Clau (notació musical): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint plantilla:Viccionari-lateral
Línia 50:
{{Final columnes}}</div>]]
 
=== ja que donava la possibilitat de representar en el pentagrama sons una mica més aguts.{{sfn|Hiley|2001}}{{sfn|Abromont|2005|pp = ''28-40''}}
=== Clau de ''sol'' ===
El símbol emprat per representar aquesta clau prové d'una versió estilitzada de la lletra G, que en notació musical alfabètica representa la nota ''sol''. En concret, el signe es basa en una [[espiral]] semblada a una G, que va unida a una espècie de S. Aquesta clau situa en el pentagrama a la nota ''sol<sub>4</sub>'' (segons l'índex registral científic), G<sub>4</sub> (segons la notació anglosaxona) o ''sol<sub>3</sub>'' segons l'índex registral franc-belga<ref group="nota">Com el seu nom indica, l'índex acústic franc-belga s'utilitza a Bèlgica i França (i en algunes zones d'Espanya).</ref>
Es tracta de la nota ''sol'' que es troba quatre tecles blanques a la dreta del ''do'' central del piano. La clau de ''sol'', generalment utilitzada per representar [[To agut|sons aguts]],{{sfn|Michels|2009|p = ''67''}}{{sfn|Abromont|2005|pp = ''28-40''}} pot presentar dues posicions: a la segona i primera línia. Tal col·locació ve determinada per l'inici de l'espiral d'aquesta clau; si bé, en notació moderna l'última d'elles ha caigut en desús.
 
==== Clau de ''sol'' en segona ====
{| width=100% style="line-height: 125%
|-
| valign="top" width=11%| [[Fitxer:Treble clef with ref.svg|80px|Clau de sol en segona]]
| valign="top" width="" | [[Fitxer:Diatonic scale on C treble clef.png|thumb|right|250px|Escala diatònica de ''do'' en clau de ''sol'' en 2a. {{audio|Diatonic scale on C.mid|Reproduir}}]]
La clau de ''sol'' situada sobre la segona línia del [[pentagrama]] es denomina clau de ''sol'' en segona o simplement clau de ''sol''. En el Barroc era coneguda com a «clau italiana» i en anglès actualment es diu ''«G clef»'' («clau de ''sol''») o ''«treble clef»'' («clau per a aguts»).
 
En ser apropiada per representar sons aguts, apareix en la música per als instruments amb tessitures més altes; sobretot l'[[oboè]], la [[flauta]], el [[violí]], alguns instruments de percussió i la mà dreta del dels instruments de teclat (a diferència de la mà esquerra, que sol estar en clau de ''fa'').{{sfn|Sembos|2006|pp = ''23-26''}} En [[Veu (polifonia)|música vocal]], les veus de [[soprano]] i [[contralt]] estan en aquesta clau, si bé en els seus orígens no era així perquè cadascuna tenia una clau pròpia. La clau de ''sol'' és la més usada en l'actualitat.{{sfn|Michels|2009|p = ''67''}}
|}
 
==== Clau de ''sol'' en primera (en desús) ====
{| width=100% style=" line- height: 125%
|-
| valign="top" width=11%| [[Fitxer:French clef with ref.svg|80px|Clau de sol en primera]]
| valign="top" width=" " | [[Fitxer:Diatonic scale on C French violin clef.png|thumb|right|250px|Escala diatònica de ''do'' en clau de ''sol'' en 1a. {{audio|Diatonic scale on C sopranino clef.mid|Reproduir}}]]
La clau de ''sol'' situada sobre la primera línia del pentagrama es denomina clau de ''sol'' en primera o antigament «clau francesa» i «clau de violí», ja que s'utilitzava en les partitures per a violí.{{sfn|Michels|2009|p = ''67''}} Avui dia ha caigut en desús, però durant els [[Segle XVII|segles XVII]] i [[Segle XVIII|XVIII]] (sobretot a França) era costum escriure la música per a violí o flauta en la clau de ''sol'' en primera, ja que donava la possibilitat de representar en el pentagrama sons una mica més aguts.{{sfn|Hiley|2001}}{{sfn|Abromont|2005|pp = ''28-40''}}
Aquesta clau assigna a les notes el mateix nom que la clau de ''fa'' en tercera, però dues octaves més agudes.
|}