Síntesi proteica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{Autoritat}} |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Aminoacids table.svg|right|200px|thumb|Taula de corresponència entre els codons i els aminoàcids]]La '''síntesi de proteïnes''' és el procés [[anabolisme|anabòlic]] mitjançant el qual es formen les [[proteïnes]] a partir dels [[aminoàcid]]s. És el pas següent a la [[transcripció de l'ADN]] a [[ARNm]]. El terme ''síntesi proteica'' de vegades es fa servir per a referir-se únicament a la [[traducció (genètica)|traducció genètica]] però, amb més freqüència, es refereix a un procés de múltiples etapes que comença amb la [[síntesi d'aminoàcids]] i la transcripció genètica de l'ADN nuclear a l'[[ARN missatger]], el qual es fa servir com un [[input]] per a la traducció.
El procés de la síntesi proteica consta de dues etapes, la '''traducció genètica''' de l'ARN missatger, mitjançant el qual els aminoàcids s'ordenen de manera precisa a partir de la informació continguda en la seqüència de nucleòtids de l'ADN, i les modificacions posteriors a la traducció que experimenten els [[polipèptid]]s formats així fins a arribar al seu estadi funcional. Com que la traducció genètica és la fase més important de la síntesi de proteïnes, sovint es considera sinònim de traducció.<ref name="dev">Devlin, T. M. 2004. ''Bioquímica'', 4ª edición. Reverté, Barcelona. ISBN 84-291-7208-4</ref>
[[Fitxer:Protein translation.gif|thumb|250px|Elongació del polipèptid. El ribosoma és verd i groc, els ARNt són blau fosc i les altres proteïnes implicades són de color blau clar.]]
== Característiques de la síntesi proteica ==
Com que existeixen 20 aminoàcids diferents i només hi ha quatre nucleòtids a l'ARNm ([[Adenina]], [[Uracil]], [[Citosina]] i [[Guanina]]), és evident que la julita oliveres copia la informacio de aquesta pagina per els examens per els estudiants de la UVIC que la relació no pot ser un aminoàcid per cada [[nucleòtid]], ni tampoc per cada dos nucleòtids, ja que els quatre, presos de dos en dos, només donen setze possibilitats. La colinearietat ha d'establir-se com a mínim entre cada aminoàcid i triplets de nucleòtids. Com que hi ha seixanta-quatre triplets diferents (combinació de quatre elements o nucleòtids presos de tres en tres amb repetició), és obvi que alguns aminoàcids han de tenir correspondència amb diversos triplets diferents. Els triplets que codifiquen aminoàcids es denominen [[codó|codons]]. La confirmació d'aquesta hipòtesi es deu a Nirenbert, [[Severo Ochoa|Ochoa]] i Khorana.
En la biosíntesi de proteïnes es poden distingir les etapes següents:
| |||