Laringe: diferència entre les revisions

* '''Ajuda a la respiració'''. Durant la inspiració, la laringe eixampla el seu espai intern facilitant així el subsegüent flux d'aire als pulmons. Durant una inspiració reposada i tranquil·la, els plecs vocals s'abdueixen només molt lleugerament (posició intermèdia). Una inspiració forçada, en canvi, farà que els plecs vocals s'abdueixin cap a una posició més exterior (posició lateral) i així augmentarà considerablement la capacitat de la via d'aire. Durant una expiració reposada, la laringe es mou en la seva totalitat cap amunt.

* '''Ajuda a l'augment del rendiment muscular'''. Existeix l'anomenat ''reflex de tancament per esforç glòtic'', que es caracteritza per una adducció tensa i uniforme de la totalitat de la laringe, incloent-hi tant les plecs ventriculars com els vertaders plecs vocals; és el que passa quan es fa un esforç físic important. Blocant la caixa toràcica, els músculs toràcics i de la part superior del braç obtenen una fermesa mecànica que permet a una persona aixecar, empentar, o realitzar qualsevol activitat que exigeix més força a la cintura escapular. També en les activitats corporals que exigeixen una sortida brusca de l'aire, la laringe actua com un esfínter tancant, si cal amb molta força, la sortida de l'aire, per passar a alliberar l'aire expirat amb una gran pressió; ho podem observar en el tossir, esternudar i, a un nivell diferent, en els inicis de la fonació en la qual cal més pressió subglòtica. A més a més, quan la cavitat toràcica s'eixampla i es fixa, les vísceres abdominals es poden comprimir, la qual cosa ajuda a l'acte d'estossegar, defecar, orinar, etc.

 

És en la parla on la laringe assumeix tasques més delicades. Com la protecció de la via aèria i la regulació de la respiració continuen sent funcions vitals, això explica per què algunes estructures filogenètiques més antigues són activades per estructures nervioses d'aparició posterior.<ref>{{ref-llibre|cognom=Arauz|nom=J.C.|títol=La voz normal|pàgines=15|lloc=Buenos Aires| editorial=Médica Panamericana,|any=1992| editor=Jackson-Menaldi|capítol=Anatomía y fisiología de la producción vocal}}</ref> Tot i que la funció respiratòria de la laringe és vital, la seva adaptació per a la parla ha estat fonamental en l'aparició de la societat i la cultura humana. La laringe és la font fonamental de les complicades i interminables cadenes de sons, base de la parla.<ref>Gray, 1992: 1358</ref>