Miguel de Unamuno y Jugo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
m →Biografia: Correcció gramatical i d'estil |
||
Línia 23:
Nat al carrer Ronda del Nucli Antic de [[Bilbao]], Miguel era el tercer fill i primer home del matrimoni entre el comerciant Félix de Unamuno i la seva neboda Salomé Jugo. Als deu anys, en acabar els seus estudis al col·legi de Sant Nicolau i entrar a l'institut, és testimoni del setge de Bilbao durant la [[Tercera Guerra Carlina]] (cosa reflectida en la seva primera novel·la, "Paz en la guerra").
Estudià [[Filosofia i Lletres]] a la [[Universitat de Madrid]], i l'acabà amb la qualificació d'excel·lent el 1883, amb dinou anys. L'any següent es doctorà amb una tesi sobre l'[[èuscar]]: "Crítica del problema sobre l'origen i prehistòria de la raça basca", en la qual anticipa la seva idea sobre l'origen dels bascos, contrària a les afirmacions del [[nacionalisme basc]], que propugnava una raça basca no contaminada per altres races.
El [[1885]] començà a treballar en un col·legi com a professor de llatí i psicologia i va publicar un article titulat "De l'element alienígena en l'idioma basc" i un altre de costumista, "Guernica", augmentant la seva col·laboració el [[1886]] amb el "Noticiero de Bilbao".
El [[1888]] es presentà a la càtedra de psicologia, lògica i ètica de l'Institut de Bilbao
Va polemitzar amb Arana, que tot just iniciava la seva activitat nacionalista, que considerava a Unamuno com a basc però [[espanyolisme|espanyolista]], a causa del fet que Unamuno, tot i que havia escrit algunes obres en [[èuscar]], considerava aquesta llengua com a pròxima a desaparèixer i el bilingüisme com a impossible.<ref>{{ref-web|url=http://web.archive.org/20080402070925/www.geocities.com/tragicounamuno/ensayo8.htm|títol=Todo hombre es una guerra civil o la paradoja del vasquismo en Miguel de Unamuno<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
Línia 36:
=== Catedràtic de Grec ===
Passà els mesos hivernals dedicat a la preparació de les oposicions per a una càtedra de [[Grec antic|grec]] <ref>[http://compostela.blogspot.ca/2013/01/unamuno-profesor-de-griego.html En Compostela: Unamuno, profesor de griego] {{es}}</ref> a la [[Universitat de Salamanca]] que va obtenir. Fou aleshores quan va establir amistat amb [[Ángel Ganivet]] fins al suïcidi d'aquest el [[1898]]. El [[1901]] va ser nomenat rector de la Universitat de Salamanca.
El 1894 ingressa a l'Agrupació Socialista de Bilbao i col·labora en el setmanari ''Lucha de clases'' d'aquesta ciutat, fins que abandona el partit socialista el 1897 i entra en un període de gran depressió personal. L'any 1905 va fer una conferència en contra de la Llei de Jurisdiccions, al Teatre de la Zarzuela.
El 1914 el ministre d'Instrucció Pública el destitueix del rectorat per raons polítiques, i Unamuno es converteix en màrtir de l'oposició liberal. Col·laborà en el diari ''[[La Lucha]]'', nascut el 1916.<ref>{{ref-llibre |cognom=Solé i Sabaté|nom=Josep Maria |cognom2=Villarroya|nom2=Joan |capítol=Lluís Companys i Jover|títol=Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents|any=2003|editorial=Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|isbn=84-412-0885-9|pàgina=p. 99}}</ref> El 1920 és elegit pels seus companys
=== L'exili durant la Dictadura de Primo de Rivera ===
Els seus constants atacs al rei i al dictador [[Miguel Primo de Rivera|Primo de Rivera]] fan que aquest el
=== Unamuno durant la República ===
[[Fitxer:UnamunoCatalunya.jpg|thumb|300px|Miguel de Unamuno durant una conferència sobre Catalunya el 1932]]
Miguel de Unamuno es va presentar com a candidat a regidor per la coalició republicano-socialista durant les eleccions del [[2 d'abril]] de 1931, i va ser elegit.
El 1935 és nomenat ciutadà d'honor de la República. Com a conseqüència del seu desencant, expressa públicament les seves crítiques a la reforma agrària, la política religiosa, la classe política, el govern
=== La Guerra Civil ===
En iniciar-se la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]],
[[Fitxer:University of Salamanca.jpg|thumb|200px|Universitat de Salamanca]]
=== L'incident amb Millan-Astray ===
Línia 59:
Unamuno es va penedir públicament del seu suport a la sublevació. Durant l'acte d'obertura del curs acadèmic (que coincidia amb la celebració de la "Fiesta de la Raza") el [[12 d'octubre]] de [[1936]], al paranimf de la [[Universitat de Salamanca]], diversos oradors van deixar anar tòpics sobre l'«anti-Espanya». Un indignat Unamuno (presidia l'acte com a rector de la Universitat), que havia estat prenent apunts sense intenció de parlar, es va posar dret i va pronunciar un apassionat discurs.
«''S'ha parlat aquí de guerra internacional en defensa de la civilització cristiana; jo mateix ho
En aquest punt, el general [[José Millán-Astray]] (el qual sentia una profunda enemistat per Unamuno, que l'havia acusat inopinadament de corrupció), va començar a cridar: «''Puc parlar? Puc parlar?''». El seu escorta va presentar armes i algú del públic va cridar: «''Visca la mort!''» (lema de la Legió). Pel que, segons Ridruejo, va ser un exhibicionisme fredament calculat, Millán va parlar: «''Catalunya i el País Basc, el País Basc i Catalunya, són dos càncers en el cos de la nació! El feixisme, remei d'Espanya, ve a exterminar, tallant en la carn viva i sana com un fred bisturí!''». S'excità de tal manera
Furiós, Millán va cridar: «''Mori la intel·ligència!''». En un intent de calmar els ànims, el poeta [[José María Pemán]] va exclamar: «''No! Visca la intel·ligència! ¡Morin els mals intel·lectuals!''». Unamuno no es va acovardir i va concloure: «''Aquest és el temple de la intel·ligència! I jo
L'esposa de [[Francisco Franco|Franco]], [[Carmen Polo]], agafa del braç Unamuno i l'acompanya a
Aquell mateix dia, la corporació municipal es va reunir de forma secreta i va expulsar Unamuno. El proposant, el conseller Rubio Polo, va reclamar la seva expulsió "''...por España, en fin, apuñalada traidoramente por la pseudo-intelectualidad liberal-masónica cuya vida y pensamiento [...] sólo en la voluntad de venganza se mantuvo firme, en todo lo demás fue tornadiza, sinuosa y oscilante, no tuvo criterio, sino pasiones; no asentó afirmaciones, sino propuso dudas corrosivas; quiso conciliar lo inconciliable, el Catolicismo y la Reforma; y fue, añado yo, la envenenadora, la celestina de las inteligencias y las voluntades vírgenes de varias generaciones de escolares en Academias, Ateneos y Universidades''".<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/Unamuno/continua/siendo/celestina/antipatriota/elpepuesp/20061229elpepinac_20/Tes Unamuno continúa siendo "celestina" y "antipatriota". El PP rebutja deixar sense efecte l'acord municipal que va expulsar a l'escriptor del seu escó de conseller a Salamanca], reportatge del diari [[El País]], 29 de diciembre de 2006</ref> El 22 d'octubre, Franco firma el decret de destitució d'Unamuno com a rector.<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/13572721092135830532279/hisp03_urrutia07.pdf Un document excepcional: el ''manifest'' d'Unamuno a finals d'octubre-principios de novembre de 1936], per Manuel María Urrutia, de la [[Universitat de Deusto]].</ref>
|