Casc: diferència entre les revisions

Al llarg dels segles XVIII i XIX el casc militar, metàl·lic o de cuir, pràcticament se circumscrigué a determinats cossos de cavalleria, com ara dragons i cuirassers, i amb la funció de protegir de cops i estocades. Hi hagué algunes excepcions, però: en el pas del segle XVIII al XIX alguns exèrcits usaren com a lligadura bàsica, en comptes del [[bicorn]], algun tipus de casc de cuir (tot i tenir aspecte de metàl·lic). La iniciativa fou austríaca, amb el casc d'estil grec clàssic (1798-1806/09), i fou imitada per altres exèrcits com el bavarès i el sardopiemontès; però a inicis del segle XIX hom passaria massivament al [[xacó]]. El cèlebre [[casc de punta]] prussià (Pickelhaube), tan popular i imitat a la segona meitat del segle XIX, fou lligadura bàsica de campanya; però cal dir que no tenia gaire consistència: era fet de cuir premsat o matèries afins, i no protegia gaire més que, per exemple, un [[quepis]]. El segle XIX fou també la gran època del [[casc colonial]] o de tipus tropical; però es tractava, ja, d'una altra mena de concepte.