Yoko Ono: diferència entre les revisions

|origen = {{JAP}}, [[Tòquio]]

|ocupacio = [[cantant]], [[compositor]], activista

|discografica = [[EMI]], Apple

|artistes_relacionats = [[The Beatles]], [[John Lennon]], [[Paul McCartney]]

Entre el 1951-1954 Yoko Ono va ser admesa a la [[Gakushuin University]] com a primera estudiant dona en filosofia. En aquesta institució, adopta coneixement sobre l’l'[[existencialisme]], el [[marxisme]] i d’altres disciplines filosòfiques, a més a més d’idees pacifistes, conceptes que seran molt influents en la seva obra. Poc després abandona la universitat i es traslladarà a Nova York per retrobar-se amb la seva família i es matricula a Sarah Lawrence College, especialitzant-se en composició i poesia contemporània on pocs anys després abandonarà aquest estudis. En aquesta època de la seva vida va conèixer a persones que van ser molt importants en el desenvolupament de la seva obra com seria [[John Cage]], [[Toshi Ichiyanagi]], [[Morton Feldman]], [[Richard Maxfield]], [[David Tudor]] i [[Merce Cunningham]].

El 1959 Ono apareix per primera vegada davant d’un públic reduït amb la composició “Pesa Encesa" (''Lighting Piece''), on a partir d’aquest moment va començar a ser reconeguda com una artista independent i es converteix en un dels primers artistes que crea partitures per [[art d'acció|esdeveniments]].

Dos anys despès de la seva primera mostra en públic, crearà les seves "Pintures amb Instruccions" (''Instruction Paintings''),<ref>{{Ref-llibre|cognom = Ono|nom = Yoko|títol = Pomelo|url = |edició = |llengua = Castellàcastellà|data = 1964| editorial = Taller d'edicions|lloc = Tòquio|pàgines = |isbn = }}</ref> que també les mostrarà en la seva primera exposició individual a l'AG, galeria que [[George Maciunas]] posseeix a Nova York.

Yoko Ono tornarà a Tòquio on hi viurà del 1962 fins al 1964. Organitzarà en el Sogetsu Art Centre el seu primer concert i exposicions individuals on mostrarà més de la seva col·lecció d'“Instrucció per fer pintura” (''Instructions for Paintings''). En el mateix esdeveniment, Ono apareix en una ''[[performance]]'' de John Cage, el qual més endavant interpretarà més obres juntament també amb David Tudor. En aquest context Ono coneix a [[Anthony Cox]], amb el qual es casarà i tindrà la seva filla Kyoko Cox el 3 d’agost del 1963.

Ono i Lennon comencen a treballar artísticament el 1968 i crearan la seva primera ''performance'' conjunta, (''Acorn Event''), i interpreten obres anteriors de d'Ono, com “Peses bossa”. S’estrenen las dos primeres produccions filmo gràfiques conjuntes, “Dos verges” (''Two Virgins'') i "Pel·lícula nºnúm. 5 (Somriures)".

Aquesta gran compenetració de les seves persones crear un vincle molt especial entre els dos i contrauran matrimoni a Gibraltar el 20 de març. La seva pel·lícula "Violació" (''Rape'') es presenta aquell mateix mes. En lloc de gaudir de la lluna de mel, defensaran la pau mundial i interpretaran “Al llit per la pau” (''Bed-In for Peace'') en l’Hotell'Hotel Hilton d’Amsterdam. Durant la presentació de la mateixa ''performance'', en ''l’Hotel Queen Elizabeth'' de Montreal, gravant la cançó ''Give Pace a Chance'' i en 12 ciutats de tot el món, es col·loquen grans tanques publicitàries i pòsters en els quequals es pot llegir "La guerra ha acabat! (si tu vols)".

Yoko Ono en el 1971 filma les pel·lícules "Llibertat" (''Freedom''), "Mosca" (''Fly'') "Apoteosis" (''Apotheosis''), "Erecció" ''(Erection'' ) i "Imagine" ''(Imagina''), algunes d’elles produïdes amb col·laboració amb Lennon, i són projectades en diversos festivals de cine. Ono presenta la retrospectiva "''This is Not Here"'' en el Everson Museum de Syracuse (Nova York). En aquesta exposició, en la quequal col·labora Maciunas, es presenta per primera vegada “Event aigua" (''Watrer Event'') i “Laberint/Asombra” (''Amaze''), a més de diversos “Dispensadors" (''Dispensers'') en els quequals els visitants introdueixen monedes per obtenir càpsules plenes d’aire, ampolles i d’altres objectes.

En el 1972-1975 Yoko Ono i John Lennon reben el ''Positive Imagine of Women Award de la National Organization of Women'' per les seves cançons ''Women is the Nigger of the World'' i ''Sisters O sisters''. Es posa a la venda el primer àlbum pop de Ono, un doble LP titulat ''Approximately Infinite Universe''.

Yoko Ono va finançar la construcció i el manteniment del memorial ''Strawberry Fieldn'' al ''Central Park de Nova York'', just davant dels aparcaments Dakota, on van viure i va morir Lennon.<ref>{{Ref-web|url = http://yokoono.guggenheim-bilbao.es/|títol = Yoko Ono. Half- a- wind show. Retrospectiva| consulta = 11- 01-2016|llengua = Castellàcastellà| editor = |data = }}</ref> Es va dedicar oficialment el 9 d’octubre del 1985, el que hauria estat el seu 45 aniversari.

Ono crea la seva obra “Pintures amb instruccions”, les quals estan formades de textos on ella narra per qui les llegeixi segueixi cada un dels passos per crear el que ella diu però depenen del factor de qui ho fa.&nbsp; Va publicar un llibre d’artista ''Grapefruit'' (Pomelo) que conte algunes de les seves Instruccions seguin l’estètical'estètica oriental. [1]

Aquesta obra es va realitzar a Kioto, Toquio, Nova York i Londres. Els seus interpretes solen ser Yoko Ono, qui surt a l’escenaril'escenari, s’assenta i posa unes tisores davant d’ella. La qual demana al públic que vagin pujant d’un en un i li tallin un tros de roba ( d’on vulguin) i se’l quedin. No obstant, no és necessari, que l’intèrpretl'intèrpret sigui una dona. [7]

L'intèrpret s’assenta a l’escenaril'escenari amb un parell de tisores davant d’ell.

S’anuncia que el públic pot pujar a l’escenaril'escenari d’un en un i retallar un petit fragment de la roba de l'intèrpret i emportar-se’l.

L’intèrpretL'intèrpret perdura immòbil durant la pesa.

La pesa acaba quant l’intèrpretl'intèrpret vol.

En la performance de d'Ono ''Sky Piece to Jesus Christ'' (1965), els músics d’una orquestra són embolicats amb benes, mentre interpreten un concert, de tal manera que al final ja no poden continuar tocant. El títol no fa referència a temes cristians, sinó ha John Cage, la veneració del qual com a autor es posa en entredit. Per Ono, el cel constitueix l’emmarcamentl'emmarcament de la llibertat, com a contraposició als lligams interns i externs que es visualitzen en aquesta performance. [8]

L’objecteL'objecte interactiu conegut com a ''Ceiling Painting'', va ser una obra que es va exposar en la mostra dedicada a Yoko Ono el 1966 en la Indica Gallery de Londres. S’hi invita l’espectadorl'espectador a pujar mentalment a la part superior d’una escala blanca on una lupa, subjectada amb una cadena, penja d’un marc col·locat en el sostre. L’espectadorL'espectador utilitza la lupa per a descobrir unes “instruccions” en majúscules darrere el vidre emmarcat, que diuen: “SÍ” (YES). [9]

Ono va ser una cineasta experimental que va fer 16 curtmetratges entre el 1964 i el 1972, guanyant notorietat especial per una pel·lícula del 1966 Fluxus anomenat simplement No.4, sovint referit com ''Bottoms''. Els cinc anys i mig va fer la pel·lícula- Minute, consisteix en una sèrie de primers plans de les neteges humanes que caminen en una caminadora. La pantalla està dividida en quatre seccions gairebé iguals pels elements de l’esquerdal'esquerda Glútia i el plec gluti horitzontal. La banda sonora es compon d’entrevistes amb aquells que estan sent filmats, així com aquells que estan considerant unir-se al projecta. El 1996, l’empresal'empresa de fabricació de rellotge Seatch va produir un rellotge d’edició limitada que commemora aquesta pel·lícula. [11]