Carbonaris: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: ru:Карбонарий |
|||
Línia 13:
=== Els moviments de 1820 i 1821 ===
La Carboneria va passar per primera vegada de les paraules als fets el [[1820]] a [[Nàpols]] organitzant revoltes de caràcter anti-absolutista i liberal-constitucional que s'inspirava en la realitzada a [[Cadis]] el primer de gener del mateix any. Els oficials Michele Morelli i Giuseppe Silvati (que es van adherir per generals pro-Murat, com [[Guglielmo Pepe]]) el primer de juliol van marxar de [[Nola]] cap a Nàpols al capdavant dels seus regiments de cavalleria. Atemorit per la protesta, el rei Ferran I va acceptar concedir una nova carta magna i l'adopció d'un [[parlament]]. La victòria, encara que parcial, il·lusòria i aparent, va causar molta esperança a la península i a [[Torí]] els carbonaris locals, guiats per Santorre de Santarosa, van marxar amb direcció a la capital del [[Regne de Sardenya]] i el [[12 de març]] de [[1821]] van obtenir la constitució democràtica.
No obstant això la [[Santa Aliança]] no va tolerar aquest comportament i a partir de [[febrer]] de [[1821]] van enviar un exèrcit al [[sud]] que va derrotar als insurrectes, numèricament inferiors i mal equipats. També al [[Piemont]] el rei [[Carles Albert I de Sardenya]], indecís sobre que fer, va cedir a les pressions del seu germà Carlo Felice de Sardenya i va demanar la intervenció militar d'Àustria: el [[8 d'abril]] l'exèrcit austríac va derrotar els revoltats i els moviments de 1820 i 1821, desencadenats gairebé totalment dintre de la Carboneria, podien declarar-se fracassats. Dins dels els principals dirigents de la Carboneria, Morelli i Silvani van ser condemnats a mort; Pepe va ser condemnat a l'exili; Confalonieri, Pellico i Maroncelli van ser empresonats.
| |||