Impressionisme musical: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -fenomens +fenòmens |
m Bohuslav Martinů i altres, replaced: Bohuslav Martinu → Bohuslav Martinů AWB |
||
Línia 19:
==Context històric==
L'impressionisme sorgí a [[França]] mitjans de segle XIX era governada per [[Napoleó III]]. Durant aquest període històric, el país es modernitzà amb un nou sistema bancari i comercial i va superar cap al 1870 el retard industrial que duia amb comparació amb Anglaterra.
Socialment parlant, els progressos foren innegables: es decreten drets dels treballadors i obrers, cosa molt important per la societat del moment. Espanya comença a perdre possessions amb la crisi del 1898 mentre altres potències o estats es llencen a un colonialisme ferotge a Àfrica o Àsia.
L'impressionisme musical començà a França de la mà del compositor francès [[Claude Debussy]], que juntament amb [[Maurice Ravel]], foren considerats com els dos "grans" impressionistes. Val a dir que en aquella època, els compositors no solien descriure la seva música com impressionista, al revés que passava amb els pintors. El mateix Debussy renuncià a l'etiquetatge tot dient: {{cita|Jo estic tractant de fer "alguna cosa diferent"- en realitat una forma de fer- el que els imbècils diuen "impressionisme" és un terme que és tan mal utilitzat com sigui possible, sobretot pels crítics d'art.|Claude Debussy (1908)<ref name="tsai">Tsai, Shengdar. [http://www.tcd.ie/Music/JF%20History/debussy.html Impressionistic Influences in the Music of Claude Debussy]. Accessed 22 July 2006.</ref>}}
==Característiques musicals==
L'impressionisme musical està estretament relacionat amb el valor suprem de la pintura impressionista: col·locar el factor de color en un primer pla (abans que la definició de la forma) va influir fortament en la formació de nous efectes de so. Aquests efectes inclouen acords llargs i atípics, el moviment ràpid dels sons en la dinàmica del piano, l'exploració de [[timbre musical|timbre]]s interessants d'un instrument i una [[ritme|articulació]] específica. En l'àmbit de les formes, les peces de compositors impressionistes enriqueixen la manera de crear obres musicals. En la majoria dels casos, la forma era una sola idea per recrear "la fantasia de so". El [[acústica|so]] resplendent es converteix en la principal característica de la música impressionista. El que convencionalment s'anomena timbre. Aquest fenomen està relacionat amb experiments [[harmonia|harmònics]] i amb el nou significat de la peça [[melodia|melòdica]]. Predominen les barreges melòdiques de timbres, acords i figuracions en lloc d'una exposició clara del tema, la melodia desapareix per exposar una seqüència d'[[Acord (música)|acords]] estranys. L'harmonia impressionista es forma sobre la utilització de l'[[escala pentatònica]], l'[[escala de tons]] i un [[mode (música)|tractament modal]] de la melodia.
Aquestes característiques foren implantades, sobretot, per [[Claude Debussy]].
Línia 38:
===Instrumentació===
En comparació amb l'orquestració de peces romàntiques, la textura impressionista abandona la grandiloqüència romàntica i se centra en una reinvenció instrumental. Fins i tot en peces escrites per una gran [[orquestra]], el ''tutti'' complet no sembla pas com a timbre massiu. El nou tipus d'orquestració es concentra a posar de manifest les característiques individuals de cadascun dels instruments i l'ús de registres rares vegades s'apliquen.
===Dinàmica===
Línia 59:
El compositor francès [[Maurice Duruflé]] està clarament inspirat en [[Maurice Ravel]] i [[Claude Debussy]] en diverses de les seves composicions.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Frazier |nom=James E. |títol=Maurice Duruflé |url=http://books.google.cat/books?id=EW4FfK2XhWoC&pg=PA101&dq=Maurice+Durufl%C3%A9+impressionist&hl=ca&sa=X&ei=obZOUeb0McvktQb294DYBw&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=Maurice%20Durufl%C3%A9%20ravel&f=false |llengua=anglès |editorial=University Rochester Press |data=2007 |pàgines=168 |isbn=1580462278}}</ref>
Impressionisme també ha influït en la música de [[Manuel de Falla]], [[Paul Dukas]], [[Jean Sibelius]], [[George Butterworth]], [[Ralph Vaughan Williams]], [[Holst Gustav]], [[John Ireland]], [[Scott, Cyril]], [[Zoltán Kodály]], [[Ottorino Respighi]], [[Jacques Ibert]], [[Bohuslav
== Referències ==
| |||