Diferència entre revisions de la pàgina «Hàl·lux»

151 bytes afegits ,  fa 3 anys
m
 
== Morfologia i antropometria ==
[[Fitxer:Morton's Toe.JPG|thumb|Cas extrem de peu grec o dit de Morton. S'hi pot observar com el segon dit té una longitud superior al del dit gros]]
El dit gros és el primer [[dit]] i el més intern del [[peu]], encara que existeixen variacions de la fórmula digital. En el peu normal o «peu egipci» (69% de la població), l'hàl·lux és de major longitud i gruix que els altres. S'anomena «peu grec» a aquell en què el dit segon és de major longitud que el dit gros (10-22% de la població) i peu quadrat o «polinesi» a aquell en què els primers tres dits són iguals (9% de la població). Apareix representat en els quadres de [[Paul Gauguin]].<ref name="miralles">{{cita libro | autor=Miralles Marrero, Rodrigo C.; Miralles Rull, Iris | título=Biomecánica clínica de las patologías del aparato locomotor | url=http://books.google.es/books?id=bBZyst1al68C&pg=PA80 | año=2007 | editorial=Elsevier España | isbn=9788445816806| página=79}}</ref><ref name="lapunzina">{{cita libro | apellido=Lapunzina | nombre=Pablo | coautores=Aiello, Horacio | título=Manual de antropometría normal y patología: fetal, neonatal, niños y adultos | año=2002 | url=http://books.google.co.ve/books?id=6dqdadnpvckC | editorial=[[Elsevier]] | isbn=8445811223 | páginas=215–216}}</ref><ref name="Kapandji">{{cita libro | edición=Ed. ing. de la 5.ª | editorial=Churchill Livingstone | isbn=9780443036187 | apellido=Kapandji | nombre=I. | título=The physiology of the joints: annotated diagrams of the mechanics of the human joints | ubicación=Edinburo, Nueva York | fecha=1900 | url=http://books.google.co.ve/books?id=kqSKYBkkKfkC&pg=PA240}}</ref> Durant la marxa, la base del dit gros del peu és una zona de suport important, motiu pel qual la pell de la regió plantar del dit gros és molt gruixuda i dura en la zona de suport, amb [[Hipoderma|teixit subcutani]] ric en cèl·lules adiposes que actuen d'encoixinat, a més d'irrigació sanguínia i terminacions nervioses.<ref>{{cita libro | apellido=Meunier | nombre=Gérard | coautores=Piednoir, François; Pauget, Pierre | título=La bicicleta: descubre y practica el cicloturismo | año=2001 | url=http://books.google.es/books?id=wsu9DupUXAkC | editorial=Inde | isbn=8495114313}}</ref><ref name="Barreto">{{cita libro | editorial=Nobuko; Centro Metropolitano de Diseño; Plan Nacional de Diseño | isbn=9789875840416 | apellido=Barreto | nombre=Silvia | título=Diseño de calzado urbano | ubicación=Buenos Aires | año=2006}}</ref> El peu grec ha estat idealitzat en l'[[escultura]], especialment en el [[període hel·lenístic]] i sota la [[dinastia ptolemaica]]. En [[antropometria]], la fórmula digital és important, ja que la longitud del peu es mesura des del punt més distal del dit més llarg (l'acropodi), fins al punt més prominent del [[taló]].<ref>{{cita libro | autor=Zatsiorsky, Vladimir M. | título=Kinetics of human motion | url=http://books.google.com/books?id=wp3zt7oF8a0C&pg=PA587 | isbn=9780736037785 | página=587}}</ref>
 
523

modificacions