Obre el menú principal

Canvis

3 bytes afegits ,  fa 2 anys
}}</ref> Natura és la traducció llatina de la paraula grega ''physis'' (φύσις) –d'on, entre d'altres, en deriva la paraula [[física]]–, que en el seu significat original feia referència a la forma innata en la qual creixen espontàniament plantes i animals, a les seves característiques intrínseques.<ref>Es pot trobar informació sobre l'ús del concepte per part dels presocràtics, encara que de manera una mica erràtica, a Naddaf, Gerard: ''The Greek Concept of Nature'', SUNY Press, 2006. L'ús de la paraula φύσις, utilitzada per Homer en relació a una planta, era usada pels filòsofs grecs ja de molt antic, i en diversos sentits que, en general, són similars al sentit actual, com confirma Guthrie, W. K. C.: ''Presocratic Tradition from Parmenides to Democritus'' (volum 2 ''History of Greek Philosophy''), UP, 1965.</ref> Així apareix en el primer ús escrit del terme ''physis'' que fou usat per [[Homer]], i fa referència a les qualitats intrínseques d'una planta.<ref> "ὣς ἄρα φωνήσας πόρε φάρμακον ἀργεϊφόντης ἐκ γαίης ἐρύσας, καί μοι '''φύσιν''' αὐτοῦ ἔδειξε". (''Així parlà, Argeifontes [=Hermes] mentre em donava l'herba, prenent-la de la terra, i mostrant-me la seva '''natura'''.'') ''[[Odissea]]'' 10.302-3 (ed. A.T. Murray). També a ''[http://archimedes.fas.harvard.edu/pollux Liddell i Scott: ''Greek Lexicon'']. Per altres usos posteriors però molt antics del terme grec, vegeu el que es comenta més endavant.</ref>
 
[[Fitxer:Hopetoun falls.jpg|thumb|left|[[Hopetoun Falls]], a [[Victòria (Austràlia)|Victòria]] ([[Austràlia]]), un espai protegit]]
 
El sentit de la paraula natura, en llatí, es relaciona amb el naixement. La concepció llatina és la de "mare natura", és un símbol que té relació amb la vida en un sentit molt ampli. Diverses cultures han representat aquest concepte amb [[déus]]. En canvi, el concepte de natura com un tot que s'identifica amb l'Univers físic és un concepte que ha estat incorporat més recentment com a conseqüència del desenvolupament de la [[ciència]] moderna, amb un ús cada vegada més ampli en els darrers segles.<ref>Per exemple, l'obra d'[[Isaac Newton]], ''Philosophiae Naturalis Principia Mathematica'' (1687) és traduïda com a "Mathematical Principles of Natural Philosophy", i reflecteix l'ús habitual de les paraules "natural philosophy" -filosofia natural-, similar a un "estudi sistemàtic de la natura"</ref><ref>L'etimologia de la paraula "physical" -física- indica el seu ús com a sinònim de "natural" ja cap a mitjans del [[segle XV]]: {{ref-web |url=http://www.etymonline.com/index.php?term=physical |títol=Physical |obra=Online Etymology Dictionary |cognom=Harper |nom=Douglas |consulta=20 de setembre de 2006}}</ref>
Dins dels diversos usos que actualment se'n fa del terme, quan es parla de "natura" es pot fer referència al domini general, als [[regne (biologia)|regnes]] en què es classifiquen diversos tipus d'éssers vius, com les [[plantes]] o els [[animals]]. En alguns casos hom es refereix a processos associats amb objectes inanimats: la forma en la qual existeixen els diversos tipus de coses i els seus canvis espontanis, com el [[temps atmosfèric]], la [[geologia]] de la Terra, la [[matèria]] i l'[[energia]] que tenen tots aquests ens.
 
[[Fitxer:Galunggung.jpg|thumb|El volcà [[Galunggung]], a l'[[illa de Java]], el 1980. EsS'hi poden observar diversos fenòmens naturals molt espectaculars.]]
 
Natura sovint té el significat d'''entorn natural'', que engloba animals salvatges, pedres, [[boscos]], [[platges]] i, en general, totes les coses que no han estat alterades de manera substancial per l'ésser humà, o que persisteixen malgrat la intervenció humana. Aquest concepte més tradicional de les coses naturals implica una distinció entre el que és natural i el que és artificial, entès aquest darrer concepte com quelcom elaborat per la ment o el [[coneixement]] humà.
2.113

modificacions