Revisió del 13:47, 22 gen 2017 modifica Claudefà (discussió \| contribucions) Autopatrullats 135.561 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 22:34, 26 gen 2017 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.404 edits m Robot treu puntuació penjada després de referències Edició següent →
Línia 73: == Història == === De la parròquia a la cocatedral === Tot i que l'església de Sant Joan Baptista de Perpinyà està documentada des del [[927]],<ref>Puig 2008.</ref>, el temple actual es construí entre [[1324]] i [[1509]], al costat de l'església anterior dedicada, la de [[Sant Joan Vell de Perpinyà\|Sant Joan Vell]], que data dels segles XII-XIII (consagrada de nou el [[1246]], cosa que dóna fe d'una nova construcció d'aquesta església), conservada al costat nord de la catedral actual. La parròquia de Perpinyà havia estat creada a ran de la seva primera consagració documentada, l'any 1025, mentre que el [[1102]] el comte [[Guislabert II de Rosselló]] la va convertir en seu d'una comunitat de 14 canonges agustinians adscrits a sant [[Joan Baptista]], seguint un corrent del [[segle XI]] de creació de col·legiates relacionat amb la [[Reforma gregoriana]] en llocs que fan d'eix comercial i humà i que estan experimentant un creixement i desenvolupament important. Alhora, aquest fet dóna testimoni de la voluntat del comte de desenvolupar, promoure i impulsar la capital rossellonesa. Des del [[1230]] era unida a la seu episcopal d'[[Bisbat d'Elna\|Elna]]: aquell any el [[Bisbat d'Elna\|bisbe d'Elna]] declara Sant Joan Baptista de Perpinyà ''Capella major'' del bisbat, i hi associa la seu episcopal al capítol de canonges de l'església de Samt Joan Baptista. Just després, el 1244, emergeix una nova parròquia perpinyanenca, la de [[Sant Jaume del Puig\|Sant Jaume]], inicialment dedicada a [[Sant Jaume]] i [[Sant Lluc]], i al llarg del segle següent es creen les de [[Santa Maria de la Real (Perpinyà)\|Santa Maria la Real]] i [[Sant Mateu de Perpinyà\|Sant Mateu]]; amb aquestes noves parròquies, es referma el paper de Sant Joan Baptista com a capella major del bisbat i deixa veure que s'ha fet el primer pas per a la seva posterior conversió en catedral (de fet, cocatedral, ja que l'església d'[[Elna]] ha mantingut sempre el seu caràcter catedralici). El 1324, quan la ciutat de Perpinyà es convertí de fet en capital del [[Regne de Mallorca]], el rei [[Sanç I de Mallorca\|Sanç]] començà a bastir el nou edifici amb la intenció de convertir-lo en la futura seu principal de la diòcesi.

Sant Joan Baptista de Perpinyà: diferència entre les revisions