Diferència entre revisions de la pàgina «Comtat de Pallars Sobirà»

→‎La dinastia de Comenge o de Coserans: informaciò i links. Pere el Gran era II d'Aragó i III de Catalunya-Aragó. Per evitar confusiò es nomena simplement Pere el Gran.
(→‎La dinastia de Comenge o de Coserans: informaciò i links. Pere el Gran era II d'Aragó i III de Catalunya-Aragó. Per evitar confusiò es nomena simplement Pere el Gran.)
|líder1 = Comte del Pallars Sobirà
}}
El '''comtat de Pallars Sobirà''' sorgí arran de la divisió del [[comtat de Pallars]], entre els fills del comte [[Sunyer I de Pallars]] ([[1011]]): [[Ramon IV de Pallars Jussà]] ([[1011]] - [[1047]]) i [[Guillem II de Pallars Sobirà]] ([[1011]] - [[1035]]). El comtat de Pallars Sobirà comprenia el nucli originarioriginàri de l'antic comtat de Pallars: la conca alta de la [[Noguera Pallaresa]]. En finir la [[Guerra civil catalana]], el rei [[Joan el Gran]] va canviar el nom del títol per '''marquesat de Pallars Sobirà'''.
 
==Segles XI, XII i XIII ==
== La dinastia de Comenge o de Coserans ==
[[Fitxer:Sort-CastellComtesPallars.JPG|300px|thumb|Restes del palau comtal de Sort (2010)]]
El comte Roger I de Pallars -i [[vescomte]] de [[Coserans]] (dins el comtat de Comenge, Occitània)- ([[1229]] - [[1234]]) haviahavìa lluitat a [[Occitània]] contra(en larei [[CroadaPere albigesael Catòlic]] contrava elmorir [[catarisme]],defensant aixíOccitania comde desprésl'invasiò participàdels tambécavallers encroats a la conquesta[[batalla de TolosaMuret]] en el [[12171213]]). RogerEls Isenyors donàd'Occitania méshavìan importànciaestat alsacusats, seusper dominisel occitansBisbe qued'[[Albi no(Llenguadoc)|Albi]] pasprincipalment, alde comtatno deperseguir Pallars,suficientment queel cedí[[catarisme]], alcosa seuque fillva Rogerdesencadenar IIla ([[1234]]que -s'anomena [[1256Croada albigesa]]), elùnica qualcreuada es casàa amb Sibil·la dehistòria Berga,dirigida decontra quialtres heretàcristians. el senyoriu de Berga.
 
Després participà també en la conquèsta de [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] el [[1217]]. Roger I donà més importància als seus dominis occitans que no pas al comtat de Pallars, que cedí al seu fill [[Roger II de Pallars Sobirà|Roger II]] ([[1234]] - [[1256]]), que es casà amb Sibil·la de Berga, hereva del senyoriu de Berga.
[[Arnau Roger I de Pallars Sobirà]] ([[1256]] - [[1288]]), fill de Roger II i de Sibil·la de Berga, fou nomenat per [[Jaume I]] tutor dels joves comtes [[Ermengol X]] i [[Àlvar I]] d'[[Comte d'Urgell|Urgell]]; ara bé, entre [[1275]] i [[1280]], Arnau Roger de Pallars prengué part activa en les revoltes nobiliàries contra Jaume I i [[Pere el Gran|Pere II]] el Gran. Estigué pres un any, però, posteriorment, esdevingué un dels col·laboradors més fidels de la monarquia i, així, participà en l'[[expedició a Tunis]] ([[1282]]), combaté en la [[Guerra de Sicília (1282-1289)|Guerra de Sicília]] i el [[1285]] aconsellà Pere el Gran en la defensa de l'[[Empordà]] contra els francesos durant la [[Croada contra la Corona d'Aragó]].<ref name="Diccionari">entrada: "Arnau Roger I de Pallars" ''Diccionari d'Història de Catalunya''; p. 61; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6 </ref> En temps d'[[Alfons II el Franc]], féu de mitjancer entre el rei i els nobles de la [[Unió Aragonesa]].
 
[[Arnau Roger I de Pallars Sobirà]] ([[1256]] - [[1288]]), fill de Roger II i de Sibil·la de Berga, fou nomenat per [[Jaume I]] tutor dels joves comtes [[Ermengol X]] i [[Àlvar I]] d'[[Comte d'Urgell|Urgell]]; ara bé, entre [[1275]] i [[1280]], Arnau Roger de Pallars prengué part activaactivament en les revoltes nobiliàries contra Jaume I i [[Pere el Gran|Pere II]]I el Gran]]. Estigué presprès un any, però, posteriorment, esdevingué un dels col·laboradors més fidels de la monarquiamonarquìa i, així, participà en l'[[expedició a Tunis|expèdició a Tunis]] ([[1282]]), combaté en la [[Guerra de Sicília (1282-1289)|Guerra de Sicília]] i el [[1285]] aconsellà Pere el Gran en la defensa de l'[[Empordà]] contra els francesos durant la [[Croada contra la Corona d'Aragó]].<ref name="Diccionari">entrada: "Arnau Roger I de Pallars" ''Diccionari d'Història de Catalunya''; p. 61; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6 </ref> En temps d'[[Alfons II el Franc]], féu de mitjancer entre el rei i els nobles de la [[Unió Aragonesa]].
 
A la mort d'Arnau Roger de Pallars, el succeí el seu germà [[Ramon Roger I de Pallars Sobirà]] ([[1288]] - [[1294]]), tutor de Sibil·la I de Pallars, filla d'Arnau Roger. Durant el seu govern, Ramon Roger va haver de lluitar contra els Coserans, que pretenien emparar-se del comtat.
42

modificacions