Camarón de la Isla: diferència entre les revisions

Quan era nen va estudiar en el col·legi del Liceu, secció beneficència, fins que va deixar l'escola per ajudar al seu pare, qui era un gran aficionat al Cant Flamenc, en la fraga on treballava. La casa dels Monge era visitada per grans artistes d'aquella època en tota Andalusia al seu pas per San Fernando i allà José (Camarón de la Isla) va començar a escoltar a grans artistes com [[Manolo Caracol]] o [[Antonio Mairena]]. Quan el seu pare va morir a causa de l'asma, sent encara molt jove, la família va passar per dificultats econòmiques, per això només quan tenia set anys Camarón ja va començar a cantar flamenc en diferents tavernes i en l'estació del tramvia de Sant Fernando. L'any 1958 començà a cantar de forma esporàdica en la Venta de Vargas de Sant Fernando. Ho feia per les tardes, ja que a causa de la seva curta edat no podia fer-ho per les nits. Allà l'escolten per primera vegada els grans cantaors de la terra.

L'any 1955, a la primerenca edat deals cinc anys, va actuar per primera vegada en una companyia que muntava una escola anomenada ''Los Hermanitos'' a Sant Fernando. Amb dotze anys, l'any 1962 guanyà el premi del "''Concurs de Flamenc del Festival'' de Montilla (Còrdova). Comença a estendre's la seva fama i s'inicia com a professional en el món del cant en companyia del seu millor amic d'aleshores, el cantant Rancapino. Junts visiten les fires més importants d'Andalusia, demostrant el seu art, en les casetes en les quals actuaven. Des d'aleshores, va cantar junt amb Dolores Vargas i la Singla, entre d'altres, i va fer diverses gires per Europa i Amèrica, enrolat en la companyia de [[Juanito Valderrama]]. L'any 1966 va guanyar el primer premi en el ''Festival de Cante Jondo de Mairena del Alcor"'', posteriorment es trasllada a Madrid amb Miguel de los Santos.