Diferència entre revisions de la pàgina «Hàl·lux»

3.985 bytes afegits ,  fa 3 anys
cap resum d'edició
m (Afegint plantilla:Viccionari-lateral)
L''''hàl·lux''' o '''dit gros del peu'''<ref>{{GEC|0113468|hàl·lux}}</ref> és el dit més intern del [[peu]], es correspon amb el [[polze]] de les extremitats superiors humanes. Se'l considera el primer dit del peu pel que fa a l'ordre. Presenta únicament dues [[falange (anatomia)|falanges]] en comptes de tres. En les [[au]]s està oposat a la resta de dits. L'ésser humà és l'únic [[primat]] en el qual l'hàl·lux és alineat en paral·lel amb la resta de dits, sent aquest un punt clau per a la locomoció [[bipedisme|bípeda]]. No és estrany que les malformacions, infeccions i altres patologies d'aquest dit, com els [[galindó|galindons]], tinguin un gran impacte en la qualitat de vida del pacient i que requereixin [[cirurgia]] correctora. L'hàl·lux també és un objecte d'atracció i pràctiques sexuals per a alguns individus.
 
En anatomia comparada de [[tetràpodes]], hàl·lux és el terme llatí que designa el dit més intern o medial del peu. La identitat d'aquests dits i la seva diferència amb els dits dels membres superiors potser sorgiren en la evolució simultàniament amb l'aparició del [[quiridi]] en els [[Vertebrat|vertebrats]], probablement en primer lloc en els [[peixos]] [[Ripidisti|ripidistis]] i [[Rizodòntid|rizodòntids]]. En les [[Ocell|aus]], l'hàl·lux és oposat a la resta de dits del peu, possiblement per a afavorir l'acció de «perxa» amb la qual moltes espècies se sostenen en les branques dels arbres.
 
== Morfologia i antropometria ==
El dit gros és el primer [[dit]] i el més intern del [[peu]], encara que existeixen variacions de la fórmula digital. En el peu normal o «peu egipci» (69% de la població), l'hàl·lux és de major longitud i gruix que els altres. S'anomena «peu grec» a aquell en què el dit segon és de major longitud que el dit gros (10-22% de la població) i peu quadrat o «polinesi» a aquell en què els primers tres dits són iguals (9% de la població). Apareix representat en els quadres de [[Paul Gauguin]].<ref name="miralles">{{cita libro | autor=Miralles Marrero, Rodrigo C.; Miralles Rull, Iris | título=Biomecánica clínica de las patologías del aparato locomotor | url=http://books.google.es/books?id=bBZyst1al68C&pg=PA80 | año=2007 | editorial=Elsevier España | isbn=9788445816806| página=79}}</ref><ref name="lapunzina">{{cita libro | apellido=Lapunzina | nombre=Pablo | coautores=Aiello, Horacio | título=Manual de antropometría normal y patología: fetal, neonatal, niños y adultos | año=2002 | url=http://books.google.co.ve/books?id=6dqdadnpvckC | editorial=[[Elsevier]] | isbn=8445811223 | páginas=215–216}}</ref><ref name="Kapandji">{{cita libro | edición=Ed. ing. de la 5.ª | editorial=Churchill Livingstone | isbn=9780443036187 | apellido=Kapandji | nombre=I. | título=The physiology of the joints: annotated diagrams of the mechanics of the human joints | ubicación=Edinburo, Nueva York | fecha=1900 | url=http://books.google.co.ve/books?id=kqSKYBkkKfkC&pg=PA240}}</ref> Durant la marxa, la base del dit gros del peu és una zona de suport important, motiu pel qual la pell de la regió plantar del dit gros és molt gruixuda i dura en la zona de suport, amb [[Hipoderma|teixit subcutani]] ric en cèl·lules adiposes que actuen d'encoixinat, a més d'irrigació sanguínia i terminacions nervioses.<ref>{{cita libro | apellido=Meunier | nombre=Gérard | coautores=Piednoir, François; Pauget, Pierre | título=La bicicleta: descubre y practica el cicloturismo | año=2001 | url=http://books.google.es/books?id=wsu9DupUXAkC | editorial=Inde | isbn=8495114313}}</ref><ref name="Barreto">{{cita libro | editorial=Nobuko; Centro Metropolitano de Diseño; Plan Nacional de Diseño | isbn=9789875840416 | apellido=Barreto | nombre=Silvia | título=Diseño de calzado urbano | ubicación=Buenos Aires | año=2006}}</ref> El peu grec ha estat idealitzat en l'[[escultura]], especialment en el [[període hel·lenístic]] i sota la [[dinastia ptolemaica]]. En [[antropometria]], la fórmula digital és important, ja que la longitud del peu es mesura des del punt més distal del dit més llarg (l'acropodi), fins al punt més prominent del [[taló]].<ref>{{cita libro | autor=Zatsiorsky, Vladimir M. | título=Kinetics of human motion | url=http://books.google.com/books?id=wp3zt7oF8a0C&pg=PA587 | isbn=9780736037785 | página=587}}</ref>
 
Els patrons dels [[dermatoglifs]] en els dits del peu són similars en la seva forma als dels dits de la mà.<ref>{{cita publicación | autor=Vashist, R. Yadav, N., R.Rathee | url=http://www.ispub.com/journal/the_internet_journal_of_biological_anthropology/volume_4_number_2_61/article_printable/dankmeijer-s-index-d-i-in-mental-retardation.html | título=Dankmeijer’s Index (D.I.) In Mental Retardation | publicación=The Internet Journal of Biological Anthropology | año=2011 | volumen=4 | número=2}}</ref>
 
 
== Referències ==
523

modificacions