Remolatxa sucrera: diferència entre les revisions

La primera fase és la recepció en la [[Tecnologia de l’elaboració dels diferents tipus de sucre|fàbrica sucrera]]. Cada lot de remolatxa es pesa i es determina la tara composta per terra, el tros de corona restant (que té poc sucre), el contingut de sucre (per [[polarimetria]]) i el contingut de nitrogen (per a fer una futura recomanació d'adobat). Després la remolatxa es renta. La remolatxa es parteix en tires i passa per un difusor per extreure'n el sucre amb aigua calenta. La carbonatació és un sistema per treure les impureses del suc abans que es cristal·litzi, es fa amb una suspensió d'hidròxid de calci. Aquest tractament fa precipitar les impureses i els anions i converteix els sucres simples com la [[glucosa]] i [[fructosa]] en àcids carboxílics més estables. Després es fa borbollejar [[diòxid de carboni]] en la solució sucrosa precipitant el carbonat de calci. El suc rep cendres sòdiques peper modificar-ne el pH i es sulfata. El suc es concentra per evaporació múltiple i s'obté un xarop.