|
[[Fitxer:Street Scene - Salta - Argentina.jpg|thumb|right|Un [[Quiosc (comerç)|quiosc]] a [[Salta]] amb la seva oferta de tot tipus de publicacions periòdiques locals i d'arreu del món.]]
La '''premsa''' són els elements dels [[mitjà de comunicació de massa|mitjans de comunicació de massa]] que difonen [[notícia|notícies]] al [[públic general]]. Inclou els [[Impressió|mitjans impresos]], ([[diari]]s, [[revista|revistes]]), [[radiodifusió]] ([[ràdio]] i [[televisió]]), així com [[Internet]] ([[diari digital|diaris digitals]], [[bloc]]s, etc.), sempre que difonguin [[notícia|notícies]].
La '''premsa''' (també anomenada '''premsa escrita''') és el conjunt de publicacions [[Impressió|impreses]] en [[paper]] amb una certa periodicitat ([[dia|diària]], [[Setmana|setmanal]], [[Mes|mensual]], [[any|anual]]) destinades, bàsicament, a difondre [[informació]] de diferents tipus. La informació continguda a la premsa pot ser d'actualitat, històrica, generalista o relativa a un àmbit concret de la vida, o destinada a l'entreteniment ([[còmic]]s o [[passatemps]]). Podem distingir l'anomenada premsa diària (''diaris''), impresa en paper econòmic i sovint en blanc i negre (amb una única [[tinta]], habitualment negra); i les [[Revista|revistes]], que tenen, normalment, periodicitat setmanal o mensual i que estan impreses en paper d'alta qualitat i amb [[Fotografia|fotografies]] en [[color]] de bona qualitat. La premsa existeix des de l'aparició de la [[impremta]], essent el primer [[Mitjà de comunicació de massa|mitjà de comunicació de masses]] i el vehicle original del [[periodisme]].
== Mitjans impresos ==
Podem distingir l'anomenada premsa diària (''diaris''), impresa en paper econòmic i sovint en blanc i negre (amb una única [[tinta]], habitualment negra); i les [[Revista|revistes]], que tenen, normalment, periodicitat setmanal o mensual i que estan impreses en paper d'alta qualitat i amb [[Fotografia|fotografies]] en [[color]] de bona qualitat. La premsa existeix des de l'aparició de la [[impremta]], essent el primer [[Mitjà de comunicació de massa|mitjà de comunicació de masses]] i el vehicle original del [[periodisme]].
Encara que la informació sigui la seva funció més destacada, la premsa periòdica posseeix, com tot [[mitjà de comunicació]], les funcions d'informar, persuadir, promoure, formar opinió, educar i entretenir (habitualment resumides en la tríada informar, formar i entretenir).
|data = 26 d'abril del 2010
}}</ref>
== El diari ==
[[Fitxer:Newspaper_vendor.jpg|thumb|Venedor de diaris, a [[Paddington]], [[Londres]] (febrer de 2005).]]
[[Fitxer:Jornais1899.jpg|thumb|Venedors de diaris a [[Rio de Janeiro]] el [[1899]].]]
[[Fitxer:International_newspaper,_Rome_May_2005.jpg|thumb|Quiosc de premsa amb una secció internacional]]
De manera més específica, el diari és la publicació periòdica que presenta notícies (cròniques, reportatges), elaborades per [[Periodista|periodistes]], articles d'opinió o literaris i anuncis obra de [[Publicitat|publicistes]]. Els articles no signats que apareixen en un punt destacat del diari es consideren l'opinió de l'editor (''article editorial'', o simplement ''editorial''). A més, el diari acostuma a proporcionar informació diversa als seus lectors: [[Meteorologia|meteorològica]], [[Borsa|borsària]], d'oci o cultural (com programació de [[cinema]] i [[teatre]]), de serveis públics (com farmàcies de guàrdia, horaris i línies de transport o qüestions similars), i de vegades inclou tires còmiques i diversos tipus de [[passatemps]]. Les edicions dominicals solen incloure diversos tipus de suplements. A vegades, s'inclouen regals o diversos tipus de promocions comercials per incentivar la seva compra. Es distribueixen i venen en els quioscos i en altres llocs propis per a això; de vegades s'anuncien o reparteixen de manera ambulant.
El diari s'identifica per un nom, que apareix reproduït a la capçalera de la [[Primera plana (diaris)|primera plana]] juntament amb els [[titular]]s. Tradicionalment, les pàgines dels diaris s'anomenen ''planes''.
Diferents diaris rivalitzen a defensar diferents postures públiques (polítiques o ideològiques); tant si són òrgan oficial d'algun [[partit polític]] (premsa de partit), o l'òrgan d'expressió d'un grup de pressió econòmic (patronal, sindical) o religiós (premsa catòlica); com si es consideren independents. Al contrari, poden ser l'única expressió autoritzada en un [[Totalitarisme|règim totalitari]].
En gairebé tots els casos i en diferent mesura, els seus ingressos econòmics, a més del preu per exemplar que cobren als seus lectors i de la [[subscripció]] dels subscriptors que reben el diari en el seu domicili, es basen en la inserció de publicitat. I en alguns casos com el de la premsa gratuïta, la publicitat és l'única font de finançament.
Els diaris generalistes es destinen al públic en general, per la qual cosa el seu estil és clar i concís, i el seu contingut molt variat, però sempre dividit en dues seccions generals: informació i opinió, dividides al seu torn en subseccions: informació nacional, internacional, local, societat, cultura, ciència, salut, economia, esports, agenda, anuncis, etcètera i, en el cas de l'opinió dividida en: editorial, articles de fons, cartes al director, columnes, crítiques (cinematogràfica, televisiva, esportiva, teatral, musical), cròniques, humor gràfic, etc.
Alguns diaris han adquirit fama gràcies a l'acceptació d'alguna de les seves seccions en particular, ja sigui perquè la secció sigui destacada en comparació d'altres diaris, o que aquesta tingui algun distintiu peculiar; per exemple, un diari en pot atraure més clientela perquè la seva secció d'"anuncis classificats" té fama de ser molt més completa.
Els diaris poden estar més enfocats a temes específics com, per exemple, les finances (premsa econòmica), la política, la informació local (premsa local), els successos, els esdeveniments socials (premsa del cor), etc.; en aquest cas es parla de diaris especialitzats. A vegades s'utilitza una designació per colors: premsa groga o sensacionalista, premsa salmó o econòmica (pel color del paper en què s'imprimeixen alguns prestigiosos diaris financers), premsa del cor o rosa (la que tracta sobre la vida de persones famoses).
La premsa diària es distingeix per la [[impressió]] en [[paper]] barat, al contrari de les revistes, més il·lustrades, a tot color i impreses en paper de qualitat. Aquesta darrera forma de publicació ha experimentat una gran diversificació que li ha permès resistir millor a la competència dels mitjans de comunicació electrònics.
== Història ==
[[Fitxer:Relation Aller Fuernemmen und gedenckwuerdigen Historien (1609).jpg|thumb|Portada del ''Relation Aller Fuernemmen und gedenckwuerdigen Historien'' de l'any 1609, el primer diari]]
[[Fitxer:diari barcelona.jpeg|thumb|Portada del primer número del ''Diari de Barcelona'']]
Abans de la invenció de la impremta, els governants feien circular notícies regulars de les seves accions. [[Juli Cèsar]], durant la [[República Romana]], va manar de publicar a les principals ciutats una llista d'esdeveniments importants, anomenada ''Acta Diurna'' ("esdeveniments del dia"), que va aparèixer vers l'any [[59 aC]], per tal de mantenir informats els ciutadans. L<nowiki>'</nowiki>''Acta'', gravada en pedra o metall, es posava en llocs públics concorreguts, com els banys, i informava d'escàndols, campanyes militars, judicis i execucions, és considerada com el primer ''periòdic diari'' de la història.<ref name =wanHist >{{citar web
|url = http://www.wan-press.org/article2821.html
|títol = Newspapers: A Brief History
|consulta = 13 de juny del 2011
|llengua = anglès
|editor = World Association of Newspapers
|data = 2005
}}</ref>
A la [[Xina]] vers el final de la [[dinastia Han]] (segles II i III), el govern produïa uns fulls de notícies, anomenats [[tipao]] (邸报 [[pinyin]]: dǐ bào), que eren distribuïts entre els funcionaris de la cort. Entre el [[713]] i el [[734]], durant la [[dinastia Tang]], es va publicar el ''Kaiyuan Za Bao'' ("Butlletí de la Cort") que publicava notícies del govern essent ser escrit a mà sobre seda i llegit pels funcionaris del govern. La primera referència d'un periòdic privat publicat a [[Pequín]] data del [[1582]], durant les darreries de la [[dinastia Ming]].<ref name="brook xxi">Timothy Brook, '' The Confusions of Pleasure: Commerce and Culture in Ming China'', 1998 Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-22154-0. Pàgina xxi.</ref>
A Europa durant l'[[Edat moderna]] l'augment de la interacció transfronterera va crear una creixent necessitat d'informació que es va abordar amb fulls de notícies manuscrits. El [[1556]], el govern de la [[República de Venècia]] va fer la primera publicació mensual de notícies la "revista" ''Notizie scritte'' a un preu d'una ''gazette'' (aquesta [[Moneda (peça de metall)|moneda]] veneciana de [[plata]] acabaria per donar nom a la publicació).<ref name =wanHist /> Aquestes publicacions van ser butlletins escrits a mà que s'utilitzaven per a transmetre notícies polítiques, militars i econòmiques de manera ràpida i eficient a les ciutats italianes entre els segles XVI i XVIII, encara que incloïen algunes de les característiques dels diaris, generalment no són considerades veritables periòdics<ref>Infelise, Mario. "Roman Avvisi: Information and Politics in the Seventeenth Century." Court and Politics in Papal Rome, 1492–1700. Cambridge: Cambridge University Press, 2002. pàg. 212, 214, 216–217</ref>
No obstant això, cap d'aquestes publicacions compleixen plenament els criteris clàssics que caracteritzen els diaris atès que normalment no són destinades al públic en general i els temes tractats són restringits.
Tot i la invenció de la [[impremta]] a mitjans del [[segle XV]] no seria fins al [[segle XVII]] quan es produiria l'expansió de la premsa impresa, de fet el nom de “premsa” fa referència a la premsa d'impremta, l'aparell que s'utilitzava per imprimir.<ref>{{Ref-llibre
|cognom = Weber
|nom = Johannes
|títol = Strassburg, 1605: The Origins of the Newspaper in Europe
|data = 2006
|pàgines = 387–412 }}</ref>
Habitualment es considera que el primer diari imprès va ser el ''Relation aller Fürnemmen und gedenckwürdigen Historien'' publicat a partir del [[1605]] a [[Estrasburg]] per Johann Carolus<ref>{{cite web |url=http://www.uni-leipzig.de/%7Ehsk/pgs/jahrbuch/2005/Weber_Strassburg1605.pdf |title=Weber, Johannes: Straßburg 1605: Die Geburt der Zeitung, dins: ''Jahrbuch für Kommunikationsgeschichte'', Vol. 7 (2005), S. 3–27|language=alemany}}</ref><ref name =wan400 >{{citar web
|url = http://www.wan-press.org/article6476.html
|títol = Newspapers: 400 Years Young!
|consulta = 13 de juny del 2011
|llengua = anglès
|editor = World Association of Newspapers
}}</ref> En aquell moment, Estrasburg era una [[ciutat imperial lliure]] del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], el primer periòdic de l'[[Alemanya|Alemanya moderna]] va ser l<nowiki>'</nowiki>''Avisa Relation oder Zeitung'', publicat el 1609 a [[Wolfenbüttel]].
El diari més veterà que encara opera avui en dia és el ''Post- och Inrikes Tidningar'', el diari oficial de [[Suècia]], que va ser fundat el [[1645]]. A [[Barcelona]] el primer periòdic es va publicar l'[[1 d'octubre]] de [[1792]], el ''[[Diari de Barcelona]]'', imprès per [[Pere Pau Husson de Lapezaran]], un impressor d'origen napolità, i amb algunes interrupcions es va publicar fins a la [[Dècada de 1990|dècada dels noranta]] del [[segle XX]]. La generalització dels diaris va haver d'esperar a la societat industrial: va ser a partir de mitjan [[segle XIX]] quan es va experimentar un gran desenvolupament d'aquests mitjans.
El [[1884]], [[Ottmar Mergenthaler]] va concebre la idea de la [[linotip]], una màquina que modelava línies senceres de lletres amb [[plom]] líquid. Aquest invent va iniciar tota una època que va durar gairebé un [[segle]]. La invenció i la difusió del [[Telègraf elèctric|telègraf]] durant la segona meitat del segle XIX també tindria un impacte en la premsa atès que permetia l'enviament de les notícies en minuts a grans distàncies.
El 1962, el diari ''[[Los Angeles Times]]'' va començar a accelerar les seves linotips amb [[Cinta perforada|cintes perforades]] i [[Miniordinador|computadores]] [[Radio Corporation of America|RCA]], després d'automatitzar l'alineació i els hifenes en el text en columnes. Això va augmentar l'eficiència dels operadors manuals de les linotips en un 40%. El [[1973]], la companyia Harris Corporation va introduir terminals de correcció electrònics, (l'inici del [[WYSIWYG]]) que ràpidament van ser imitats per altres companyies com ATEX i [[Digital Equipment Corporation]] entre d'altres. Aquestes terminals lliuraven tires de text sobre pel·lícula (l'anomenada lletra freda, que va reemplaçar a la lletra calenta de les linotips).
=== Història de la Premsa a Catalunya ===
{{AP|Història de la premsa a Catalunya}}
La premsa [[Catalunya|catalana]] es va convertir, al llarg del segle XIX, en un [[mitjà de comunicació de masses]] amb la proliferació de capçaleres. L'anomenada edat d'or de la premsa catalana se situa entre el 1890 i el 1920, període en el qual es van consolidar els diaris que adoptaven els conceptes moderns d'[[objectivitat]] i [[imparcialitat]].<ref name="culturcat">{{citar web |url=http://www20.gencat.cat//portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=ba1db080776d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=ba1db080776d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=30c4c38352378210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |títol=Els orígens de la premsa a Catalunya |consulta=17 de novembre de 2012 |editor=Culturcat ([[Generalitat de Catalunya]]) }}</ref>
== Format ==
La [[Mida de paper|mida del paper]] de la premsa varia molt tot presentant particularitats segons els països, tanmateix hi ha una tendència a reduir la mida de paper per abaratir el cost:<ref>{{citar web
|url = http://www.wan-ifra.org/events/publish-asia-2011/ceo-conference
|títol = CEO Conference. Three strategies to overcome the newspaper crisis
|consulta = 11 de juny del 2011
|llengua = anglès
|editor = World Association of Newspapers
|data = 2011
}}</ref><ref>[http://www.wan-ifra.org/system/files/field_event_file/PA2011_Brochure_13Apr11.pdf Three strategies to overcome the newspaper crisis], CEO Conference: Driving Future-proof
Media Growth, Day 1, 28 April 2011, Session 2. Driving growth in a fragmented media world. World Association of Newspapers.</ref>
* '''Full gran, mida llençol o ''broadsheet''''': 749 mm per 597 mm, utilitzat sovint per la premsa de qualitat. Als Estats Units predomina aquest format amb sis columnes, amb una estructura en fascicles (política, economia, esports, etc.) i una utilització important del color i de la informació gràfica,<ref name = Armentia >José Ignacio Armentia, ''[http://www.portalcomunicacion.com/uploads/pdf/7_cat.pdf Factors que determinen el disseny de la premsa diària]'', ISSN 2014-0576, portalcomunicació.com, [[Universitat Autònoma de Barcelona]]</ref> en són exemples ''USA Today'', ''[[The Washington Post]]'', ''[[The New York Times]]'', ''Chicago Tribune'' o ''The Boston Globe''. També ha estat el format tradicional dels diaris britànics de qualitat, en aquest cas amb vuit columnes, fins a mitjans de la [[dècada del 2000]] quan van començar a adoptar altres formats més petits per competir amb els diaris sensacionalistes i la premsa gratuïta que utilitzen aquest format,<ref name = Armentia /> però encara en queden alguns com ''[[The Daily Telegraph]]'', ''[[The Sunday Times]]'' o el ''[[Financial Times]]''. Entre els diaris francesos el llençol també és el format predominant, en aquest cas a set o vuit columnes.<ref name = Armentia />
* '''Nordisch''': 570 mm per 400 mm, és el format d'alguns dels principals diaris alemanys, tant de qualitat com el ''[[Süddeutsche Zeitung]]'' (el diari de qualitat de més tiratge d'Alemanya), el ''[[Frankfurter Allgemeine Zeitung]]'' o ''[[Die Welt]]'', però també del diari sensacionalista ''Bild'' que té el major tiratge d'exemplars d'Europa.<ref name = WAN2005 >{{citar web
|url = http://www.wan-press.org/article2825.html
|títol = World's 100 Largest Newspapers
|consulta = 11 de juny del 2011
|llengua = anglès
|editor = World Association of Newspapers
|data = 2005
}}</ref>
* '''Rhenish''': és un format comú entre els diaris alemanys amb diferents variants (350 mm per 510 mm, 350 mm per 520 mm i 360 mm per 530 mm). En són exemples el ''Westdeutsche Allgemeine Zeitung'' publicat a [[Essen]], el ''Rheinische Post'' de [[Düsseldorf]] o el ''Südwest-Presse'' d'[[Ulm]].
* '''Tabloide''': la meitat de la mida del llençol, 380 mm de llarg per 300 mm d'ample. En els països anglosaxons ha estat tradicionalment el format dels diaris sensacionalistes com ''The Sun'', ''Daily Mirror'' o ''News of the World'', sovint el terme ''tabloide'' s'utilitza com a sinònim de diari sensacionalista. Quan diaris de qualitat com ''[[The Independent]]'' primer i ''[[The Times]]'' més tard van passar a publicar-se en aquest format es va encunyar el terme ''compact'' per diferenciar-los dels tabloides.
* '''Berlinès''': de 470 mm per 315 mm. El format berlinès és utilitzat per molts diaris europeus, per exemple a Catalunya trobem ''[[La Vanguardia]]'' i ''[[El Periódico]]'', a [[França]] ''[[Le Monde]]'' i ''[[Le Figaro]]'', a [[Suïssa]] ''[[Le Temps]]'' o el ''[[Neue Zürcher Zeitung]]'', a [[Itàlia]] trobem ''[[La Repubblica]]'' i ''[[La Stampa]]'', a Espanya ''[[El Mundo]]'' i ''[[El País]]'', a [[Bèlgica]] ''Het Laatste Nieuws'' i ''[[Le Soir]]'', al [[Regne Unit]] ''[[The Guardian]]'' i ''[[The Observer]]'', a [[Portugal]] trobrem l<nowiki>'</nowiki>''Expresso'', a [[Croàcia]] el ''Večernji list'', a [[Sèrbia]] ''Politika'', etc. Malgrat el nom d'aquest format fa referència a la ciutat de [[Berlín]] hi ha molt pocs diaris en aquest format al país, en podem citar ''[[Die Tageszeitung]]'' i ''Junge Welt''.
== Difusió, circulació i audiència ==
Al nombre d'exemplars venuts en un sol dia se l'anomena difusió o circulació, i s'usa com una forma de definir les escales de preus per a la inserció dels anuncis publicitaris. A Catalunya existeix des de l'any [[2005]] la [[Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura]] (FUNDACC) que des del [[2007]] edita periòdicament un estudi d'audiències anomenat [[Baròmetre de la Comunicació i la Cultura]] basant-se en una [[Mostra estadística|mostra]] de 40.000 entrevistes als territoris de parla catalana.<ref>{{citar web
|url = http://www.fundacc.org/fundacc/ca/barometre/caracteristiques.html
|títol = Característiques tècniques
|consulta = 12 de juny del 2011
|llengua = català
|editor = [[Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura|FUNDACC]]
}}</ref> A nivell de l'estat espanyol coexisteixen dos sistemes per mesurar l'audiència de la premsa: el control de la difusió que fa l'[[Oficina de Justificació de la Difusió|OJD]], una empresa privada que audita els seus associats, i l'[[Estudi General de Mitjans|EGM]] que es fa mitjançant una enquesta amb una mostra de 30.000 entrevistes<ref>{{citar web
|url = http://www.aimc.es/-Universo-y-Muestra-.html
|títol = Universo y Muestra
|consulta = 12 de juny del 2011
|llengua = castellà
|editor = [[Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació|AIMC]]
}}</ref> a càrrec de l'[[Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació|AIMC]].
Segons dades de l'associació ''[[World Association of Newspapers]]'' del 2005, el [[Japó]] tenia cinc diaris amb difusions de més de 4 milions d'exemplars: ''[[Yomiuri Shimbun]]'' (més de 14 milions), ''Asahi Shimbun'' (més de 12 milions), ''Mainichi Shimbun'' (més de 5 milions), ''Nihon Keizai Shimbun'' i ''Chunichi Shimbun''. El segueix el diari sensacionalista alemany ''Bild'' amb una difusió de prop de 4 milions d'exemplars (3,8) que el fan la publicació de més difusió d'Europa. El segueixen amb més de dos milions d'exemplars el japonès ''Sankei Shimbun'', els xinesos ''Canako Xiaoxi'' i ''Renmin Ribao'' (Diari del poble, l'òrgan oficial del Partit Comunista Xinès) seguit del japonès ''Tokyo Sports'' i el sensacionalista britànic ''The Sun'' a l'onzena posició. A la dotzena posició hi havia el diari ''Chosun Ilbo'' de [[Corea del Sud]] seguit dels estatunitencs ''USA Today'' i ''[[The Wall Street Journal]]'', el britànic ''[[Daily Mail]]'' i els sud-coreans ''Joongang Ilbo'' i ''Dong-A Ilbo'' amb difusions per sobre dels 2 milions d'exemplars.<ref name = WAN2005 />
Hi ha països on hi ha la tendència a tenir diaris que es difonen per tot el seu territori, la Gran Bretanya n'és un exemple proper, però d'altres tenen una estructura de difusió regional, així tenim que a [[França]] la premsa regional presenta uns nivells de difusió parells a la de la premsa [[París|parisenca]], el mateix passa als Estats Units, el [[Canadà]] o [[Alemanya]] (amb l'excepció del sensacionalista ''Bild'').
=== Catalunya ===
A Catalunya, segons el [[Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya|Departament de Cultura]] de la [[Generalitat de Catalunya]], l'any 2007 hi havia 25 capçaleres de diari, de les quals 10 en català i 12 gratuïtes, amb una audiència de 2.706.000 lectors. I el 2006 havia 144 capçaleres de revistes i setmanaris, de les quals 74 eren en català i 60 gratuïtes, amb una audiència de 2.296.000 lectors.<ref>{{citar web
|url = http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/Cultura/Documents/Arxiu/Arxius%20GT/Xifres_Culturals_CAT.pdf
|títol = 2008 Xifres culturals de Catalunya
|consulta = 12 de juny del 2011
|format = PDF
|llengua = català
|editor = [[Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya|Departament de Cultura]] de la [[Generalitat de Catalunya]]
}}</ref> Segons el [[Baròmetre de la Comunicació i la Cultura]] publicat el maig del 2011,<ref name = audmaig2011 >{{citar web
|url = http://www.fundacc.org/docroot/fundacc/pdf/resum_public_2a_onada11_barometre_cat.pdf
|títol = Resum 2a onada 2011. Baròmetre de la comunicació i la cultura. Catalunya
|consulta = 12 de juny del 2011,
|format = PDF
|llengua = català
|editor = Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura
|data = 31 de maig del 2011
}}</ref> l'audiència dels diaris era de 2.820.000 persones (el 29,3% utilitzaven el català i el 85,2% l'espanyol), mentre que la de les revistes i altres publicacions periòdiques era de 4.297.000 persones (el 48,7% utilitzava el català i el 76,3% l'espanyol).
Els diaris amb més difusió i més lectors de Catalunya són ''[[La Vanguardia]]'' i ''[[El Periódico]]''. En [[català]] les majors audiències corresponen a l<nowiki>'</nowiki>''[[Avui]]'', ''[[El Punt]]'' i la versió catalana d<nowiki>'</nowiki>''El Periódico''.<ref name = audmaig2011 /> Del [[Diari Ara|diari ''Ara'']] i de la recent aparició el maig del 2011 de la versió catalana de ''La Vanguardia'' encara no hi ha dades d'audiència ni al Baròmentre de la FUNDACC ni a l'EGM. Pel que fa a la difusió dels diaris en català, segons les dades de l'OJD del 2010,<ref>{{citar web
|url = http://www.ojd.es/OJD/Portal/diarios_ojd/_4DOSpuiQo1Y_FOivPcLIIA
|títol = Diarios
|consulta = 13 de juny del 2011
|llengua = castellà
|editor = [[Oficina de Justificació de la Difusió|OJD]]
|data = 2010
}}</ref> l<nowiki>'</nowiki>''Ara'' tindria un [[tiratge]] mitjà de 30.737 exemplars i una difusió mitjana de 17.819, l<nowiki>'</nowiki>''Avui'' 29.993 i 22.200 i ''El Punt'' 26.903 i 20.571 exemplars respectivament. (No hi ha dades separades per a la versió catalana de ''El Periódico''.)
''Evolució de la difusió de la premsa diària a Catalunya''<ref>{{citar web
|url = http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=772
|títol = Difusió de la premsa diària (1). 2002-2006
|consulta = 12 de juny del 2011
|llengua = català
|editor = [[Institut d'Estadística de Catalunya|Idescat]]
}}</ref>
<timeline>
Colors=
id:lightgrey value:gray(0.9)
id:darkgrey value:gray(0.7)
id:sfondo value:rgb(1,1,1)
id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)
ImageSize = width:350 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:800000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:100000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:25000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo
BarData=
bar:2002 text:2002
bar:2003 text:2003
bar:2004 text:2004
bar:2005 text:2005
bar:2006 text:2006
PlotData=
color:barra width:30 align:left
bar:2002 from:0 till: 746649
bar:2003 from:0 till: 738568
bar:2004 from:0 till: 750930
bar:2005 from:0 till: 736122
bar:2006 from:0 till: 725916
PlotData=
bar:2002 at: 746649 fontsize:S text: 746649 shift:(-8,5)
bar:2003 at: 738568 fontsize:S text: 738568 shift:(-10,5)
bar:2004 at: 750930 fontsize:S text: 750930 shift:(-10,5)
bar:2005 at: 736122 fontsize:S text: 736122 shift:(-10,5)
bar:2006 at: 725916 fontsize:S text: 725916 shift:(-10,5)
TextData=
fontsize:S pos:(20,20)
text:font Idescat - Elaboració gràfica pròpia
</timeline>
=== Illes Balears ===
A les [[Illes Balears]], segons el [[Baròmetre de la Comunicació i la Cultura]] publicat el maig del 2011,<ref name = bar52011IB>{{citar web
|url = http://www.fundacc.org/docroot/fundacc/pdf/resum_public_2a_onada11_barometre_bal.pdf
|títol = Resum 2a onada 2011. Baròmetre de la comunicació i la cultura. Illes Balears
|consulta = 12 de juny del 2011,
|format = PDF
|llengua = català
|editor = Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura
|data = 31 de maig del 2011
}}</ref> l'audiència dels diaris era de 488.000 persones (el 3,5% utilitzaven el català i el 98,6% l'espanyol), mentre que la de les revistes i altres publicacions periòdiques era de 670.000 persones (el 26,5% utilitzava el català i el 87,8% l'espanyol). El Diari més llegit és ''[[Última Hora]]'' seguit del ''[[Diario de Mallorca]]'',<ref name = bar52011IB /> en català hi ha el ''[[Diari de Balears]]''.
=== País Valencià ===
Al [[País Valencià]], segons el [[Baròmetre de la Comunicació i la Cultura]] publicat el febrer del 2009,<ref name = bar2009PV >{{citar web
|url = http://www.fundacc.org/docroot/fundacc/pdf/resum_public_1a_onada09_barometre_val.pdf
|títol = Resum 1a onada 2009. Baròmetre de la comunicació i la cultura. País Valencià
|consulta = 12 de juny del 2011,
|format = PDF
|llengua = català
|editor = Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura
|data = 26 de febrer del 2009
}}</ref> l'audiència dels diaris era d'1.279.000 persones (el 0,2% utilitzaven el català i el 98,3% l'espanyol), mentre que la de les revistes i altres publicacions periòdiques era d'1.944.000 persones (el 3,0% utilitzava el català i el 93,9% l'espanyol). El diari més llegit és ''[[Levante-EMV]]'' seguit del diari esportiu ''[[Marca (diari)|Marca]]'', els lectors de Levante-EMV es concentren a la província de València, a la d'Alacant el diari més llegit és ''[[Información]]'' mentre que a la de Castelló ho és ''[[El Periódico Mediterráneo]]''.<ref name = bar2009PV />
== El futur dels diaris ==
[[Fitxer:Newspapers.jpg|thumb|El diari israelià ''Haaretz'' en les seves edicions en [[hebreu]] i en [[anglès]]]]
Fins a l'aparició dels diaris gratuïts de qualitat, els estudis de mercat indicaven una caiguda imparable de la venda de diaris i de la seva lectura en general, però amb l'entrada de la premsa gratuïta créixer la lectura de diaris, i es va produir un repunt en les vendes dels de pagament.
L'audiència general està en una lenta disminució en molts països desenvolupats degut a la creixent competició de la televisió i la Xarxa (que competeix per la publicitat, especialment els anuncis de treball). Cal dir, però, que davant els mitjans audiovisuals, la premsa escrita presenta l'avantatge de donar més detalls sobre les notícies i d'informar normalment des d'una altra perspectiva sobre els esdeveniments, és el que es diuen mitjans o freds i mitjans calents. El Congrés Mundial de Diaris, anual, que es convocà en la seva 57a edició a Nova York el juny de 2004, va reportar que la difusió va pujar en només 35 de 208 països estudiats, majoritàriament en països en desenvolupament, sobretot la Xina. Aquests són alguns dades utilitzades per l'estudi:
* Xina: 85.000.000 còpies distribuïdes en total al dia
* Índia: 72.000.000 còpies distribuïdes en total al dia
* Japó: 70.000.000 còpies distribuïdes en total al dia
* EUA: 55.000.000 còpies distribuïdes en total al dia
* Disminució en un 2,2% de la difusió total en 13 dels 15 països de la Unió Europea abans de l'1 de maig de 2004, amb baixes d'un 7,8% a Irlanda, 4,7% a Gran Bretanya, i 4% a Portugal.
* Creixement en un 16% dels diaris lliures / gratuïts al llarg del 2003
Molts diaris britànics de fulla gran estan canviant al format tabloide, ja que això sembla atraure lectors més joves.
Els diaris impresos es complementen en l'actualitat mitjançant edicions digitals per [[internet]], que s'actualitzen amb major periodicitat que la diària (fet que s'indica amb l'hora i el minut de la versió actualitzada), i permeten una difusió mundial. Alguns només es presenten en aquest format electrònic, sense suport de paper.
; L'impacte de la TV i internet
A finals de la [[dècada del 1990]] la disponibilitat de notícies 24 hores del dia a través dels canals de televisió dedicats a la informació, com el canal [[3/24]] de [[Televisió de Catalunya]], i l'aparició de mitjans d'informació a través d'[[internet]], com [[VilaWeb]], van provocar un qüestionament del [[model de negoci]] de la majoria dels diaris dels països desenvolupats. El [[tiratge]] de la premsa de pagament ha disminuït al mateix temps que els [[Ingrés|ingressos]] per publicitat, que constitueix el gruix dels ingressos de la majoria dels diaris, s'ha anat desplaçant vers els nous mitjans de comunicació, el que ha comportat una disminució general dels [[Benefici econòmic|beneficis]]. Molts diaris de tot el món va llançar edicions en línia en un intent de seguir o mantenir l'audiència.
No obstant això, a la resta del món, on la impressió i distribució són molt més barates, l'augment de l'alfabetització, l'increment de la classe mitjana i d'altres factors han compensat amb escreix les pèrdues degudes a l'aparició dels mitjans electrònics i l'audiència dels diaris continua creixent.<ref>{{citar web
| url = http://www.hindu.com/af/india60/stories/2007081550100300.htm
| títol = Newspaper futures: India and the world
| consulta = 12 de febrer del 2012
| cognom = Ram
| nom = N.
| llengua = anglès
| editor = The Hindu
| data = 15 d'agost del 2007
}}</ref>
== Referències ==
{{referències}}
== Vegeu també ==
| 