Granollers: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 92.177.64.252. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 51:
==Història==
Els vestigis més antics que s'han trobat a Granollers tenen una antiguitat de més de 4.000 anys, encara que les troballes arqueològiques més importants són les de la necròpolis de Can Trullàs, de l'època romana, moment en què la vila era identificada amb el topònim de ''Semproniana'', que amb el temps va acabar perdent.<ref>{{ref-web |url=http://lombradunsomni.blogspot.com.es/2012/11/lorigen-roma-de-granollers.html |títol=L'origen romà de Granollers |consulta= |obra= |editor=L'ombra d'un Somni |data=[[27 de novembre]] de [[2012]] |llengua= }}</ref> Fins a l'any [[944]] no
Durant els segles XIII, XIV i XV, l'Església, el senyor feudal de la Roca i la Corona es disputen el territori de Granollers. Aquesta contínua situació de bescanvi va fer que els granollerins recaptessin 10.
Les muralles es van començar a bastir el [[1291]] i es van aixecar entre el [[1366]] i el [[1380]] sota el regnat de [[Pere el Cerimoniós|Pere III]]. Van ser enderrocades a finals del segle XIX però es conserven restes de les refetes en el segle XVI. Tenien un traçat hexagonal amb onze torres de defensa i un camí de ronda conegut com a "corredossos". Els cinc portals d'entrada coincideixen amb les vies de comunicació que hi havia i tenien una capella al damunt: el de Barcelona, la de Sant Cristòfol; el de Caldes, la de Santa Anna; el de Corró, la de Sant Antoni; el de Bell-lloc, la de Sant Roc, i el de la Roca, la de Santa
Durant deu anys, entre [[1462]]-1472, es va produir una guerra civil que enfrontava la monarquia de [[Joan el Gran|Joan II]] i la [[Generalitat]]. La vila de Granollers, sota el domini dels senyors de Pinós, va prendre partit per la Generalitat.
L'estabilitat del [[segle XVI]], l'augment demogràfic i la prosperitat del mercat consolidaren el desenvolupament de Granollers exemplificat amb la construcció d'importants edificis com la nova [[Sant Esteve de Granollers|església parroquial gòtica de Sant Esteve]], sobre la romànica del segle XI; el desaparegut Convent dels Caputxins; l'església de Sant Francesc o la [[Porxada de Granollers|Porxada]]. Altres aspectes d'aquest segle d'or, tal com qualificà el metge i historiador Alfred Canal el segle XVI, són la gran activitat del Consell o Universitat o la construcció de noves capelles sobre les muralles. Aquesta prosperitat es va truncar de nou per la lluita durant la Guerra dels Segadors, en la qual va intervenir el síndic granollerí Joan Domènec.
| |||