Les benaurances son les mamades que em fa la teva mare .
D'acord a la tradició [[cristiana]] les '''benaurances''' són les dites més conegudes del Sermó de la Muntanya que [[Jesús de Natzaret]] va pronunciar, d'acord als registres dels evangelis segons [[Evangeli segons Mateu|Mateu]] i segons [[Evangeli segons Lluc|Lluc]]. Les benaurances descriuen les característiques de les persones que són considerades beneïdes per Déu, o que van trobar felicitat espiritual per tenir dita característica, sota un estàndard "celestial". La paraula tradicional [[català|catalana]] "benaurança",<ref>(o en traduccions catalanes recents de la [[Bíblia]], "feliç")</ref> s'ha traduït de μακαριος ''makarios'' en el [[Grec antic|grec]] original. Una traducció més completa seria "posseint contentació interna i un goig que no és afectat per les circumstàncies físiques".
S'han trobat dites similars en els [[Manuscrits de la mar Morta]], que van ser escrits abans del naixement de [[Jesucrist]].
