Obre el menú principal

Canvis

14 octets eliminats, fa 2 anys
cap resum d'edició
La '''natura''' inclou tot allò que existeix a l'[[Univers]], i que no és artificial o imaginat. En el seu sentit més ampli, equival al conjunt del cosmos, de l'Univers existent, i això abasta des de [[partícules subatòmiques]] fins als objectes [[Astronomia|astronòmics]], incloent-hi la [[Terra]], els [[éssers vius]] i els processos que s'hi relacionen.
 
El terme "natura" fa referència als fenòmens del món físic, i també a la vida en general. En principi, no inclou els objectes artificials ni la intervenció humana, llevat que es faci servir un qualificatiu que hi faci referènciaal·ludeixi. En un sentit més restringit, se sol utilitzar el terme per referir-se al [[medi ambient]].
 
== Etimologia i significat ==
La paraula "natura" prové del [[llatí]] ''natura'', que significa "el curs de les coses, el caràcter natural".<ref>{{ref-web
| url = http://www.etymonline.com/index.php?term=nature| títol = Nature| cognom = Harper| nom = Douglas| obra = Online Etymology Dictionary
}}</ref> Natura és la traducció llatina de la paraula grega ''physis'' (φύσις) –d'on, entre d'altres, en deriva la paraula [[física]]–, que en el seu significat original feia referència a la forma innata en la qual creixen espontàniament plantes i animals, a les seves característiques intrínseques.<ref>Es pot trobar informació sobre l'ús del concepte per part dels presocràtics, encara que de manera una mica erràtica, a Naddaf, Gerard: ''The Greek Concept of Nature'', SUNY Press, 2006. L'ús de la paraula φύσις, utilitzada per Homer en relació aamb una planta, era usada pels filòsofs grecs ja de molt antic, i en diversos sentits que, en general, són similarssemblants al sentit actual, com confirma Guthrie, W. K. C.: ''Presocratic Tradition from Parmenides to Democritus'' (volum 2 ''History of Greek Philosophy''), UP, 1965.</ref> Així apareix en el primer ús escrit del terme ''physis'', que fou usatutilitzat per [[Homer]], i fa referència a les qualitats intrínseques d'una planta.<ref> "ὣς ἄρα φωνήσας πόρε φάρμακον ἀργεϊφόντης ἐκ γαίης ἐρύσας, καί μοι '''φύσιν''' αὐτοῦ ἔδειξε". (''Així parlà, Argeifontes [=Hermes] mentre em donava l'herba, prenent-la de la terra, i mostrant-me la seva '''natura'''.'') ''[[Odissea]]'' 10.302-3 (ed. A.T. Murray). També a ''[http://archimedes.fas.harvard.edu/pollux Liddell i Scott: ''Greek Lexicon'']. Per a altres usos posteriors, però molt antics del terme grec, vegeu el que es comenta més endavant.</ref>
 
[[Fitxer:Hopetoun falls.jpg|thumb|left|[[Hopetoun Falls]], a [[Victòria (Austràlia)|Victòria]] ([[Austràlia]]), un espai protegit]]
 
El sentit de la paraula natura, en llatí, es relaciona amb el naixement. La concepció llatina és la de "mare natura", és un símbol que té relació amb la vida en un sentit molt ampli. Diverses cultures han representat aquest concepte amb [[déus]]. En canvi, el concepte de natura com un tot que s'identifica amb l'Univers físic és un concepte que ha estat incorporat més recentment com a conseqüència del desenvolupament de la [[ciència]] moderna, amb un ús cada vegada més ampli en els darrers segles.<ref>Per exemple, l'obra d'[[Isaac Newton]], ''Philosophiae Naturalis Principia Mathematica'' (1687) és traduïda com a "Mathematical Principles of Natural Philosophy", i reflecteix l'ús habitual de les paraules "natural philosophy" -filosofia natural-, similarsemblant a un "estudi sistemàtic de la natura"</ref><ref>L'etimologia de la paraula "physical" -física- indica el seu ús com a sinònim de "natural" ja cap a mitjans del [[segle XV]]: {{ref-web |url=http://www.etymonline.com/index.php?term=physical |títol=Physical |obra=Online Etymology Dictionary |cognom=Harper |nom=Douglas |consulta=20 de setembre de 2006}}</ref>
 
Dins dels diversos usos que actualment se'nes fafan del terme, quan es parla de "natura" es pot fer referència al domini general, als [[regne (biologia)|regnes]] en què es classifiquen diversos tipus d'éssers vius, com les [[plantes]] o els [[animals]]. En alguns casos, hom es refereix a processos associats amb objectes inanimats: la forma en la qual existeixen els diversos tipus de coses i els seus canvis espontanis, com el [[temps atmosfèric]], la [[geologia]] de la Terra, la [[matèria]] i l'[[energia]] que tenen tots aquests ens.
 
[[Fitxer:Galunggung.jpg|thumb|El volcà [[Galunggung]], a l'[[illa de Java]], el 1980. S'hi poden observar diversos fenòmens naturals molt espectaculars.]]
La Terra és el cinquè planeta més gran del [[Sistema Solar]] i el tercer en ordre de distància al [[Sol]]. És el major dels [[planetes tel·lúrics]] o interiors, i l'únic lloc de l'[[Univers]] en el qual se sap que existeix [[vida]].
 
Els trets més rellevants del [[clima]] de la Terra són les dues grans regions polars, dues zones temperades relativament estretes i una ampla regió equatorial, tropical i subtropical.<ref>Es pot trobar un excel·lent resum de la descripció global del clima a: {{ref-web |url=http://www.blueplanetbiomes.org/climate.htm |títol=World Climates |obra=Blue Planet Biomes |consulta=21 de setembre de 2006}} (en anglès)</ref> Els patrons de [[pluja|precipitació]] varien molt en funció del lloc, i oscil·lalen entre uns quants metres d'aigua a l'any i menys d'un mil·límetre en algunes zones desèrtiques. Aproximadament el 70 per cent% de la superfície terrestre està coberta per [[oceans]] d'aigua salada. La resta consisteix en [[continent]]s i [[illes]], i la gran majoria de la terra habitable se situa a l'[[hemisferi nord]].
 
La Terra ha evolucionat mitjançant processos [[geologia|geològics]] i [[biològics]] que han deixat vestigis, traces, que indiquen com devien ser les condicions originals. L'[[escorça terrestre]] –el que és la seva superfície externa– es troba fragmentada en diverses [[plaques tectòniques]] que es van desplaçant molt lentament i de manera gradual; en alguns casos excepcionals, aquest desplaçament ha succeït de manera relativament ràpida. L'interior del planeta, el [[mantell terrestre]], roman actiu amb una capa gruixuda de materials fosos i un nucli ric en [[ferro]], que genera un potent [[camp magnètic]].
 
Les condicions [[atmosfera terrestre|atmosfèriques]] han variat significativament i són diferents de les condicions originals; això ha estat causat principalment per la presència de formes de [[vida]],<ref>{{ref-web
Els científics han recollit informació detallada sobre el passat del planeta basant-se en les proves disponibles. Es creu que la Terra es va formar fa uns 4.550 milions d'anys a partir de la [[nebulosa protosolar]], al mateix temps que el [[Sol]] i els altres planetes.<ref>{{ref-llibre |nom=G. Brent |cognom=Dalrymple |any=1991 |títol=The Age of the Earth |editorial=Stanford University Press |lloc=Stanford |isbn= 0-8047-1569-6}}</ref> La [[Lluna]] es va formar relativament poc després, aproximadament 20 milions d'anys més tard, és a dir, fa uns 4.530 milions d'anys. Molt probablement [[Teoria del Gran Xoc|la seva creació]] es deu a una col·lisió entre la Terra i un altre planeta de la mateixa mida o més gran que Mart.
 
Al principi, la capa exterior del planeta era de material en estat líquid, roca fosa, però s'anà refredant fins a constituir una escorça sòlida. Les emissions de gasos i l'activitat [[volcànica]] van formar l'atmosfera inicial. La condensació del [[vapor d'aigua]], juntjuntament amb el gel dels [[Cometa|cometes]] que en aquella època impactaven amb la Terra, van crear els [[oceans]].<ref>{{ref-publicació |nom=A. |cognom=Morbidelli |coautors=''et al.'' |any=2000 |url=http://adsabs.harvard.edu/abs/2000M&PS...35.1309M |article=Source Regions and Time Scales for the Delivery of Water to Earth |publicació=Meteoritics & Planetary Science |volum=35 |exemplar=6 |pàgines=p. 1309-1320}}</ref> Es creu que ara fa uns 4.000 milions d'anys va produir-se un intens procés químic, en unes condicions de molta energia, que féu possible l'aparició d'una molècula amb capacitat d'autoduplicar-se.<ref>{{ref-notícia|títol=Earth's Oldest Mineral Grains Suggest an Early Start for Life|editorial=NASA Astrobilogy Institute|data=2001-12-24|url=http://nai.arc.nasa.gov/news_stories/news_detail.cfm?ID=76 |consulta=24 de maig de 2006}}</ref>
 
Els continents es van formar i, per la dinàmica explicada en la tectònica de plaques, es van separar i es van tornar a unir en un procés de centenars de milions d'anys; en certs moments es van unir per donar lloc a un [[supercontinent]]:
* [[Rodínia]]. És el primer supercontinent reconegut, i començà a fracturar-se fa uns 750 milions d'anys.
* [[Pannòtia]]. Més tard, els continents es van tornar a unir per formar Pannòtia, que es va dividir fa uns 540 milions d'anys.
* [[Pangea]]. L'últim supercontinent del quequal es tenen proves és Pangea, que començàes va començar a separar-se fa uns 180 milions d'anys.<ref>{{ref-publicació |nom=J.B. |cognom=Murphy |coautors=R.D. Nance |any=2004 |url=http://www.americanscientist.org/template/AssetDetail/assetid/34004;jsessionid=aaa4W2jLnnG9QG |article=How do supercontinents assemble? |publicació=American Scientist |volum=92 |exemplar=4 |id= doi: 10.1511/2004.4.324 |pàgines=pp. 324-333}}</ref>
[[Fitxer:ChampiEnForet.jpg|thumb|Les [[plantes]] i els [[fongs]] han format part de la natura durant els darrers 400 milions d'anys. Han hagut d'adaptar-se i traslladar-se tantes vegades com es desplaçaven els continents i canviava el clima.<ref>{{ref-web
| url = http://www.greenspirit.org.uk/resources/chronology.htm| títol = Chronology of Earth History| cognom = Colebrook| nom = Michael| obra = Cosmology and The Universe Story
}}</ref><ref>{{ref-llibre |cognom=Stanley |nom=Steven M. |any=1999 |títol=Earth System History |editorial=W.H. Freeman |lloc=New York |isbn= 0-7167-2882-6}}</ref>]]
 
Hi ha proves significatives que indiquen que es va produir un [[període glacial]] molt rigorós durant el [[Neoproterozoic]], i una gran part del planeta va quedar coberta ambper una gruixuda capa de [[gel]]. Aquesta hipòtesi, encara discutida entre la comunitat científica, s'anomena "[[Snowball Earth]]" ("Terra - Bola de neu"), i té un especial interès, ja que precedeix l'[[explosió cambriana]] en la qual començaren a proliferar les formes de vida [[pluricel·lulars]], ara fa uns 530 o 540 milions d'anys.<ref>{{ref-llibre |nom=J.L. |cognom=Kirschvink |any=1992 |capítol=Late Proterozoic Low-Latitude Global Glaciation: The Snowball Earth |urlcapítol=http://www.gps.caltech.edu/~jkirschvink/pdfs/firstsnowball.pdf |títol=The Proterozoic Biosphere |editor=J.W. Schopf, C. Klein eds. |editorial=Cambridge University Press |lloc=Cambridge |pàgines=p. 51-52 |isbn= 0-521-36615-1}}</ref>
 
Des de l'explosió cambriana s'han registrat cinc grans [[extincions en massa]].<ref>{{ref-publicació |cognom=Raup |nom=David M. |coautors=J. John Sepkoski Jr. |any=1982 |mes=març |article=Mass extinctions in the marine fossil record |publicació=Science |volum=215 |exemplar=4539 |pàgines=p. 1501–1503 |id= doi: 10.1126/science.215.4539.1501 }}</ref> La darrera tingué lloc fa uns 65 milions d'anys, quan, el probable xoc d'un gran [[meteorit]] va causar la desaparició dels [[dinosaures]] i altres grans [[rèptils]], però no així lapas dels petits animals, com els [[mamífers]], que en aquell temps eren similarssemblants a les actuals [[musaranyes]]. Al llarg dels darrers 65 milions d'anys, els mamífers s'han anat diversificant, amb un gran èxit evolutiu.<ref>{{ref-llibre |cognom=Margulis |nom=Lynn |coautors=Dorian Sagan |any=1995 |títol=What is Life? |editorial=Simon & Schuster |lloc=New York |isbn= 0-684-81326-2 |pàgines=p. 145}}</ref>
 
Fa uns quants milions d'anys, una espècie de petit [[simi]] africà va adquirir l'habilitatla capacitat de posar-se dret i arribar a desplaçar-se en postura erecta.<ref name="Ref"/> L'evolució posterior de la vida humana i el desenvolupament de l'[[agricultura]] i de la [[civilització]] van permetre als humans actuar sobre la Terra d'una manera molt més intensa que la de qualsevol altra forma de vida anterior, i això en un lapse de temps relativament curt. Les accions humanes influeixen de manera molt dràstica en la natura en general i, en particular, en les altres formes de vida i en el clima global del planeta. Comparant-ne la durada amb la d'un altre gran procés climàtic, la [[catàstrofe de l'oxigen]], produïda durant el període [[Siderià]] a causa de la gran proliferació d'[[algues]], va necessitar uns 300 milions d'anys per arribar al seu punt àlgid.
 
Una enquesta duta a terme pel Museu Americà d'Història Natural el [[1998]], va revelar que el 70% dels especialistes consideraven que l'era actual forma part d'un esdeveniment d'extinció massiva, l'extinció massiva de l'[[Holocè]], que seria la més ràpida de totes les conegudes.<ref>{{ref-publicació|autor = Diamond J|article = The present, past and future of human-caused extinctions|publicació = Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci|volum = 325|exemplar = 1228|pàgines = 469-76; discussion 476-7|any = 1989|id = PMID 2574887}}</ref><ref>{{ref-publicació|autor = Novacek M, Cleland E|article = The current biodiversity extinction event: scenarios for mitigation and recovery|publicació = Proc Natl Acad Sci U S A|volum = 98|exemplar = 10|pàgines = 5466-70|any = 2001|id = PMID 11344295}}</ref> Alguns experts, com E. O. Wilson, de la [[Universitat Harvard]], prediuen que la destrucció humana de la biosfera podria causar l'extinció de la meitat de totes les espècies en els pròxims 100cent anys.<ref>"The mid-Holocene extinction of silver fir ''(Abies alba)'' in the..." [http://www.springerlink.com/index/D85T53513002564V.pdf pdf]</ref> Tot i aixíaixò, l'abast d'aquesta extinció actual encara continua sent investigadainvestigat, discutidadiscutit i calculadacalculat pels biòlegs i altres experts.<ref> Sobre el tema, vegeu els següents enllaços {{ref-web|url=http://park.org/Canada/Museum/extinction/holmass.html|títol=The Holocene Extinction<!--Títol generat per bot-->}}, {{ref-web|url=http://park.org/Canada/Museum/extinction/extincmenu.html|títol=Mass Extinctions Of The Phanerozoic<!--Títol generat per bot-->}}, {{ref-web|url=http://park.org/Canada/Museum/extinction/patterns.html|títol=Patterns of Extinction<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
 
=== Temps atmosfèric i clima ===
2.098

modificacions