Recinte Mundet: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Història: - Afegim la referència d'una font bibliogràfica (llibre) que aporta informació sobre aquest aspecte concret del Recinte Mundet. |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 5:
Des dels primers testimonis medievals fins avui les situacions i els usos que ha viscut l'espai ocupat pel Recinte Mundet han estat molt diversos. En els orígens medievals de la contrada, el terreny era predominat per les diverses dependències parroquials i municipals, amb protagonisme de les masies i de les cases senyorials que delimiten el Recinte o que s'hi han acabat integrant, com ara can Duran (on es va construir el Palau de les Heures), can Tarrida, la torre dels Frares (on actualment es troba la Fundació Albà), la finca Pallós...
Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] ([[1936]]-[[1939]] el [[Palau de les Heures]] va servir de residència del president [[Lluís Companys i Jover|Companys]], que havia marxat temporalment del seu pis de la Rambla de Catalunya, afectat per un bombardeig. També s'hi va construir un refugi antiaeri en forma de galeria que discorre sota el jardí posterior del palau. El túnel té uns 53 metres de longitud i va ser construït seguint la inclinació natural del terreny, amb una amplada d'entre 0,90 i 1,10 metres i d'uns gairebé 2,20 metres d'alçada.<ref name="ubnoti">{{ref-web| url=http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2012/07/083.html| títol=Mundet, un campus amb història| editor=Universitat de Barcelona| data=30 de juliol de 2012}}</ref> Després de la Guerra l'actual edifici de Llevant va ser el camp de concentració de presoners d'[[barri d'Horta|Horta]],<ref>{{Ref-llibre|cognom=Tribó i Traveria|nom=Gemma|títol=La Memòria històrica del Campus Mundet|url=|edició=|llengua=Català|any=2009|data=|editorial=Horsori|lloc=Barcelona|pàgines=162|isbn=9788496108592}}</ref>
L'any [[1954]], el president de la [[Diputació|Diputació de Barcelona]] es lamentava de la necessitat de remodelació de la [[Casa de Caritat de Barcelona|Casa de Caritat]] de la ciutat, que havia quedat obsoleta, i reflexionava sobre les dificultats per a la construcció d'un nou recinte. L'empresari empordanès [[Artur Mundet i Carbó|Artur Mundet]] es va fer ressò d'aquesta demanda i, des de [[Mèxic]], es va posar en contacte amb la institució per oferir una donació d'un milió de dòlars, 40 milions de pessetes de l'època, per a l'estudi i construcció d'unes noves instal·lacions a la [[Vall d'Hebron]]. Gràcies al seu patrocini, la Casa de la Caritat de Barcelona, també coneguda com a Llars Anna Gironella de Mundet, es va inaugurar el [[14 d'octubre]] de [[1957]] pel general [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]],<ref>{{ref-web| url=http://www.324.cat/noticia/221230| títol=Les Llars Mundet celebren mig segle de vida| editor=324.cat| data=14 d'octubre de 2007}}</ref> amb un conjunt d'edificis moderns i ben preparats destinats a l'atenció d'orfes, ancians, necessitats i malalts, entre els quals es trobava l'església de les Llars Mundet. De l'atenció als interns se n'encarregava personal religiós, concretamente les [[Filles de la Caritat]], que ja venien fent-ho des del 1880 a l'antic emplaçament del [[Raval]]. Hi varen romandre fins al 1994.<ref name="tesi">{{Citar tesi | cognom=García Gargallo | nom=Manuel | capítol=Comunitats femenines | urlcapítol=http://sites.google.com/site/garciman73/femenines-i | títol=L'Ensenyament de l'Església a la ciutat de Barcelona. Directori Estadístic | url=http://sites.google.com/site/garciman73/ | format=html | grau: Doctorat | llengua=català | editorial= UB | lloc= Barcelona | data=2002 | id= DP B. 26249-2006 | isbn=846-89835-43}}</ref>
| |||