewail: diferència entre les revisions

'''Ahmed Hassan Zewail''' (en [[Llengua àrab|àrab]]: أحمد زويل) ([[Damanhur]], [[Egipte]], [[26 de febrer]] [[1946]] - [[Estats Units d'Amèrica|EUAEstats Units]], [[2 d'agost]] [[2016]]) ésfou un [[químic]] i [[professor universitari]] nord-americà, d'origen [[Egipte|egipci]], guardonat amb el [[Premi Nobel de Química]] l'any [[1999]].

Va néixer el [[26 de febrer]] de [[1946]] a la ciutat egípcia de [[Damanhur]]. Va estudiar [[química]] a la [[Universitat d'Alexandria]], i posteriorment es traslladà als [[Estats Units]] per realitzar el doctorat l'any [[1974]] a la [[Universitat de Pennsilvània]]. Després de treballar dos anys a la [[Universitat de Berkeley]] es va traslladar a l'[[Institut Tecnològic de Califòrnia]], on ocupaocupà la càtedra [[Linus Pauling]] de [[fisicoquímica]] des de [[1990]].

Va morir el [[2 d'agost|2 d'agos]]<nowiki/>t de 2016 als EUA:[[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]].

L'interès de Zewail per conèixer la dinàmica de les [[reaccions químiques]] en temps real, per saber què passa exactament i a quina [[velocitat]] entre reactius i productes, el va dur a projectar polsosfeixos de radiació [[làser]] de curta durada sobre les [[Partícula elemental|partícules]] queformades intervenendurant enuna lesreacció reaccionsquímica.

Basant-se en la capacitat d'[[àtoms]] i [[molècules]] d'[[Absorció (òptica)|absorbir]] o [[irradiació|irradiar]] la [[llum]] incident distintament, modificant l'[[espectre]] de forma característica per a cadascun d'ells., Zewail pretenia identificar els elements que apareixien en els estadis intermedis d'una reacció. Però aquests estats són extremadament curts: de l'ordre de 10 a 100 [[femtosegon]]s. No va ser fins a mitjans de la [[dècada del 1980]], quan es van desenvolupar làsers capaços de llançar polsosfeixos tan curts, que Zewail va poder observar (usant el primer cop [[cianur]] de [[iode]]) la partició d'una molècula i el posterior allunyament dels fragments restants.

A partir d'aquell moment el seu equip va projectar nombrosos polsosfeixos de làserslàser sobre diferents reaccions, estudiant en cada cas els [[enllaç químic|enllaços químics]], els estats d'excitació i el moviment dels diferents àtoms i molècules que apareixen en els successius intermedis. La "filmació" de les reaccions químiques els va permetre descobrir que entre reactius i productes d'una reacció solen aparèixer nombroses molècules altament inestables i amb un temps de vida extremadament curt. Aquesta tècnica constitueix la base d'una nova branca de la química, l'anomenada [[femtoquímica]], el desenvolupament de la qual permet entendre millor les reaccions del [[metabolisme]] dels [[ésser viu|éssers vius]], com la [[fotosíntesi]] o l'efecte que produeix la llum sobre la [[retina]]. Per totes aquestes investigacions l'any [[1999]] li fou conceditguardonat amb el [[Premi Nobel de Química]].