Estatisme: diferència entre les revisions

L'estatisme pot ser portat en menor o major grau, en diferents àmbits i amb diferents objectius. Pot referir-se a la intervenció de l'Estat en l'[[economia]] per a, per exemple, no deixar que evolucioni només en funció del màxim [[benefici econòmic]] de l'empresari i que tingui també objectius de [[benefici social]], per a lluitar contra la creixent desigualtat de classes o per a protegir l'economia local front adavant la forana o per a protegir les petites [[empreses]] frontenfront ade les grans. Alguns exemples poden ser les empreses públiques, el proteccionisme, l'intervencionisme monetari, les taxes, els bonus i els mallusmalus. Però també és estatisme, encara que d'un altresaltre tipus, social, la voluntat del govern de sotmetre la societat sota el seu control o la d'imposar la seva moral. També és un tipus d'estatisme el fet de voler utilitzar l'Estat per a beneficis particulars.

Al [[segle XX]] alguns Estats [[totalitarisme|totalitaris]], com el [[nazisme]] de [[Hitler]], el [[nacionalcatolicisme]] de [[Franco]], el [[feixisme]] de [[Mussolini]] o el [[comunisme]] de [[Stalin]], van portar l'estatisme a l'extrem, de manera que una sola persona, o un [[partit polític]], [[govern]]ant un Estat es considerava amb el dret de dirigir la voluntat de tots els ciutadans, apropiant-se o depravant l'opinió pública, mitjançant la [[propaganda]] o per altres medismitjans. Així, aquests Estats es convertien en el principal medimitjà de difusió de la [[informació]] i de la visió del món des del punt de vista únicament del governant.