Pere Joan Barceló i Anguera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m #QQ16: Estandaritzant sintaxi de fitxer obsoleta |
reestructuració, reordenació en profunditat dels continguts; + ref |
||
Línia 7:
| data_defuncio = 3-[[4 de setembre]] del [[1743]] (als 60-61 anys)
| lloc_naixement = [[Marçà]]/[[Capçanes]] ([[El Priorat]])
| lloc_defuncio =[[Breisach|Breisach el Vell]]
| sepultura =
| alies = Carrasclet
| lleialtat = [[Fitxer:Flag_of_Catalonia.svg|20px|Corona d'Aragó]] [[Catalunya]]<br>[[Fitxer:Royal_Standard_of_the_King_of_France.svg|20px|Regne de França]] [[Regne de França]]<br>[[Fitxer:Flag of Austria.svg|20px|Àustria]] [[Arxiducat d'Àustria]]
| arma =
| periode_actiu = 1707-1743
| rang = Coronel
| unitat = [[Miquelet|Fuseller de muntanya]] i ''arquebusiers''
| comandaments =
| batalles = [[Guerra de Successió Espanyola]]<br>[[Guerra de la Quàdruple Aliança]]
| condecoracions =
| parents =
| altres_ocupacions = [[Carboner]]
}}
'''Pere Joan Barceló i Anguera''' ([[Marçà]]/[[Capçanes]], [[1682]] - [[Breisach|Breisach el Vell]], 3-[[4 de setembre]] del [[1743]]), conegut com a '''Carrasquet''' o '''Carrasclet''', fou un soldat
==Biografia==
Dies després però, a punt estigué d'assassinar un tinent coronel de cavalleria borbònic quan aquest l'insultà titllant-lo de ''rebelde''. Acabà capturat i empresonat a [[Falset]] el 14 d'octubre de 1714, però aconseguir escapar del presidi i fugí a la [[Serra de Llaberia]] on féu vida d'emboscat. Durant els següents reclutà una partida d'homes amb els quals assaltava combois fins que el febrer del 1717 el governador de Tarragona ordenà l'empresonament dels seus familiars, amenaçant de matar-los si el Carrasquet matava algun soldat borbònic durant els seus assalts a combois. Tot al llarg del 1717 els sometents de les viles tarragonines intentaren capturar al fugitiu, però tot fou en va. En aquest context es formà la Quàdruple Aliança, una coalició formada per Anglaterra, Holanda, Àustria i —inclús— França que pretenia frenar les pretensions expansionistes de Felip V al sud d'Itàlia. ▼
===La Guerra de Successió===
Pere Joan Barceló va lluitar a la [[Guerra de Successió a Catalunya]] des dels seus inicis el 1705 com a [[alferes]] de la companyia de fusellers que capitanejava el seu mateix pare Francesc Barceló.<ref name="Diccionari"/> Amb la seva partida de fusellers de muntanya, hostilitzà les viles governades per partidaris dels borbons a les comarques més meridionals del país. El 1713 ja era [[capità]] sota el comandament del coronel [[Antoni Vidal]].<ref name="Diccionari"/>
▲
== Orígens familiars ==▼
{{VT|Guerra de la Quàdruple Aliança}}
Mentrestant, les pretensions de Felip V de recuperar els territoris italians que havia cedit al [[Tractat d'Utrecht]] van motivar l'aliança de [[Regne de França|França]], [[Anglaterra]], [[Comtat d'Holanda|Holanda]] i [[Àustria]] contra el borbó espanyol. Per dur la imminent guerra a Catalunya, el 1718 el [[James Fitz-James Stuart|Duc de Berwick]] va començar a reclutar tropes entre els antics austriacistes catalans enviant-los cartes. Motivat per la possibilitat de canviar l'status quo de la guerra anterior, el Carrasquet deixà la seva partida de cent homes a les muntanyes del Priorat i es va dirigir a França el maig de 1718. Poc després les tropes espanyoles de Felip V envaïren el regne de Sicília provocant la [[Guerra de la Quàdruple Aliança]]. Berwick li atorgà el grau de [[coronel]] el 1718,<ref name="En Guàrdia 186"/> i el va posar al davant d'un dels dotze batallons d'''arquebusiers'' formats al Rosselló. El 1719 França va declarar formalment la guerra a Espanya i les seves tropes començaren la invasió: Els homes del Carrasquet serviren de fusellers de muntanya, obrint pas a les tropes franceses i assaltant els combois espanyols. Amb les armes i municions subministrades per França, va aconseguir alliberar els seus familiars empresonats a Falset, però no reeixí a salvar la seva mare.{{Citació necessària}}
[[Fitxer:DCP 0909.jpg|thumb|left|El [[Gegants de Reus|gegant Carrasclet]] de [[Reus]]]]▼
La llegenda del personatge es comença a forjar a partir d'aquest moment: de fet l'historiador [[Francesc de Castellví i Obando|Francesc de Castellví]] va relatar alguns dels seus fets d'armes transmesos oralment, alguns de dubtosa realitat. El Carrasquet va centrar la seva activitat al sud de Catalunya, a les comarques al voltant de la [[Serra de Llaberia]]: el [[Camp de Tarragona]], la [[Ribera d'Ebre]] i la [[Terra Alta]].<ref name="Diccionari"/> La propaganda filipista el titllava sovint de guerriller. El 1719 va intentar conquerir la ciutat de [[Valls]], però aquesta va resistir els embats gràcies a la milícia local (que seria el germen dels [[Història dels Mossos d'Esquadra|Mossos d'Esquadra]]) liderada per la família Veciana.<ref name="En Guàrdia 186"/> També va intentar conquerir [[Reus]].<ref name="Diccionari"/> Perseguit per nombroses tropes borbòniques, va travessar Catalunya passant per [[Montserrat]] fins arribar al [[Pallars]].<ref name="Diccionari"/> Paral·lelament, tampoc tingué sort la partida de [[Francesc Bernic]], que fou capturada per [[Josep Anton Martí]] a [[La Llacuna]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Arnabat i Mata |nom=Ramon |títol=Moviments de protesta i resistència a la fi de l'Antic Règim |url=http://books.google.cat/books?id=De7iAAAAMAAJ&q=bernic+Mart%C3%AD+1719&dq=bernic+Mart%C3%AD+1719&hl=ca&sa=X&ei=s5erUaToGOfA7AbGiYCQCQ&ved=0CFQQ6AEwBA |llengua= |editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat |data=1997 |pàgines=72 |isbn=8478268758}}</ref> En canvi les tropes franceses regulars sí van poder ocupar diverses comarques pirinenques, a les quals hi va restablir el sistema municipal català tradicional.<ref name="En Guàrdia 186"/> En finalitzar la campanya a finals de la tardor, el batalló del Carrasquet tornà al [[Rosselló]] per preparar la campanya de l'any següent.<ref name="En Guàrdia 186"/>
▲{{VT|Guerra de la Quàdruple Aliança}}
No obstant això, el gener de 1720 Felip V va abandonar les seves pretensions expansionistes, i va acabar retornant els regnes de [[Regne de Sardenya|Sardenya]] i [[Regne de Sicília|Sicília]].<ref name="En Guàrdia 186"/> Després de signar els pactes d'amnistia recíproca per a les tropes de cada bàndol, el batalló del Carrasquet seria llicenciat el 26 d'abril del 1720. França tenia la intenció de retornar els soldats catalans cap a Espanya, i tot i que va oferir a Barceló d'integrar-se a l'exèrcit regular francès amb el grau de coronel, aquest s'hi negà:<ref name="Diccionari"/> A [[Cotlliure]] ell i uns amics compren una [[fragata]] i s'embarca en direcció a [[Maó]], llavors una possessió anglesa, per dirigir-se després a [[Salou]] amb set homes a on hi va passar una setmana sense que se sàpiga el motiu.<ref name="En Guàrdia 186"/> Algunes fonts històriques indiquen que hauria intentat continuar la lluita, i que fins i tot va visitar altre cop al Priorat secretament.<ref name="Diccionari"/>
=== Exili a Viena ===
Pere Joan Barceló va arribar a Viena el 2 de febrer de 1720, a on l'emperador [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles VI]] va confirmar el seu grau de [[coronel]] i li va assignar la pensió corresponent. En aquesta època va morir el seu germà Josep Barceló, que sempre l'havia acompanyat.<ref name="Diccionari"/> Seguidament es va establir a [[Mugdia]] ([[Hongria]]), a on es dedicà al cultiu de les terres que li havia cedit la corona.<ref name="En Guàrdia 186"/><ref name="Diccionari"/> Malgrat tot, el 1725 es trobava a la ciutat de [[Buda (ciutat)|Buda]].
El [[1733]] es va enrolar de nou al servei militar i ja no deixaria l'exèrcit imperial fins a la seva mort. A petició de [[Ramon de Vilana-Perles]], el [[1734]], amb una companyia de catalans, va participar a la campanya per reconquerir el [[Regne de Nàpols]],<ref name="Diccionari"/> que havia estat novament envaït per Felip V pocs mesos abans. Després de la [[batalla de Bitonto]], fou fet presoner per les tropes borbòniques i empresonat a [[Cadis]].<ref name="En Guàrdia 186"/> Després de ser alliberat el [[1738]],<ref name="Diccionari"/> va retornar a Viena el [[1740]]. El [[1741]] la nova emperadriu [[Maria Teresa I d'Àustria]] li encarregà el comandament d'un batalló (en el qual hi havia altre cop nombrosos exiliats catalans) per lluitar contra els bavaresos.<ref name="Diccionari"/> Després li fou confiada una companyia de 64 exiliats catalans a la [[Caríntia]], però aquesta es va dissoldre 2 anys més tard el [[1742]].<ref name="En Guàrdia 186"/> Barceló va seguir com a coronel a les tropes regulars, i va acabar morint en combat la nit del 3 al 4 de setembre del 1743 en una [[illa fluvial]] del [[Rin]], aprop de [[Breisach|Breisach el Vell]] (actualment a [[Alemanya]]).<ref name="En Guàrdia 186"/>
Les seves despulles no es conserven ja que el cementiri a on estava enterrat fou destruït durant les guerres mundials.<ref name="En Guàrdia 186"/>
El sobrenom, tal i com se cita a les cròniques, era '''Carrasquet''' o '''Carrascot''', que deriva de la seva professió familiar, ja que era carboner de carrascles ([[carbó]] d'alzina).<ref name="En Guàrdia 186"/> Va ser al segle XX quan la historiografia el va citar com a '''Carrasclet'''.<ref name="En Guàrdia 186"/> Va ser l'únic coronel català del moment que, de fet, era analfabet.<ref name="En Guàrdia 186"/>
La majoria de dades històriques que es conserven d'ell provenen d'un [[manuscrit]] de [[Francesc de Castellví i Obando]] conservat a la [[Biblioteca de Catalunya]] o bé de còpies més o menys fidels d'aquest document. Probablement Castellví va entrevistar-se personalment amb Pere Joan Barceló. Provenia d'una família de moliners i [[carboner]]s del Molí d'en Barceló, o d'en Xacó -en el terme de [[Marçà]], però pertanyent a la parròquia de [[Capçanes]], on fou batejat en Pere Joan. El seu pare, Francesc Barceló, fou [[capità]], i el germà Josep [[tinent]], al regiment de fusellers de muntanya que comandava el coronel [[Antoni Vidal]], de la Ribera d'Ebre. Francesc va morir combatent a [[Móra d'Ebre]].<ref name="Diccionari"/>
▲[[Fitxer:DCP 0909.jpg|thumb|left|El [[Gegants de Reus|gegant Carrasclet]] de [[Reus]]]]
== Referències==
| |||