Caqui (color): diferència entre les revisions

cap resum d'edició
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
El '''caqui''' és un [[matís (color)|matís]] de color bru (marró) tirant a [[verd]] o a [[groc]]. El terme no fa referència a un color concret, sinó que comprèn un conjunt de tonalitats que s'estén entre el [[verd]] i el [[groc]], sempre entorn del [[marró]]. En general diem que un objecte o un vestit és '''caqui''' quan el color es pot interpretar com un [[beix]], [[marró]] o [[groc]] verdosos (però sense que hi predomini l'efecte verdós). És un color d'intensitat mitjana, no saturada, que els coloristes consideren dins el camp cromàtic del [[marró]].
 
Contràriament a les aparences, el nom del color no ve pas de la fruita anomenada també [[caqui]], que és de color [[vermell]], sinó de l'hindustànic ''khaki'', derivació de l'adjectiu persa ''khki'', que significa 'color de pols o de terra'. Usat per primera vegada en [[urdú]] per designar el color dels [[uniforme]]s confeccionats a l'[[Índia]] per a l'[[exèrcit]] britànic, aquesta paraula va passar a l'anglès amb l'ortografia ''khaki'', i d'ací s'expandí pertot; el català el va adaptar a '''caqui'''.
 
Una mostra del color '''caqui''':
Això suposà una revolució uniformològica internacional, perquè consciencià la majoria d'exèrcits del món de la necessitat d'abandonar els tradicionals uniformes multicolors i ornamentats i de substituir-los per d'altres de monocolors que tendissin a mimetitzar-se amb el terreny. La majoria dels que feren aquesta opció en el període de pre-guerra optaren, alhora, per algun to de caqui.<ref>Aquesta consciència del paper mimètic del caqui es palesa especialment en rus, on existeix el mot ''khaki'', però en contextos militars el nom oficial d'aquest color --tant en període tsarista com soviètic--, i amb què es designa generalment, és ''защитный цвет (zasxítniï tsvet)'' 'color protectiu'.</ref> Fou el cas dels EUA (1902), el Japó (1904), Rússia (1907), Grècia i Bulgària (1908), l'Imperi Otomà (1909), Montenegro (1910), Espanya (1914), etc. Hi hagué excepcions a la norma caqui: el blau grisenc d'Àustria-Hongria (1908), Romania (1912) i Suïssa (1914); el verd grisenc d'Itàlia (1909); el gris d'Alemanya (''[[feldgrau]]'', 1907), Sèrbia (1908), els Països Baixos (1912) i els països nòrdics...
 
[[Fitxer:British Army battle dress & RA major's uniform HKMCD.JPG|thumb|left|Uniformes '''caqui''' britànics prototípics: a la dreta, [[caçadora]] del ''battle dress[[battledress]]'' m. 1938/49; a l'esquerra, [[guerrera]] d'oficial m. 1902/13]]
Durant la Primera Guerra Mundial el caqui fou adoptat per Bèlgica (1915), mentre que França optava en solitari pel blau cel (''bleu horizon'', 1915).
 
El [[període d'entreguerres]] conegué una nova embranzida del caqui, que fou adoptat per la majoria dels estats nous (URSS, països bàltics, Polònia, Txecoslovàquia), i també per Hongria (1920), Romania (1921), Suècia i Dinamarca (1923) i, tardanament, França (1935). Alhora s'estenia per altres continents: l'adoptaren diversos exèrcits iberoamericans i també els d'Egipte, Etiòpia, Pèrsia/Iran, Afganistan, Siam/Tailàndia, Xina (per a estiu), etc., etc. Encara hi hagué excepcions a la norma: el gris d'Alemanya, Àustria, Portugal, Suècia (que el readoptà el 1939), Noruega, Iugoslàvia i la Turquia kemalista; el verd grisenc d'Itàlia, Països Baixos, Irlanda i Albània; el blau grisenc de Suïssa i Finlàndia...
 
El nombre d'exèrcits vestits de caqui augmentà encara en la segona postguerra mundial, sovint mitjançant la imitació del ''battle dress[[battledress]]'' britànic per part d'exèrcits (com ara l'italià i el neerlandès) que havien usat altres colors; també per imitació del model soviètic per part d'altres exèrcits del Pacte de Varsòvia (sobretot en el període estalinista); i, sobretot, mitjançant la descolonització, quan l'adopten força exèrcits dels nous estats independents (els àrabs, per exemple).
 
Entre la segona meitat de la dècada dels cinquanta i inicis de la dels seixanta els EUA i el Regne Unit (més la Commonwealth) passaren del caqui al [[verd oliva]], i ràpidament foren imitats per multitud d'altres exèrcits (els de l'OTAN, diversos del Pacte de Varsòvia, molts d'iberoamericans i d'africans, etc.); això suposà la fi de l'edat d'or del caqui, juntament amb la consagració del verd oliva com a color militar per excel·lència. Des de mitjans dels anys seixanta, doncs, el caqui només és conservat per les Forces Armades de l'URSS (que de tota manera el 1970 adoptaran un to més verdenc per a campanya), per exèrcits de països tòrrids (Magrib i Pròxim Orient), etc.<ref>A la mateixa Europa, emperò, un dels darrers a abandonar el caqui fou l'exèrcit espanyol, que no passà al verd fins a 1978 (passeig) i 1979 (campanya).</ref>
 
D'ençà la [[Segona Guerra Mundial]], molts exèrcits tenen una variant caqui (o bé d'un to de sorra) de l'uniforme habitual per a usar-la quan han de combatre en escenaris desèrtics o tòrrids. Com que a hores d'ara l'uniforme habitual acostuma d'ésser [[Camuflatge militar|mimètic]], la variant desèrtica és usualment un uniforme mimètic en què el color de base és el caqui.
11.915

modificacions