Kulak: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Kulak''' ([[rus]] кула́к, {{lang-pl|kułak|r=kulak|p=kuˈwak}}), "puny", eren els [[Agricultura|agricultors]] propis de la [[URSS]] que posseïen propietats i contractaven treballadors. Posteriorment el terme va ser utilitzat per tots els deportats, condemnats i opositors a les col·lectivitzacions.
== Etimologia ==
Va ser un terme despectiu usat en el llenguatge polític [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|soviètic]], que al·ludia en principi als antics terratinents de l'[[Imperi rus]] que tenien grans extensions de terres, si bé durant els primers anys del govern popular soviètic es va utilitzar per catalogar com [[enemics del poble]] a propietaris rurals.
Aquests representaven el 18% de la població en l'època tsarista.<ref name="Harvest">[[Robert Conquest]] (1986) ''[[The Harvest of Sorrow]]: Soviet Collectivization and the Terror-Famine''. [[Oxford University Press]]. ISBN 0-19-505180-7.</ref>
== Història ==
Després de l'abolició de la servitud per [[Alexandre II de Rússia|Alexandre II]] a la fi del [[segle XIX]] es va alliberar a vint-i-dos milions i mig de serfs, creant-se la pagesia com a classe social..<ref>[http://www.liceus.com/cgi-bin/gba/100742.asp Historia del Imperio Ruso y Austro-Húngaro]</ref> En [[1906]] [[Piotr Stolipin]] va iniciar una nova reforma amb la intenció de crear un grup de camperols pròspers que recolzessin el govern del [[tsar]]. En [[1912]], el 16% dels grangers russos tenia almenys 32.000 m² per cada home de la família (un llindar usat per delimitar la classe mitjana amb els camperols adinerats). La pagesia es va dividir en tres classes: ''[[bedniak]]s'' (бедняки): els més pobres; ''seredniáks'' (середняки): la [[classe mitjana]]; i ''kulaks'' (кулаки): els grangers rics. A més, estaven els ''[[batrak]]s'' (батраки), que eren els agricultors sense terra.<ref name="Harvest" /><ref name=gorbachev>Mikhail Gorbachev. ''Memoirs'', 769 pages. Publisher: Doubleday; 1st ed edition (September 1, 1996) ISBN 0-385-48019-9</ref>
Després de la [[Guerra Civil Russa]], els [[bolxevic]]s van expropiar la terra a la noblesa i als terratinents (kuláks) estatalizándola, produint un repartiment de terres entre els agricultors o la continuïtat de la propietat. Amb el temps alguns camperols van aconseguir prosperar. Aquests petits propietaris de terres vivien mitjanament acomodats, sent del 5% al 7% de la població soviètica.<ref>[http://leksika.com.ua/10820323/legal/kurkulstvo Kulaks (Korkulism)] at the ''[[Ukrainian Soviet Encyclopedia]]''.</ref>
Però després de la guerra civil, en obrir-se el període de la ''Nova Política Econòmica'', van haver-n'hi de tolerats i fins i tot d'incentivats per a restablir la producció agrícola als nivells anteriors a la guerra. Els nous camperols propietaris de terres que prosperaven amb mitjans capitalistes van ser considerats pels bolxevics com una [[burgesia]] agrària, iniciant-se la col·lectivització total en [[1929]]. La classe agricultora en general es va mostrar contrària a la [[col·lectivització]] provocant moviments anti-soviètics que, units al creixent sentiment nacionalista d'Ucraïna, es van convertir en un perill per a l'estat soviètic.<ref name=Pipes39 >{{cite book|author=Richard Pipes|title=Communism: A Brief History|url=https://books.google.com/books?id=h1jNQKLbDqoC&pg=PT39|accessdate=7 January 2013|date=1 September 2001|publisher=Random House Digital, Inc.|isbn=978-0-679-64050-9|pages=39–}}</ref>
Es va iniciar un enfrontament entre les forces de l'Estat i els camperols insurgents que van ser denominats kulaks de forma genèrica. Això especialment es va dirigir contra la pròspera pagesia d'Ucraïna. Aacusats per les autoritats soviètiques de retenció il·legal i especulació amb els aliments, la pagesia va ser objecte, durant el mandat de [[Stalin]], de severes mesures de terrorisme estatal ([[deskulakització]]) i requises que van desembocar en revoltes<ref name=Conquest94 >{{cite book|author=Robert Conquest|title=Reflections on a Ravaged Century|url=https://books.google.com/books?id=qXroGhVdlFEC&pg=PA94|accessdate=3 January 2013|date=1 March 2001|publisher=W. W. Norton & Company|ISBN=978-0-393-32086-2|pages=94}}</ref> que van ser delmades militarment i que els seus involucrats acabarien deportats a camps de concentració instal·lats dins de les pròpies fronteres d'Ucraïna.. Aquest genocidi va ser conegut com [[Holodomor]] o [[genocidi]] d'Ucraïna.<ref name="Rubinstein2001">{{cite book|author=David Rubinstein|title=Culture, Structure and Agency: Toward a Truly Multidimensional Sociology|url=https://books.google.com/books?id=JQBpw3hgaHEC&pg=PA69|year=2001|publisher=SAGE Publications|isbn=978-0-7619-1928-5|page=69}}</ref><ref>[http://www.marxists.org/archive/lenin/works/1918/aug/x01.htm Comrade Workers, Forward To The Last, Decisive Fight!]</ref> La fugida massiva a les ciutats a la recerca d'aliments va agreujar la situació, ja que les ciutats es trobaven desabastides, la qual cosa va portar a una situació generalitzada d'alimentació amb animals i fins a canibalisme. Als moments més crus de la fam, morien unes 25.000 persones cada dia a Ucraïna. El recompte final se situa entre els cinc i els vuit milions de persones.<ref>{{cita web |url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/612921/Ukraine/275912/Industrialization-and-collectivization|título=Industrialization and collectivization |fechaacceso=20 de abril de 2014 |obra=Encyclopædia Britannica|idioma= inglés}}</ref> La "deskulakització" i la col·lectivització agrària, més els efectes de la guerra civil, van deixar el camp ucraïnès, anteriorment graner de Rússia, en gravíssimes condicions.
== Referències ==
{{referències}}
{{Autoritat}}
| |||