Diòcesi d'Amaya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 57:
La '''diòcesi d'Amaya''' (en [[llatí]] ''Diocesis Amaiensis''){{sfn|Carriedo Tejedo|any=2002|p=96}} va ser un bisbat de l'església catòlica existent breument als [[Segle VIII|segles VIII]]/[[Segle IX|IX]] i [[segle X|X]] al [[comtat de Castella]] amb seu a la localitat d'[[Amaya (Sotresgudo)|Amaya]], ubicada a l'antiga capital del ducat de Cantàbria, i actualment una entitat local menor del municipi de [[Sotresgudo]].
 
Hi ha autors que han afirmat que la diòcesi d'Amaya existia abans de la conquesta per part dels musulmans el [[711]], a causa de la destrucció d'[[Astorga]] a mans dels visigots, que deixia la zona Cantàbria dependent d'aquesta localitat enquadrada dins de la [[tarraconense]]. No obstant això, l'existència d'aquest bisbat durant el regne visigot és dubtós, ja que hi ha molts pocs indicis.{{sfn|Zubieta|any=2009|p=15}} Aquesta seu, juntament amb Alesanco i Segia, hauria servit per regir les comunitats de cristians de [[càntabres]], i les altres dues les de [[berons]] i [[bascos]], però a la zona només va perdurar [[Villafranca Montes de Oca|Oca]], quan els càntabres resistents a la dominació dels visigots, comandats per [[Leovigild]], van capturar i saquejar la plaça forta d'Amaya, la seu hauria desaparegut i les seves terres annexades a la [[Bisbat d'Oca|diòcesi d'Oca]].{{sfn|Carriedo Tejedo|any=2002|p=96}} Tanmateix, la idea d'un bisbe anterior a la invasió prové del ''Codex miscellaneus Ovetensis'' del [[segle VII]] o [[segle VIII|VIII]], amb anotacions posteriors, que conté una llista escrita de les seus episcopals en lletra gòtica, i al costat de les 15 diòcesis conegudes de la tarraconense en les subscripcions dels concilis, la mateixa anotació visigòtica va escriure Alesanco i Amaya, per bé que no és admissible que existissin el [[693]], però sí hagués pogut succeir que la localitat fos dotada de bisbat entre aquesta data i el [[711]], moment en què no es convoca cap concili i, per tant, no se'n tindrien noticies.{{sfn|Carriedo Tejedo|any=2002|p=95}}
 
Molt probablement la diòcesi es funda més tard, Amaya va ser ocupada pels cristians l'any [[860]]{{sfn|Carriedo Tejedo|any=2002|p=82}} i s'inicia aleshores la seva repoblació,{{sfn|Carriedo Tejedo|any=2002|p=86}} situada al nord de la futura [[Regne de Castella|Castella]] i de la vella ciutat episcopal d'Oca, estava allunyada del centres polítics i la seva ubicació sobre una penya va ajudar als cristians a controlar i defensar millor el territori, així com per avançar cap al sud.{{sfn|Carriedo Tejedo|any=2002|p=82}} En termes eclesiàstics, la dominació comtal castellana a la regió càntabre i burgalesa durant els primers segles va suposar una organització caòtica, confusa i molt recarregada per a un territori tan relativament petit. Enfront de les velles seus de [[Diòcesi de Palència|Palència]] i d'Oca, apareixen noves diòcesis de límits més difosos: [[Diòcesi de Valpuesta|Valpuesta]], [[Diòcesi de Muñó|Muñó]], [[Diòcesi de Sasamón|Sasamón]] i la mateixa Amaya, que hauria estat fundada al [[segle VIII]], però la zona sempre va quedar sota la influència de Palència i Oca.{{sfn|Zubieta|any=2009|p=16}}{{sfn|Zubieta|any=2009|p=18}}
 
El bisbat no va tenir massa recorregut, si bé els bisbes d'aquesta regió, segons alguns autors eren els d'Amaya-Muñó-Sasamón, van estar actuant en la regió situada entre els rius [[Arlanza]] i [[Duero]], molts subscriuen els diplomes del [[monestir de Cardeña]], amb activitat sobretot entre el [[927]] i [[1085]].{{sfn|Aniz Iriarte|Díaz Martín|any=1995|p=185}} Cap a mitjan de [[segle X]] es fusionada amb la [[diòcesi de Muñó]] (doncs suposadament hi ha constància d'un bisbe amb els dos títols),{{sfn|Carriedo Tejedo|any=2002|p=99}} la qual, a més, va tenir com a successora la localitat de [[Sasamón]].{{sfn|Dorronzoro Ramírez|any=2013|p=64}} A més, més tard el [[1072]] ja devia estar fusionada amb la [[diòcesi de Valpuesta]], doncs el seu titular hauria estat Munio, que competia aleshores amb el bisbe de Burgos-Oca, Jimeno II, per l'ús del títol d'Oca, com a seu més antiga de la regió.{{sfn|Dorronzoro Ramírez|any=2013|p=68}} La confusa organització diocesana de Castella va quedar finalment reformada durant els regnats de [[Sanç II de Castella|Sanç II]] i [[Alfons VI de Lleó|Alfons VI]], que van fusionar totes les diòcesis castellanes a l'est de Palència en la de [[Arquebisbat de Burgos|Burgos]], tret d'Osma, que va quedar sota la influència de [[Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo|Calahorra]].{{sfn|Aniz Iriarte|Díaz Martín|any=1995|p=185}}
 
== Referències ==