Robatori de Norrmalmstorg: diferència entre les revisions

El [[23 d'agost]] de 1973, el presidiari '''Jan Erik "Janne" Olsson''', aprofitant un permís penitenciari, va entrar al ''Kreditbanken'', una oficina bancària situada al cèntric barri de Norrmalmstorg ([[Estocolm]]) amb la intenció de cometre-hi un atracament. La policia va ser ràpidament alertada i, en arribar, dos oficials van ser rebuts a trets per Olsson. Va ferir-ne un i ordenà al segon d'asseure's en una cadira. Olsson va prendre quatre ostatges i va exigir que li portessin el seu amic '''Clark Olofsson''', juntament amb 3 milions de [[corona sueca|corones sueques]], dos [[revòlver]]s, [[armilla antibalaantibales|armilles antibales]], cascos i un vehicle.

Olofsson va ser portat amb permís del govern i va establir un enllaç de comunicació amb els negociadors de la policia. Una de les ostatges, Kristin Ehnemark (que no apareix a la fotografia), va manifestar que se sentia segura amb els atracadors i que, per contra, temia que una hipotètica intervenció de la policia utilitzant mètodes violents pogués causar-los greus problemes. Aquesta consideració va ser l'inici del que, ''[[a posteriori]]'', es va conèixer com a '''''Síndrome d'Estocolm'''''. El terme va ser encunyat pel criminòleg i psicòleg ''Nils Bejerot'', col·laborador de la policia durant el segrest.