Euskal Sozialista Biltzarrea: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{Infotaula d'organització}} |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula d'organització}}
'''ESB''' acrònim d{{'}}'''Euskal Sozialista Biltzarrea''' (''Convergència Socialista Basca'') fou un partit polític basc d'ideologia [[socialista]] i [[nacionalista]] que participà en la creació d'[[Herri Batasuna]].
ESB nasqué el 6 de juny de 1976 a [[Arantzazu]] com a resultat de la unió de diversos grups polítics preexistents de caràcter [[nacionalista]] i [[socialista]].<ref>{{cita web|autor=Carlos Caballero Basáñez|título=Euskal Sozialista Biltzarrea-Partido Socialista Vasco. Antecedentes.|url=http://www.euskomedia.org/aunamendi/143759/125413|fechaacceso=16 de desembre de 2012|obra=Enciclopedia Vasca Auñamendi|fecha=2006|cita=''Tras celebrar el 6 de junio de 1976 su Primer Congreso en Arantzatzu, hace su presentación pública el 11 de junio''}}</ref>.<ref>{{cita web|autor=Jesús Ceberio|título=Presentado en Vitoria el grupo "Convergencia Socialista Vasca"|url= http://elpais.com/diario/1976/06/13/espana/203464819_850215.html|fechaacceso=4 de septiembre de 2012|obra=[[El País]]|fecha=13 de junio de 1976|cita=''Según reza la propaganda oficial de los promotores ESB, trata de agrupar a «la mayoría de las corrientes de opinión socialista de obediencia vasca no violenta», par a añadir, más adelante, que «esta entidad política recoge como suyo el propósito de aglutinar a toda la izquierda vasca no sucursalista, así como sentar las bases futuras de un frente más amplio de unión vasca»''}}</ref> Entre els grups que integraren ESB destacaven dos: el [[Moviment Socialista d'Euskadi]], una escissió del sindicat nacionalista [[ELA-STV]],<ref>{{cita web|autor=Igor Ahedo Gurrutxaga|título=Solidaridad de Trabajadores Vascos|url=http://www.euskomedia.org/aunamendi/26979?q=Euskal+Sozialista+Biltzarra&numreg=1&start=0|fechaacceso=16 de julio de 2012|obra=Enciclopedia Vasca Auñamendi|fecha=2011|cita=''Este sector, ELA-MSE configurará finalmente Eusko Sozialista Biltzarra''}}</ref> pel que rebien el malnom d'''eladios''; i el grup Aintzina, que estava format per alguns fundadors de la primitiva [[ETA]] escindits d'aquesta organització i agrupats entorn de [[José Luis Álvarez Enparantza]] (''[[Txillardegi]]'') i la revista ''Branka'';{{sfn|Fernández Soldevilla|López Romo|2012|p=102}}<ref>{{cita web|autor=Carlos Caballero Basáñez|título=ESB-PSV. Antecedentes|url=http://www.euskomedia.org/aunamendi/143759/125413|fechaacceso=16 de julio de 2012|obra=Enciclopedia Vasca Auñamendi|fecha=2011|cita=''no fue aceptado por la tendencia representada en quienes defendían las líneas fundacionales de ETA y editaban la revista BRANKA por lo que la misma abandonó ETA en 1967 para acabar formando el grupo autodenominado AINTZINA, dirigido fundamentalmente por José Luis Alvárez Emparantza (Txillardegi)''}}</ref>
Aquest partit polític va sorgir amb la idea de cobrir un espai polític nacionalista entre el nacionalisme conservador i moderat del [[PNB]] i l'esquerra abertzale de caràcter [[marxista]]-[[leninista]] del bloc [[KAS]]; amb un ideari socialista. En el seu I Congrés de juny de 1976 es definiren com a ''partit polític del sud d'[[Euskal Herria]], socialista, no revolucionari, [[abertzale]] i [[euskaldun]]''. Després de ser legalitzat al març de 1977, ESB va celebrar el seu II Congrés, en el qual va decidir participar en les eleccions legislatives de 1977, primeres de la democràcia, oposant-se a l'abstenció propugnada pel bloc [[KAS]]. Adopten en castellà el nom de Partit Socialista Basc (PSB) i van establir la seva seu oficial a [[Pamplona]], [[Navarra]]. El partit es va declarar defensor d'un [[socialisme autogestionari|socialisme democràtic i autogestionari]], oposat al marxisme que associaven amb l'estat totalitari i centralista. Referent a la qüestió basca, ESB-PSB defensava la sobirania del [[País Basc]] més que la independència, entenent que com a mínim l'estat espanyol havia de retornar l'autonomia de la [[Segona República espanyola]], a més dels [[dret foral|drets forals]] arrabassats durant els segles XIX i XX. Mantenia que el procés autonòmic basc havia de desvincular-se del procés constitucional espanyol i entendre's com una negociació d'igual a igual entre un poder autonòmic basc restaurat i el nou poder central constituït en [[Espanya]].
Linha 26 ⟶ 25:
Però les exigències d'ESB no es van materialitzar, a més els seus militants van quedar marginats en la confecció de les llistes electorals al Parlament Autònom Basc, LAIA va abandonar la coalició; i això va dur finalment a ESB a desvincular-se també d'HB i a recomanar als seus militants i simpatitzants que s'abstinguessin en les eleccions autonòmiques de febrer de 1980. [[Herri Batasuna]], reduïda pràcticament a [[KAS]] va pagar un preu electoral baix, ja que va perdre solament 35.000 vots, malgrat l'abandó de [[LAIA]] i d'ESB. Encara que en un primer moment ESB va tractar d'organitzar una altra [[Herri Batasuna]] amb estratègia diferent, aquesta idea va acabar sent inviable i ESB va desaparèixer poc després; encara que encara avui dia segueix figurant en el registre de partits polítics.
== Referències ==
{{referències}}
[[Categoria:Partits polítics del País Basc]]
[[Categoria:Partits polítics del Moviment d'Alliberament Nacional Basc]]
| |||