Edat de pedra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
#QQ16: Desambiguació
Línia 31:
Es refereix al període comprès des de l'aparició del primer ''[[Homo]]'', fa més de dos milions i mig d'anys, fins fa uns 200.000 anys. Inclou pràcticament tots els grans passos de l'[[evolució humana]] (car els anomenats ''humans primitius moderns'' sorgiren al final d'aquest període), així com importants avenços culturals, dels quals amb prou feines es coneixen els referents a uns pocs vestigis conservats de pedra i os.
 
*Sol '''[[Acheulià]]''': s'originà a l'Àfrica molt abans quedividir en qualsevoldues altra part del món, en un moment que sembla coincidir amb la gran migració humana cap a Euràsia i amb l'aparició dels primers ''Homo erectus''. No obstant això, i malgrat que els bifaços més antics s'han trobat al jaciment etíop de Konso-Gardula, i daten de fa uns 1,9 milions d'anys, no sembla que la tecnologia acheuliana surti de l'àrea africana fins ungrans etapes:milió d'anys més tard. Així doncs, mentre Àfrica es trobava immersa en la cultura acheuliana, a la resta del Vell Món hi persistí la tradició olduvaiana. Probablement, l'inventor d'aquesta nova cultura fou l'''Homo ergaster'', i n'és molt representativa la troballa d'un esquelet gairebé complet d'un infant a Nariokotome ([[KNM-WT 15000]]), a la riba del [[llac Turkana]] ([[Kenya]]).<ref name="leakey">{{ref-llibre|autor=Leakey, Richard|títol=La formación de la humanidad (volumen I)|any=1981|editorial=Ediciones Orbis, S.A., Barcelona.|isbn=84-7634-174-1}}</ref> L'eina més coneguda de l'acheulià és el bifaç, però la varietat tipològica és enorme. Apareixen fenedors, triedres, boles polièdriques i tota mena d'utensilis. L'auchelià africà perdurà fins fa uns 200.000 anys. És molt probable que l'expansió de l'aucheulià fora d'Àfrica fos conseqüència d'una segona onada migratòria, tot i que aquesta no arribà als confins d'Àsia.{{clear|both}}
Sol dividir en dues grans etapes:
*{{clear|both}}
 
* '''[[Olduvaià]]''': anomenat així per haver estat identificat al jaciment de la [[gorja d'Olduvai]], i en altres molts llocs, la majoria alineats amb la vall del Rift. Les eines olduvaianes més antigues podrien tenir més de 2,6 [[milions d'anys|''mya'']] (als jaciments de l'[[Regió Àfar|Afar]] etíop),<ref>{{ref-publicació|autor= Roche, Hélène|títol= Hadar et les industries préacheuléennes d'Afrique orientale|any= 1982|publicació= Bulletin de la Société Préhistorique Française|volum= 79 |exemplar= número 6| id = ISSN 0249-7638}}</ref> havent-hi una seqüència de troballes a tot Àfrica oriental i austral des d'aquesta data fins a fa uns 1,5 ''mya'', ininterrompudament, fet que fa possible argumentar que aquest període perdurà més d'un milió d'anys. L'olduvaià es divideix en una fase inicial i una altra d'evolucionada, identificades a partir dels estrats I i II de la citada gorja d'Olduvai.
 
En un principi, les eines foren de pedra tallada toscament, sense que s'apreciï cap estandardització en la tècnica. A poc a poc, van cristal·litzant determinats procediments i tipus concrets, entre els quals destaquen còdols tallats, políedres, rascadors i denticulats. Cal suposar que hi hagué una indústria de la fusta o de l'os, però no s'ha conservat en les mateixes condicions. Els protagonistes d'aquest llarg període foren diverses espècies del gènere ''Homo'' (''[[Homo habilis|H. habilis]]'', ''[[Homo rudolfensis|H. rudolfensis]]'' i els primers ''[[Homo erectus|H. erectus]]'', que, a vegades, inclouen l'''[[Homo ergaster|H. ergaster]]''). Totes aquestes eren espècies que semblen haver estat dedicades principalment a la recol·lecció i a la carronya, i caçaven en rares ocasions; coneixien el [[foc]], però no el dominaven, i se'ls atribueixen algunes estructures constructives senzilles per a aixoplugar-se.<ref name="leakey">{{ref-llibre| autor = Leakey, Richard| títol = La formación de la humanidad (volumen I)| any = 1981| editorial = Ediciones Orbis, S.A., Barcelona.| isbn = 84-7634-174-1}}</ref>
* '''[[Acheulià]]''': s'originà a l'Àfrica molt abans que en qualsevol altra part del món, en un moment que sembla coincidir amb la gran migració humana cap a Euràsia i amb l'aparició dels primers ''Homo erectus''. No obstant això, i malgrat que els bifaços més antics s'han trobat al jaciment etíop de Konso-Gardula, i daten de fa uns 1,9 milions d'anys, no sembla que la tecnologia acheuliana surti de l'àrea africana fins un milió d'anys més tard. Així doncs, mentre Àfrica es trobava immersa en la cultura acheuliana, a la resta del Vell Món hi persistí la tradició olduvaiana. Probablement, l'inventor d'aquesta nova cultura fou l'''Homo ergaster'', i n'és molt representativa la troballa d'un esquelet gairebé complet d'un infant a Nariokotome ([[KNM-WT 15000]]), a la riba del [[llac Turkana]] ([[Kenya]]).<ref name="leakey"/> L'eina més coneguda de l'acheulià és el bifaç, però la varietat tipològica és enorme. Apareixen fenedors, triedres, boles polièdriques i tota mena d'utensilis. L'auchelià africà perdurà fins fa uns 200.000 anys. És molt probable que l'expansió de l'aucheulià fora d'Àfrica fos conseqüència d'una segona onada migratòria, tot i que aquesta no arribà als confins d'Àsia.{{clear|both}}
<center>''Línia del temps del paleolític inferior de l'Àfrica subsahariana:''<br/>
<timeline>