Pere Joan Barceló i Anguera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
m bot: -aprop +a prop |
||
Línia 43:
Pere Joan Barceló va arribar a Viena el 2 de febrer de 1720, a on l'emperador [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles VI]] va confirmar el seu grau de [[coronel]] i li va assignar la pensió corresponent. En aquesta època va morir el seu germà Josep Barceló, que sempre l'havia acompanyat.<ref name="Diccionari"/> Seguidament es va establir a [[Mugdia]] ([[Hongria]]), a on es dedicà al cultiu de les terres que li havia cedit la corona.<ref name="Diccionari"/><ref name="En Guàrdia 186"/> Malgrat tot, el 1725 es trobava a la ciutat de [[Buda (ciutat)|Buda]].
El [[1733]] es va enrolar de nou al servei militar i ja no deixaria l'exèrcit imperial fins a la seva mort. A petició de [[Ramon de Vilana-Perles]], el [[1734]] va participar a la campanya per reconquerir el [[Regne de Nàpols]] amb una companyia de catalans,<ref name="Diccionari"/> ja que havia estat novament envaït per Felip V pocs mesos abans. Després de la [[batalla de Bitonto]], fou fet presoner per les tropes borbòniques i empresonat a [[Cadis]].<ref name="En Guàrdia 186"/> Després de ser alliberat el [[1738]],<ref name="Diccionari"/> va retornar a Viena el [[1740]]. El [[1741]] la nova emperadriu [[Maria Teresa I d'Àustria]] li encarregà el comandament d'un batalló (en el qual hi havia altre cop nombrosos exiliats catalans) per lluitar contra els bavaresos.<ref name="Diccionari"/> Després li fou confiada una companyia de 64 exiliats catalans a la [[Caríntia]], però aquesta es va dissoldre 2 anys més tard el [[1742]].<ref name="En Guàrdia 186"/> Barceló va seguir com a coronel a les tropes regulars, i va acabar morint en combat la nit del 3 al 4 de setembre del 1743 en una [[illa fluvial]] del [[Rin]],
Les seves despulles no es conserven ja que el cementiri a on estava enterrat fou destruït durant les guerres mundials.<ref name="En Guàrdia 186"/>
| |||