Diferència entre revisions de la pàgina «Charango»

684 octets eliminats ,  fa 5 anys
m
cap resum d'edició
m (Robot: reemplaçament automàtic de text (-presencia +presència))
m
[[Image:210 Museu de la Música, el Bosc, charango.jpg|Charango fet d'armadillo, al [[Museu de la Música de Barcelona]]|thumb]]
[[Fitxer:Afinaciones_del_Charango_1.jpg|thumb|Diferents afinacions de l'instrument.]]
[[Fitxer:Charango - cuerdas al aire.ogg|thumb|Cordes a l'aire (afinació tradicional o natural).]]El '''charango''' és un [[instrument musical]] de [[corda pinçada|corda]] percudida. Charango ve de les paraules indies cha (corda) i ango (instrument). És exactament igual que una guitarra española, pero amb 6 cordes més. Per tocar-lo hi ha que donar-li cops a les cordes de dos en dos i sona un so molt maco. Aquest instrument sol ser molt bonic, perquè es decora amb la fusta del arbe zenzi (zen=bon so zi=fusta), es pensa que si fa un instrument amb aquesta fusta sonarà un so molt millor i així és.
[[Fitxer:Charango - cuerdas al aire.ogg|thumb|Cordes a l'aire (afinació tradicional o natural).]]
El '''charango''' és un [[instrument musical]] de [[corda pinçada]], semblant a una [[guitarra]] petita. En la classificació d'instruments musicals [[Hornbostel-Sachs]], és un [[cordòfon]] compost de tipus [[llaüt]] amb mànec i [[caixa de ressonància]] en forma de bol (grup grup 321.321).<ref name="Enciclopedia Música">{{ref-llibre|títol=Gran Enciclopèdia de la Música|lloc=Barcelona|editorial=Enciclopèdia Catalana|any=2002|isbn=84-412-0232-X}}</ref>
 
Té cinc parells de cordes, encara que hi ha variacions amb més cordes, però sempre en cinc jocs. La caixa acústica és tradicionalment feta amb la closca d'un [[armadillo]]), o bé amb un tros de fusta buidada seguint la seva forma. Les grandàries més habituals són tres: el walaycho (50 cm), el charango (60 cm), i el [[ronroco]] (75 cm). Altres grandàries existeixen com variacions regionals, o per a experiments acústics d'alguns intèrprets (''charanguistes''), o d'ebenistes (''charangueros''). Una d'aquestes variants és el [[Chillador]], que s'estén per la zona sud dels [[Andes]].
 
Els seus orígens es remunten al segle XVIII a [[Potosí]], ([[Bolívia]]), com una adaptació indígena de la ''vihuela'' espanyola, des d'on es va estendre a la resta d'Amèrica del Sud i el món. A Bolívia, els artesans del charango van desenvolupar un imporntant nombre de dissenys, que van des d'una esvelta forma de 8 fins als models estilitzats i angulars, i fins i tot han desenvolupat models semblants a la [[guitarra elèctrica]].
 
El charango té una trajectòria centenària a [[Bolívia]] i [[Perú]], i té una presència important en la música de l'[[Argentina]], [[Xile]] i [[Equador]]. En temps antics, el charango es tocava només en formacions de [[folklore]] andí bolivià, però la popularitat de l'instrument ha fet que s'hagi anat incorporant a formes musicals llatinoamericanes i fins i tot europees. Actualment, és vigent a les regions altiplàniques de la [[Andes|serralada dels Andes]] a [[Amèrica del Sud]].<refsup>{{ref-web|url=http://www.charangoperu.com/charangoperu/|consulta=28 agost 2013|títol=Charango Perú {{!}} Historia y orígenes}}[2]</refsup>
 
 
4

modificacions