Almodis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Es desfà la revisió 18038152 de 37.133.238.41 (Discussió) Ermessenda es casà amb R. Borrell I
Línia 4:
 
== Context històric ==
En l'elaboració del dret feudal hi hagué dues dones que en van ser unes apassionades i defensores, dues comtesses del segle XI, [[Ermessenda de Carcassona]] i Almodis de la Marca. Ermessenda de Carcassona nasqué l'any 975, filla dels comtes de Carcassona, Roger i Adelaida. El 993 es casà amb el comte Ramon BerenguerBorrell I (972-1017). Fou una dona amb un gran prestigi i dotada pel govern, que li serví per ajudar al seu marit a reconstruir un país maldat per les incursions sarraïnes. Enviudà el 1017 i es convertí en tutora del seu fill, el futur comte Berenguer Ramon I, durant la seva minoria d'edat. El destí va voler que a la mort del seu fill esdevingués tutora del seu nét, el futur comte Ramon Berenguer I, i dels seus germans. Ella es convertí en governadora i usufructuària del comtat de Barcelona durant les dues tutories, i a més, com a vídua del comte de Barcelona i segons el dret de l'època, seguiria sent la senyora dels bisbats i comtats de Barcelona, Girona i Osona-Manresa mentre restés sense casar-se. Durant tot el temps que fou comtessa va defensar el dret públic i la vella llei. Ermessenda va actuar com a garant del dret, jutjava en nom de Déu i conjuntament amb el seu marit. Ella es definia en els textos judicials com a comtessa per la gràcia de Déu i assistida pels seus jutges dictava sentència i feia justícia. Així la trobem presidint un judici de forma solemne l'any 1000 al palau comtal de Barcelona, on una dona anomenada Madrona apel·la el tribunal demanant justícia, ja que el seu germà s'havia apropiat de la seva herència mentre ella era captiva dels sarraïns. La comtessa va declarar les següents paraules un cop escoltats els testimonis: "En nom de Déu i veneració del meu senyor Ramon, comte, jo, Ermessenda per la gràcia de Déu comtessa, conjuntament amb els meus jutges, consignem les vinyes i terres irrevocablement sota dret i propietat de Madrona. Ermessenda fa valer el seu dret per impartir justícia com a comtessa que va ser, i en aquest cas ho va fer a favor de la dona, ja que la llei existent per l'herència dels pares era que aquesta es repartís entre tots els fills i filles."<ref name=dones>{{ref-llibre|títol=Dones en el dret medieval: Ermessenda de Carcassona i Almodis de la Marca |lloc=Barcelona|editorial=[[Institut Català de les Dones]]|any=2013|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/icdones/menuitem.4b491b5fa301c8a439a72641b0c0e1a0/?vgnextoid=8e818c0bdc8df210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=8e818c0bdc8df210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default |consulta=22 d'agost de 2013}} </ref>
 
L'altra comtessa, Almodis de la Marca, nasqué l'any 1020, filla dels comtes llemosins Bernat I de la Marca i Amèlia de Rasès. El 1052 es casà amb el comte Ramon Berenguer I (1022-1076) en terceres núpcies. Fou un enamorament apassionat. Tots dos van abandonar els seus cònjuges respectius abans de contraure nou matrimoni, que fou així un casament per decisió pròpia i no imposat: per amor.<ref name=dones/>
Línia 27:
* l'infant [[Berenguer Ramon II]] ([[1053]]-[[1097]]), [[comte de Barcelona]]
* la infanta [[Sança de Barcelona]] (v [[1057]]-[[1095]]), casada vers el [[1069]] amb [[Guillem I de Cerdanya]], [[comte de Cerdanya]] i [[comte de Berga|Berga]]
* la infanta Agnès de Barcelona (v &nbsp;1056-d &nbsp;1071), casada el &nbsp;1070 &nbsp;amb el &nbsp;comte &nbsp;Guigues VII &nbsp;d'Albon
 
== Vida política ==