Masia de Can Boada del Pi: diferència entre les revisions

Ampliació història
Contingut suprimit Contingut afegit
bibliografia
Ampliació història
Línia 21:
== Història ==
La masia dóna nom al barri actual de [[Can Boada (Terrassa)|Can Boada]], al nord-oest de la ciutat. Precisament aquest sector de la ciutat, nascut en terrenys del mas, administrativament es divideix des del [[1984]] en dos subsectors, a banda i banda del transvasament de la [[riera del Palau]], que va partir definitivament el barri; el sector sud, la part antiga, prendrà el nom de [[Can Boada (Nucli Antic)|Casc Antic]], mentre que el sector nord, on hi ha la masia originària i els pisos de Can Boada (1973-1977), s'anomenarà des de llavors [[Can Boada del Pi]], igual que el mas que va donar nom inicialment al barri.
 
La primera menció documental del mas Boada apareix el 2 de desembre de 1237, quan Ramon de Solà i Bernat d'Argelaguet, batlles del rei a Terrassa, concedeixen a Pere de Boada i la seva família, la meitat d'honor de Boada. Aquest domini reial és el mas Boada segons un document posterior datat el 2 de juliol de 1239. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Canyameres Ramoneda|nom=Esteve|títol=Masies de Terrassa: recull fotogràfic històric i genealògic|url=|edició=|llengua=Català|data=2015|editorial=Fundació Sant Galderic|lloc=Terrassa|pàgines=354|isbn=9788487871276}}</ref>
 
L'any 1772 la vídua de Francesc Boada, i l'hereu Miquel Boada Perer van fer inventari dels béns. La denominació del mas ja és Boada del Pi. La masia té planta baixa i pis. A baix hi ha l'entrada amb la premsa, el menjador, la cuina, el rebost, el pastador amb dos forns, i darrere un celler amb dos cups de fusta i quatre botes. Al pis de dalt hi havia la sala i set habitacions. L'anomenada dels "Amos", era on tenien la roba i l'aixovar de la casa, la plata i les joies, i una caixa amb els pergamins, escriptures en paper i els llibres de rebuts.
 
De bestiar tenien dos bous per llaurar, una burra, una truja, quatre porcs d'engreix, 30 gallines i el gall i 25 indiots. A més tenien un ramat a tractes de 54 borregos" i dues truges amb 11 garrins a part.
 
A la propietat s'havien fet 56 establiments enfitèutics, la majoria eren per fer vinyes.
 
Miquel, fill hereu de Francesc Boada, es va endeutar molt, sobretot, amb la família d'industrials tèxtils dels Galí. Varen anar arrossegant deutes i finalment al 1824 can Boada ja era propietat de l'industrial terrassenc Francesc Galí i Galí. Quan aquest va morir, Can Boada passà al seu germà Pau Galí i Galí, que es convertí en el primer productor de vi escumós català. Mort aquest, els seus hereus venen la propietat, i al 1865 ja era de l'industrial tèxtil Salvador Ballber Ferrer. A finals de segle va passar a la néta Dolors Ballber Casals, casada amb el fabricant Miquel Marcet i Poal. Aquest és qui manà edificar al costat de la masia, la casa modernista de Can Marcet (1904) i la capella. Can Boada passà finalment a la família de Can Carbonell per herència de la filla Marcet, que s'havia casat amb l'hereu Carbonell.<ref>{{Ref-llibre|cognom=CANYAMERES RAMONEDA|nom=Esteve|títol=Masies de Terrassa: recull fotogràfic, històric i genealògic|url=|edició=|llengua=Català|data=2015|editorial=Fundació Sant Galderic|lloc=Terrassa|pàgines=354|isbn=9788487871276}}</ref>
 
== Referències ==
Linha 29 ⟶ 39:
 
== Vegeu també ==
=== [[Llista_de_monuments_de_Terrassa]] ===
 
=== [[Llista_de_monuments_de_Terrassa]] ===
 
== Bibliografia ==
144

modificacions