Segundo de Chomón: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
|||
Línia 4:
== Biografia ==
Fill d'un metge militar aficionat a la fotografia. Al llarg de la seva adolescència va cursar estudis secundaris i va obtenir el títol l'any 1895.
Quan va tornar a França, la seva dona Julienne havia intervingut en algunes pel·lícules (1897). Chomón va començar a treballar al taller de manera gairebé immediata, preludi de la que serà una de les seves obsessions més grans fins al moment de la seva mort: el cinema en color. La seva habilitat i dedicació van portar a idear poc temps després un revolucionari sistema d'acolorit a mà conegut amb el nom de «[http://diccionario-internacional.com/definitions/?spanish_word=pochoir pochoir]», que després, amb lleugeres evolucions, va ser patentat per [[Charles Pathé]] amb la denominació Pathécolor.No obstant no ho va fer a París sinó que començà a Barcelona, on montà el primer petit taller de pintat de pel·lícula, al carrer Poniente, avui en dia conegut com [[Joaquín Costa Martínez|Joaquín Costa]], al centre de Barcelona
Va fundar la primera productora de cinema espanyola «Macaya i Carro» i d'un taller d’acolorit i retolat en els quals experimentava els primers films científics.▼
A Espanya va ser el creador del gènere [[Sarsuela|sarsuelístic]] en el cinema.
Va ser a finals de 1900 quan Segundo de Chomón, va decidir dedicar-se plenament a l'activitat cinematogràfica en dues vessants, per una banda especialista en la impressió de títols espanyols per a les pel·lícules estrangeres que importaven i, d'altra banda, en l'acolorit a mà de les còpies de films d'intenció fantàstica o espectacular. Però de seguida se n’hi afegí una tercera, la feina de realitzador i operador al mateix temps. Entre 1901 decideix finalment dedicar-se professionalment al món del cinema i 1905 Chomón desenvolupa quatre treballs relacionats directament amb el món cinematogràfic, que el defineixen totalment com a cineasta.
▲Va fundar la primera productora de cinema espanyola «Macaya i Carro» i d'un taller d’acolorit i retolat en els quals experimentava els primers films científics.
Es va dedicar amb gran interès a la realització de films amb una especial predilecció pels trucatges i els efectes, com “Xoc de trens” (1902), combinació de filmacions de trens reals elaborades amb maquetes, “Pulgarcito” (1903) o “Gulliver al país dels gegants” (1904), adaptacions dels populars contes de [[Charles Perrault]] i [[Jonathan Swift]], respectivament, films amb trucs bastant avançats per a l'època.
|