Diferència entre revisions de la pàgina «Història de la República de la Xina a Taiwan»

m
bot: - la illa + l'illa
(Robot posa data a plantilles de manteniment)
m (bot: - la illa + l'illa)
 
== Esquema ==
Per [[Rendició del Japó|rendició de l'Imperi de Japó]], segons la Declaració de Potsdam, Taiwan va ser evacuat des de l'Imperi de Japó a la [[República de la Xina|República de Xina.]] El govern de la República de Xina va governar Taiwan i Xina continental des de [[25 d'octubre]] de [[1945]] fins a [[1 d'octubre]] de [[1949|1949.]] Des del final d'aquest any, quan es va proclamar la [[República Popular de la Xina|República Popular Xina]] a [[Pequín]], la República de Xina es manté només a la l'illa de [[República de la Xina|Taiwan]] i alguns arxipèlags menors.
 
A Taiwan es van refugiar en [[7 de desembre]] de [[1949]] al voltant de dos milions de xinesos vinculats al partit nacionalista [[Kuomintang]], que dominava els òrgans de poder de la República, i que han mantingut a la l'illa les institucions de govern originalment establertes en el continent. Aquest article tracta de la història de la República de Xina a partir del moment històric en què va perdre el control sobre la Xina continental i va continuar la seva existència a Taiwan.
== Taiwan sota el règim autoritari de Chiang Kai-shek ==
Després de veure's obligat a abandonar la Xina continental, vençut pels comunistes de [[Mao Zedong]], el generalísimo [[Chiang Kai-shek]] va reorganitzar la cúpula del partit nacionalista [[Kuomintang]] a la l'illa de Taiwan, on ja mesos abans de la derrota definitiva s'havien traslladat molts membres de l'administració de l'estat republicà, a la recerca d'un lloc segur des d'on poder organitzar la lluita contra les tropes del [[Partit Comunista Xinès|Partit Comunista de Xina]], que avançaven en la seva marxa cap a la victòria total.
 
La victòria dels comunistes en la [[Guerra Civil xinesa|guerra civil]] va empènyer a l'exili taiwanès a uns dos milions de xinesos del continent. Les institucions de la República de Xina, amb la seva constitució aprovada en [[1947]], van mantenir la seva existència a la petita illa. Oficialment, l'estat encapçalat per Chiang Kai-shek, que havia recuperat el càrrec de President de la República (després del breu mandat de [[Li Zongren]]), es mantenia en estat de guerra a causa del que oficialment es va designar com a "rebel·lió comunista" en la Xina continental. La ciutat de [[Taipei|Taipéi]], centre polític i administratiu de la l'illa de Taiwan des del final del [[segle XIX]] (Segle dinovè), va ser declarada capital provisional de la República de Xina, mentre que la capital constitucional seguia i segueix sent la ciutat continental de [[Nanquín]].
 
Malgrat la superioritat militar del bàndol comunista al final de 1949, l'esclat de la [[Guerra de Corea]] va portar als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], temorosos d'una expansió comunista a [[Àsia Oriental]], a oferir suport militar a Taiwan. Aquest suport nord-americà, consistent en tropes estacionades a la l'illa, al costat dels navilis de la Setena Flota de la marina que patrullaven l'Estret de Taiwan, va evitar que la República Popular intentés la invasió de la l'illa.
 
La República de Xina es trobava oficialment en guerra després de 1949, la qual cosa va posar en suspès moltes de les garanties constitucionals consagrades en la constitució de [[1947]] en matèria de drets humans, civils i polítics. La llei marcial es mantindria en vigor a la l'illa fins al [[15 de juliol]] de [[1987|1987.]] Durant tot aquest temps, el règim de Chiang Kai-shek va exercir un govern autoritari, sota l'amenaça constant d'una possible invasió per part de la [[República Popular de la Xina|República Popular Xina.]] El caràcter autoritari del règim es va recolzar en l'existència d'una policia política a la qual s'ha acusat de nombroses violacions de drets humans, principalment detencions d'opositors polítics partidaris de la independència de Taiwan. Aquesta policia política va estar dirigida per [[Chiang Ching-kuo]], fill de Chiang Kai-shek.
 
Mentre en el plànol polític el règim instal·lat a Taiwan va exercir un govern de marcat caràcter autoritari durant la presidència de Chiang Kai-shek, l'economia taiwanesa va viure una etapa d'esplendor, amb un intens creixement que, en un primer moment, va ser impulsat per la reforma agrària que va dur a terme el govern en els primers anys de la seva etapa taiwanesa. Aquesta reforma agrària va donar lloc a un creixement molt destacat en la capacitat productiva del camp taiwanès, la qual cosa redundaria en una millora substancial del nivell de vida en el mitjà rural.
La continuació de les reformes democràtiques a Taiwan va portar a la legalització dels partits polítics d'oposició. Aquestes reformes van culminar en les eleccions presidencials de [[1996]], en les quals, per primera vegada, els taiwanesos van poder triar al seu president per sufragi universal. En aquestes eleccions, Lee Teng-hui va ser reelegit com a president de la República de Xina.
 
L'any [[2000]], es van celebrar les segones eleccions presidencials, que van ser guanyades per [[Chen Shui-bian]], líder del Partit Progressista Democràtic formada per diversos partits d'oposició partidaris de la independència formal de Taiwan. D'aquesta manera, el Kuomintang era desallotjat de la presidència per primera vegada des de l'establiment de la República de Xina a la l'illa. Molts seguidors del Kuomintang van culpar de la derrota al president sortint Lee Teng-hui, acusant-ho de deslleialtat en recolzar les posicionis independentistes de l'oposició en contra de la ideologia del seu propi partit. Lee acabaria abandonant el Kuomintang i fundant el seu propi partit d'ideologia marcadament independentista.
[[Fitxer:326Flag.jpg|thumb|280x280px|Bandera de suport a la manifestació del 26 de març de 2005 en Taipéi en contra de la Llei Antisecesión Xina. La manifestació va concentrar sobretot als partidaris de la independència formal de Taiwan, que s'identifiquen amb el color verd.]]
El president Chen Shui-bian i la vicepresidenta Annette Dl. van ser reelegits en les eleccions de l'any [[2004]], marcades com en ocasions anteriors per les amenaces de la República Popular Xina d'envair Taiwan en cas d'una declaració formal d'independència. Amb les eleccions legislatives de l'11 de desembre del 2004 a Taiwan la coalició pa-blau (favorable a una eventual reunificació amb Xina) liderada pel Kuomintang va guanyar 114 escons en el Yuan legislatiu enfront dels 101 de la coalició pa-verd (favorable a la independència de Taiwan) liderada pel Partit Democràtic Progressista. El [[14 de març]] de [[2005]], la República Popular Xina va aprovar la llei antisecesión que contempla la intervenció armada en cas d'una declaració formal d'independència de Taiwan. Aquests esdeveniments han portat a una suavización de la retòrica independentista dels actuals governants de Taiwan. L'opinió majoritària a la l'illa sembla afavorir el manteniment del ''[[statu quo]]'' en el futur.
 
Entre el [[26 d'abril]] i el [[5 de maig]] de [[2005]] el Kuomintang va realitzar un viatge històric a la [[República Popular de la Xina|República Popular Xina]] cridat també "visita de pau a Xina" i els seus militants es van trobar amb el President de Xina [[Hu Jintao]] i amb diversos membres del Partit Comunista de Xina i tots dos es van comprometre a treballar junts per la reunificació pacífica de Xina i Taiwan.
1.123.232

modificacions