Califat Fatimita: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Canvis menors, neteja, replaced: aquestos → aquests AWB
Cap resum de modificació
Línia 82:
La predicació ismaïlita fou, doncs, esotèrica: per als principiants, les ''veritats'' noves eren escasses i en general coincidien amb les admeses per l'ortodòxia, però, a poc a poc, se'ls anava apartant d'aquesta per acabar convencent-los de què llur raó pròpia guiada per una adequada exegesis, en què la ''càbala'' hi jugava molt, els portaria a la veritat absoluta. O acabaven convencent-los de tot el que posseïen pertanyis al ''seu'' imam i califa.
 
La propaganda d'aquestes doctrines tingué poc èxit a Orient, però triomfà a Occident, on un dels missioners fatimites, [[Abu-Abd-Al·lah aix-Xií|Abu-Abd-Al·lah]], assolí a convertir a les seves idees a la tribu tunisiana dels [[kutama]] i, amb ella com a base, acabar amb els [[aglàbides]]. Quan el triomf era ja segur cridà al seu cap, [[Ubayd-Al·lah al-Mahdí (fatimita)|Ubayd-Al·lah al-Mahdí]], que llavors estava a Egipte, perquè pogués fer-se càrrec del poder.
 
La ruta seguida per aquest corregué per l'interior del Sàhara, però en arribar a [[Sijilmassa]] fou detingut per la dinastia local que senyorejava per la ciutat, els [[Banu Midrar|midràrides]], i ficat en una masmorra, en la qual va haver de polemitzar amb els astròlegs dels seus enemics entorn de la vialitat de la missió que l'esperava. El seu fidel Abu Abd Allah l'alliberà del captiveri amb la força de les armes, el portà a la ciutat de [[Raqqada]] i el proclamà califa amb el nom d'al- Mahdí (El Messies). En agraïment pels serveis prestats, al- Mahdí féu assassinar a Abu Abd Allah i es consagrà al govern dels seus estats (909-[[934]]).